El 14 de novembre se celebra el Dia Mundial de la Diabetis, una efemèride que va néixer el 1991 amb l’objectiu de millorar l’educació d’aquesta malaltia i donar a conèixer les causes, símptomes, tractaments i possibles complicacions derivades d’ella. Sota el lema “Infermeria marca la diferència en la diabetis”, aquest any es posa el punt de mira en el paper fonamental del personal d’infermeria en el tractament i la prevenció de la diabetis, pel que fa al suport i l’educació de les persones que viuen amb diabetis i els seus familiars.
¿Què és la diabetis?
La diabetis és un augment de la glucosa en sang com a conseqüència que el pàncrees no és capaç de produir suficient insulina o perquè aquesta insulina no pot ser utilitzada correctament pel nostre cos.
La insulina és una hormona que es fabrica al pàncrees i té la funció de permetre que la glucosa s’introdueixi dins de les cèl·lules del nostre cos per produir energia. Aquesta energia és necessària per mantenir-nos vius.
La diabetis és una malaltia crònica que requereix atenció mèdica continuada, educació terapèutica del pacient per a l’autogestió del tractament i suport permanent per tal d’evitar complicacions agudes (hipoglucèmia i hiperglucèmia), reduir el risc de complicacions cròniques i millorar la qualitat de vida. Està associada a danys a llarg termini en diferents òrgans i sistemes (complicacions cròniques), com ara ulls, ronyons, sistema nerviós i sistema cardiovascular.
¿Quants tipus de diabetis hi ha i quin és el tractament?
Hi ha diversos tipus de diabetis, els més coneguts són:
La diabetis tipus 1: es produeix per una destrucció de les cèl·lules del pàncrees que produeixen la insulina (cèl·lules beta) degut a un procés autoimmunitari, fet que comporta una deficiència absoluta d’insulina. Es pot desenvolupar a qualsevol edat, però és més freqüent en nens i adolescents. El tractament ha de ser amb insulina des del moment del diagnòstic de la malaltia, control de l’alimentació i educació del pacient i/o família per a l’autogestió del tractament.
La diabetis tipus 2: es deu a un dèficit progressiu en la secreció d’insulina i a un estat de resistència a l’efecte de la insulina ene l qual el cos no respon completament a la insulina. És més freqüent en adults majors però cada vegada es dona més en nens, adolescents o adults joves a causa de l’augment de l’obesitat, el sedentarisme i la mala alimentació. Representa gairebé el 90% de tots els casos de diabetis. El tractament es basa en un estil de vida saludable que inclou activitat física regular, alimentació saludable, mantenir un pes adequat i no fumar. Tot i així, moltes vegades els pacients necessitaran medicació oral o injectable així com també, en alguns casos, insulina.
La diabetis gestacional: és la diabetis diagnosticada durant l’embaràs que desapareix després del part, tot i que és un factor de risc per desenvolupar posteriorment una diabetis tipus 2. El tractament es basa en l’optimització de la dieta i de l’activitat física, i si no s’aconsegueix un bon control de la glucosa, es necessitarà administrar insulina.
¿Com puc saber si tinc diabetis?
Quan la glucosa en sang supera, al menys dues vegades, els 125 mg/dl ja es considera un diagnòstic de diabetis.
Els símptomes més comuns de la diabetis tipus 1 son polidípsia (augment de la set), poliúria (orinar en excés) i pèrdua de pes, tot i que hi ha un augment de la gana; de vegades pot ocasionar visió borrosa o susceptibilitat a les infeccions.
En el cas de la diabetis tipus 2, els símptomes poden ser la polidípsia, poliúria, la sensació de falta d’energia, cansament, ferides de curació lenta i la susceptibilitat a les infeccions. Però cal remarcar que molts pacients no tenen cap símptoma, pel que les persones amb diabetis tipus 2 poden viure diversos anys amb la malaltia sense ser diagnosticades. De fet, s’estima que 1 de cada 2 persones amb diabetis no està diagnosticada.
La diabetis gestacional no dona símptomes i cal fer un cribratge a totes les dones embarassades per poder-la detectar.
D’altra banda s’ha de considerar els estats de prediabetis, és a dir, persones que els seus nivells de glucosa encara no compleixen criteris de diabetis però són massa alts per ser considerats normals. Parlem, doncs, de glucosa basal alterada (GBA) quan la glucèmia en dejú està entre 100 i 125mg/dl, o d’intolerància oral a la glucosa (IOG) quan la glucosa després de 2 hores d’una sobrecàrrega oral de 75g de glucosa està entre 140 i 199mg/dl. Aquests estats de prediabetis indiquen un risc relativament alt de desenvolupar diabetis en un futur.
¿Es pot prevenir la diabetis?
En el moment actual no existeix cap manera efectiva i segura de prevenir la diabetis tipus 1 malgrat que al llarg dels anys s’han realitzat una gran quantitat d’estudis destinats a aquest objectiu. En canvi, si ens referim a la diabetis tipus 2, es pot prevenir en més de el 50% dels casos mitjançant estils de vida saludables que ajudin a evitar la obesitat o el sobrepès.
Hi ha diversos factors que influeixen en el desenvolupament de la diabetis tipus 2 però els més destacats són aquells relacionats amb l’estil de vida. La investigació mostra que prevenir la obesitat mitjançant una alimentació saludable i la pràctica d’exercici físic de forma regular, pot evitar la majoria de casos de diabetis tipus 2.
Un aspecte important per a la prevenció de la diabetis tipus 2 és conèixer el risc que té la persona de desenvolupar-la. En aquest sentit, hi ha un qüestionari molt eficaç de 8 preguntes, fàcil de completar i es pot fer en línea, a les farmàcies o als centres de salut. Es tracta del Finnish Diabetes Risk Scores (FINDRISC) i proporciona una mesura de la probabilitat de patir diabetis tipus 2 en els propers 10 anys. El formulari també conté breus consells sobre com es pot reduir el risc de desenvolupar la malaltia i si ha de demanar consell mèdic o fer un examen clínic.
Link per fer el test:
