L’estigma en salut mental es construeix, sovint, a partir de creences i prejudicis que associen les persones amb un diagnòstic a determinades característiques que no les defineixen. Idees preconcebudes com que són agressives, improductives o incapaces de prendre decisions poden acabar condicionant la manera com la societat es relaciona amb elles i, en alguns casos, també la manera com elles mateixes es perceben.
Aquesta realitat té conseqüències directes en la recuperació. L’estigma pot dificultar que les persones participin en la comunitat, accedeixin als seus drets i desenvolupin amb normalitat les diferents esferes de la seva vida, tant a nivell social com laboral i personal.
En aquest sentit, Montse Garcia, psicòloga i directora de la Llar de Salut Mental Triginta, i Pili Giménez, psicòloga i directora de la Llar de Salut Mental Casa Marquès, destaquen la importància del coneixement i del contacte proper amb les persones com a eines per combatre l’estigma. Conèixer les seves realitats, escoltar-les i entendre les seves experiències permet qüestionar molts dels prejudicis que encara existeixen al voltant de la salut mental.
Un dels aspectes més importants és evitar que la persona quedi reduïda al seu diagnòstic. Per això, a les llars de salut mental es treballa per conèixer cada persona més enllà de la seva situació clínica i posar el focus en les seves capacitats, interessos, desitjos i projectes de futur. Des de petites decisions quotidianes, com escollir quines activitats vol fer, fins a reprendre els estudis, recuperar les relacions socials o construir una vida afectiva.
Un dels riscos més importants de l’estigma és que acabi convertint-se en autoestigma. Quan els prejudicis externs s’interioritzen, poden arribar a formar part de la pròpia identitat i fer que la persona assumeixi com a pròpies les limitacions que altres li han atribuït. Per combatre-ho, és fonamental reforçar l’autoestima i l’autoconfiança i ajudar a reconstruir una identitat que vagi molt més enllà del diagnòstic.
Les famílies també tenen un paper important en aquest procés, un canvi què també passa per la societat. Utilitzar un llenguatge que no redueixi les persones al seu diagnòstic, qüestionar els prejudicis i afavorir un contacte més proper són passos senzills però importants per contribuir a desmuntar l’estigma.
Perquè una persona és molt més que un diagnòstic. Conèixer-la, escoltar-la i posar en valor qui és, què vol i què pot fer és també una manera d’acompanyar-la en la recuperació i de construir una societat més inclusiva.
