El trastorn mental greu és una afectació a la manera de pensar, a la manera de sentir, a la manera de comportar-se, que té una causa que de vegades podem conèixer i de vegades no. Té una afectació a la nostra vida, a la vida de les nostres famílies i, malauradament, la majoria de vegades és crònica, és per tota la vida.

Ricard León, psicòleg clínic del Centre de Salut Mental d’Adults del CAP Rambla, i Anna Vallet, treballadora social sanitària del mateix centre, aprofundeixen en les particularitats d’aquest tipus de trastorn.

Què és el Trastorn Mental Greu?

El trastorn mental greu és una afectació a la manera de pensar, a la manera de sentir i comportar-se que té una causa que de vegades podem conèixer i d’altres no. Té una afectació a la nostra vida i a la de les nostres famílies i, malauradament, la major part de les vegades és crònica.

Quines són les causes que el poden desenvolupar?

Poden ser molt diverses, depenent del tipus de trastorn del qual es parli. Hi ha alguns (molt pocs) amb els quals tenim unes causes identificades, la majoria d’elles genètiques, però hi ha d’altres que són una suma de factors socials, ambientals (de tota mena) i encara s’ha de fer més investigació perquè ens falten moltes dades.

Quin abordatge en feu des del CESMA del Cap Rambla?

Estem formats per un equip multidisciplinari que està compost per psiquiatres, psicòlegs, infermers i treballadors socials. Entre tots atenem el pacient i també les seves famílies per, en definitiva, millorar la seva qualitat de vida. Podem fer un acompanyament des d’un vessant més psicològic, més emocional o més farmacològic, tant de la persona com del seu entorn.

I la família, de quina manera contribueix en el tractament?

Quan la família està implicada, participa i pot donar suport al pacient, el pronòstic és sempre molt millor: els resultats acostumen a ser més positius i els tractaments normalment són més lleugers (més fàcils de dur a la pràctica). 

Una manera que tenim de cuidar les famílies és a través del grup de famílies que tenim al CESMA, on els oferim un espai de confiança, on se sentin lliures de poder expressar totes aquelles impotències i com pateixen en un entorn on es troben persones que viuen situacions molt semblants a les seves.

Com pot afectar a la vida de la persona que la pateix i a la seva família?

Afecta a les relacions socials, a la inserció laboral, a les activitats de la vida quotidiana, a l’autoestima… També hi ha l’estigma i el doble esforç d’intentar ser un més… Que et tractin com a qualsevol altra persona, i no és fàcil per temes culturals, que han anat passant de generació en generació. És una lluita continuada.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa