La Juliana Reyes i la Vega Muriel, ambdues PhD en Psicologia de la Fundació Vallparadís de MútuaTerrassa, ens parlen d’un nou enfocament en l’atenció a persones amb discapacitat intel·lectual en centres residencials, un model centrat en l’autonomia i la presa de decisions dels residents, així com en la implicació activa de les seves famílies.
Segons elles, l’objectiu principal és que les persones a qui atenen puguin controlar les seves vides i deixar de dependre exclusivament dels professionals. Això implica donar els suports necessaris perquè puguin expressar els seus desitjos, encara que no puguin verbalitzar-los amb facilitat.
En aquest cas, les famílies tenen un paper fonamental, ja que són les que millor coneixen a la persona i que poden contribuir al disseny de plans significatius i adaptats a les seves necessitats. Això permet que les activitats i objectius siguin realment centrats en els residents. Els primers resultats d’aquesta metodologia es reflecteixen en una major expressió de desitjos, la reducció de conductes problemàtiques i un sentiment de pertinença i utilitat dins la societat.
Cal que els centres residencials adoptin aquest model per poder evitar la institucionalització i així promoure la individualització i personalització del dia a dia. Reyes i Muriel subratllen que és una obligació dels professionals assegurar que les persones exerceixin el dret fonamental a decidir sobre la seva pròpia vida. Així, el model trenca amb l’enfocament assistencial i mèdic tradicional, convertint els centres en veritables llars on les persones amb discapacitat intel·lectual poden ser els protagonistes de les seves decisions.
