Què és l’escoliosi?
L’escoliosi és una deformitat tridimensional de la columna vertebral. Es defineix com una corba anormal al pla frontal. Es a dir, quan mirem el pacient de front, la columna pot mostrar una corba en forma de C o S.
Quina és la causa i a qui pot afectar?
Les causes són variades i depenen del tipus d’escoliosi i del moment de la vida en què es manifesta. La més comuna és l’escoliosi idiopàtica, que sol aparèixer durant l’adolescència, entre els 10 i 16 anys. Encara que pot haver-hi un component hereditari, la causa específica no està clara. També hi ha escoliosis congènites, que es presenten per anomalies en el desenvolupament de les vèrtebres, i les escoliosis neuromusculars, associades a altres patologies com la paràlisi cerebral. En adults, existeixen formes degeneratives que poden aparèixer per problemes no detectats en la joventut o per la degeneració natural de la columna a partir dels 50 anys.
Com es detecta i quins símptomes ens poden alertar?
En els nens i adolescents, els signes més visibles són la diferència d’altura entre les espatlles, una desigualtat en la pelvis o una deformitat visible quan el nen es doblega cap endavant. En canvi, en adults, els símptomes solen estar més relacionats amb el dolor, com mal a l’esquena o a les cames, o debilitat en caminar, a causa de la compressió dels nervis espinals.
Es pot prevenir?
En el cas de l’escoliosi idiopàtica, la prevenció és difícil perquè la causa no està clarament identificada. No obstant això, una detecció precoç pot ajudar a evitar que la curvatura sigui severa. En adults, portar un estil de vida saludable amb exercici regular, control del pes i evitar sobrecarregar la columna pot ajudar a prevenir la progressió.
Quin és el tractament?
Depèn del tipus d’escoliosi i de la seva gravetat. En els casos lleus, s’aconsella fisioteràpia i exercicis per enfortir la musculatura. Per escoliosis moderades, es pot utilitzar un corset si l’infant encara està en creixement. En casos greus, quan la curvatura supera els 45 graus, es considera la cirurgia. En adults, el tractament acostuma a centrar-se en alleujar els símptomes amb rehabilitació, exercicis, o fins i tot amb infiltracions de dolor. En casos extrems, també es pot valorar la cirurgia.
