La música forma part de la nostra vida i proporciona els records que configuren la història de la nostra existència. La música omple les nostres carències afectives i mentals, ens acompanya en moments tristos i alegres, juguem, creixem i aprenem amb ella. Ens ajuda a recordar, ens estimula, ens relaxa i fins i tot ens ajuda a superar moments difícils.
Actualment no existeix cap dubte del potencial terapèutic de la música, ja que ens afecta l’estat d’ànim, la conducta i el benestar de les persones, modificant estats fisiològics i psicològics del nostre organisme.
La musicoteràpia és la utilització científica de la música i tot tipus d’experiències musicals, en un procés interpersonal, on es dona una relació entre la persona, el musicoterapeuta i la música. S’utilitza aquesta de manera sistemàtica en un context terapèutic per facilitar canvis en aquelles persones que pateixen problemes físics, cognitius, emocionals o socials i s’aplica per un professional format i acreditat a nivell universitari, que és el musicoterapeuta. L’objectiu és restablir, millorar i/o mantenir la salut física i/o psicològica de les persones, aconseguint un nivell òptim de funcionament en la seva vida diària.
La musicoteràpia és una teràpia no farmacològica, complementària a altres disciplines. Està integrada en el model d’Atenció Centrada en la Persona (ACP) que té en compte la història de vida i musical de la persona per ajudar en la millora del seu benestar i qualitat de vida des d’una atenció personalitzada.
Nombrosos estudis han investigat l’efectivitat de la musicoteràpia en persones amb demència i els resultats consideren que és una teràpia beneficiosa per estimular les funcions cognitives i reduir els trastorns psicològics i conductuals associats. La música implica una interacció dels dos hemisferis del cervell i alhora requereix una xarxa neuronal difusa, aquest fet li atorga la capacitat d’aconseguir arribar a àrees de la persona on altres teràpies no poden.
La musicoteràpia pot contribuir a obtenir un millor benestar i per tant una millora de la qualitat de vida de les persones grans amb demència. La música és un estímul que ajuda a mantenir i connectar amb les capacitats i habilitats que encara es conserven, alentint el procés de deteriorament cognitiu. La música permet recuperar records associats a experiències positives i significatives i permet recuperar la pròpia identitat, fins i tot en fases molt avançades de la demència la reacció a aquest estímul es manté.
La finalitat de la musicoteràpia no se centra en els aspectes estètics del producte artístic, si no en el procés terapèutic. Per això, és molt important que el musicoterapeuta reculli la història musical de la persona, conegui quina música li és significativa, la influència i els efectes té sobre les diferents àrees de la persona. La multidimensionalitat de la música permet portar a terme una intervenció integral de la persona, fet que reforça aquest valor terapèutic. Això permet incidir en aquella àrea més afectada.
A nivell cognitiu, la música pot ajudar al desenvolupament d’habilitats socials, facilitar els processos de reminiscència, l’evocació de records i ajudar a l’estimulació d’altres funcions cognitives com el llenguatge, la memòria o l’atenció. A nivell físic, la música ens dona respostes físiques, millora el moviment, la mobilitat i la força, ajuda a relaxar-se, disminueix i redueix l’agitació i l’estrès, i reforça l’estimulació sensorial. A nivell socioemocional, la música és un agent socialitzador, un mitjà per a la integració social de les persones i afavorir les relacions socials, facilita la comunicació i l’expressió de sentiments i emocions, modifica l’estat d’ànim i millora l’autoestima. Espiritualment la música ens suggereix i evoca sentiments de tipus religiós, transcendental i existencial.
Així doncs, cada vegada és més necessari desenvolupar programes terapèutics personalitzats que incloguin la musicoteràpia i afavoreixin l’atenció centrada en cada persona per afavorir un benestar i qualitat de vida de les persones grans amb demència.
