Dr. Israel Barco, coordinador de la Unitat del Cribratge de Mama de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa

Què és el Càncer de Mama i quins són els factors de risc? 

El Càncer de mama és el càncer més freqüent en la dona a nivell mundial. Té una major incidència als països desenvolupats (occidentals ) on s’estima que 1 de cada 8 dones tindrà un càncer de mama llarg de la seva vida. A l’Àsia i  Àfrica el nombre de casos és molt menor.

Entre els factors de risc, l’edat és el més important. El pic màxim de càncer de mama al nostre entorn està entre 50-70 anys, que és el període que queda cobert pel programa de cribratge (mamografia )

D’altra banda, els factors hormonals juguen un paper important en el desenvolupament d’aquesta malaltia. L’exposició mantinguda a les hormones n’augmenta el risc. És el cas de les dones que han tingut regles a edats molt joves i de dones amb una menopausa tardana, i d’aquelles que han seguit un tractament llarg amb teràpia hormonal substitutiva.  En canvi, l’embaràs i la lactància materna són factors protectors del càncer de mama. 

El 25% de dones que pateixen càncer de mama tenen una història familiar, tanmateix, només entre el 5-10% dels càncers de mama es deuen a gens que es poden heretar (predisposició genètica heretable). 

Una altre factor de risc important és la densitat mamària. Aquesta reflexa la composició de la mama des del punt de vista radiològic (mamografia). Com més proporció de teixit glandular hi ha més risc associat. Si en canvi, el component predominant és el greixós per sobre del glandular, s’associa a un menor risc. Aquesta informació sol venir donada a l’informe de la mamografia segons la classificació BIRADS (ACR).

Per una altra banda, hi ha factors modificables de risc de càncer Mama com seguir una dieta saludable , practicar exercici físic i evitar el consum de tòxics com l’alcohol i el tabac. 

Què podem fer per prevenir-lo?

Quan parlem de fer prevenció en el càncer de mama hem de tenir en compte tres aspectes. La prevenció primària que pretén evitar que la malaltia aparegui.  La prevenció secundària que  pretén el diagnòstic precoç i per últim la prevenció terciària encaminada a minimitzar les seqüeles del tractament. 

En la prevenció primària l’ alimentació que es recomana és una dieta mediterrània: rica en fruita, verdura, llegums, fruita seca, peix i un baix consum de carn.

Pel que fa a l’exercici físic i al control de pes corporal, es recomana fer exercici físic com a mínim  3 cops per setmana amb una durada de 30-45 minuts per sessió. La intensitat de l’exercici també s’ha de tenir en compte, com més intens i més freqüent sigui l’exercici més protecció dotarem al nostre cos.

Els tòxics com l’alcohol i el tabac s’han d’evitar o de minimitzar al màxim.

Pel que fa a la prevenció secundària, la primera mesura és l’auto-exploració de la mama. Les dones que s’autoexploren regularment, acostumen a detectar-se nòduls amb menor mida i  afavorint una cura més ràpida i menys agressiva.  El segon pilar és radiològic, a través de la mamografia, que pot detectar anomalies o nòduls no detectables amb l’autoexploració. En aquest sentit és important acudir a la mamografia de cribratge adaptada al risc de cada pacient. 

En La prevenció terciària ha hagut un gran avanç.  Es practiquen cirurgies menys agressives  amb menys repercussions físiques i psicològiques per la dona.  Els tractaments quimioteràpics són més selectius i només s’indiquen a aquelles pacients en les que n’està clar el benefici. La radioteràpia s’aplica amb camps i dosis més focalitzades. Segons el tipus de tumor i l’edat també es pot ajustar el nombre de sessions de radioteràpia.

Hi ha diferents càncers de mama?

En essència hi ha 2 grans grups de càncer de mama:

Per una banda els tumors amb Receptors Hormonals positius (+) : També anomenats LUMINALS (60-70% dels casos). Són aquells tumors que utilitzen la via de les hormones per créixer. Corresponen al grup més freqüents de tumors i tenen, en general, un curs lent i menys agressiu. Molts d’ells no requereixen de tractament de quimioteràpia.

Hi ha un petit subgrup que a més de créixer per la via hormonal , també utilitza la via del receptor HER2 (LUMINAL B), en aquests casos sí és beneficiós afegir tractament anti-HER2.

D’una altra banda, hi ha el tumors amb Receptors Hormonals Negatius. Aquests tumors formen el subgrup més agressiu de tumors i també són els menys freqüents. La bona notícia és que solen respondre molt bé als tractaments quimioteràpics.

En distingim 2 subgrups:

* HER2+ : utilitzen la via del Receptor HER2 per créixer – es compte amb fàrmacs  específics que bloquegen aquesta via de creixement.

* TRIPLE NEGATIU : Són tumors difícils de diagnosticar en etapes precoces. Tenen gran nombre d’alteracions genètiques associades. Alguns s’associen a mutacions genètiques heretables ( BRCA1- BRCA2)

Quins tractaments hi ha? 

El tractament es fonamenta en 3 pilars: 

En primer lloc, la Cirurgia de la mama/dels ganglis. Cal destacar, que cada cop es practiquen cirurgies menys agressives amb igual eficàcia i menys impacte negatiu a nivell físic i psicològic. 

En segon lloc, la Quimioteràpia – Hormonoteràpia: Clarament relacionada amb la cura/millora de la supervivència en Càncer de mama . Des de mitjan dels 1990 ha anat baixant la mortalitat gràcies a la introducció de certs quimioteràpics (antraciclines, taxans, tractaments anti-HER2).

Per últim, la Radioteràpia: amb planificació amb TAC i camps tangencials que permet evitar la irradiació innecessària d’òrgans veïns (pulmó, cor… ).

És una malaltia de bon pronòstic?

El càncer de mama és un dels càncers de millor pronòstic. En global té unes taxes de supervivència d’un 85% als 10 anys. Les avantatges en la instauració dels programes de cribratge i les millores en els tractaments sistèmics i locals han permès la curació en el gran nombre de casos. També hem de tenir en compte que a nivell mundial s’està fent molta investigació per millorar encara més els resultats. Aquests estan molts lligats al coneixement de la biologia tumoral en el camp de la genètica.

Per tot això, cal ser optimista amb tots els canvis que s’han produït en els darrers 20 anys i també en els propers canvis que vindran.

Nou comentari