Un ictus consisteix en una alteració brusca de la circulació sanguínia a nivell cerebral que produeix una alteració de la seva funcionalitat. Segons si es tracta d’una ruptura o d’una obstrucció d’un vas sanguini, serà un ictus hemorràgic o isquèmic, respectivament, anomenant-se AIT si la duració dels símptomes és menor de 24 hores.
La incidència de l’ICTUS és de 130.000 casos l’any en la nostra població i té tendència a créixer degut a l’augment de l’envelliment de la població. És la primera causa de mort en dones i de discapacitat a nivell mundial produint un gran impacte socioeconòmic.
Depenent de l’àrea lesionada, el pacient experimentarà diferents alteracions: pèrdua de força i/o sensibilitat d’un costat del cos, dificultat de la parla, alteracions visuals o de l’equilibri.
Les causes de l’ICTUS isquèmic poden ser diverses: aterotrombòtic de gran vas, afectació de petit vas, d’origen cardíac o altres causes com l’alteració en la coagulació.
El sistema de codi ictus es posa en marxa quan se sospita que una persona, amb bona situació funcional prèvia, pateix un ictus i el mateix pacient o algú del seu entorn alerta al sistema sanitari. El codi ictus es pot activar des del SEM, des d’urgències del mateix centre hospitalari o un altre centre de salut.
El codi ictus requereix de la ràpida intervenció d’un equip multidisciplinari format per neuròlegs, metges d’urgències i metges de medicina intensiva, així com pel servei de radiologia, infermeria i zeladors. Es tracta de garantir la ràpida assistència del pacient, ja que el temps és un factor clau en el maneig d’aquesta patologia.
Què fem en un Codi Ictus?
Té prioritat a urgències
Confirmació que es tracta d’un ictus
Estudi radiològic
Determinació del tipus d’ictus
Valoració del tractament adequat
Prevenció
La prevenció és el conjunt d’accions coordinades destinades a un individu o a la població amb l’objectiu de minimitzar o eliminar l’impacte de les malalties vasculars.
La prevenció primària està dirigida a individus que encara no han patit una malaltia cerebrovascular i es basa en la promoció d’hàbits de vida saludable i en el control estricte dels factors de risc vascular. Els factors de risc vascular són situacions que augmenten el risc de patir una malaltia cerebrovascular. Els factors de risc modificables són: la hipertensió arterial, la diabetis, el colesterol, el tabaquisme i l’alcohol, l’obesitat i la falta d’exercici.
Les guies europees proposen una escala per valorar el risc de mort per malaltia vascular als 10 anys anomenada escala SCORE, segons les variables de edat, tabaquisme, sexe, nivells de tensió arterial i de colesterol. Segons el nivell de risc de cada individu es plantegem uns plans terapèutics i de modificació d’estils de vida personalitzats.
En termes generals hem de promoure uns hàbits de vida saludables mitjançant una dieta equilibrada baixa en greixos saturats i rica en fruita, verdura i peixos. Cal realitzar exercici físic habitual mínim de 150 minuts/setmana d’activitat aeròbica d’intensitat moderada. Cal evitar el sobrepès i l’obesitat amb programes dietètics i d’activitat física. Així com evitar qualsevol hàbit tòxic ja que el tabaquisme és un factor de risc molt relacionat amb les malalties vasculars.
I de manera individualitzada hem d’instaurar un tractament per la hipertensió arterial, diabetis i els nivells de colesterol. Si aquestes mesures de prevenció primària són eficaces podríem evitar el 80% de les malalties vasculars (cardíaques i cerebrals).
La prevenció secundària està dirigida al pacient d’alt risc vascular degut a què ja han patit una malaltia vascular cerebral. A part de les mesures generals de promoció d’hàbits de vida saludable, caldrà fer un control òptim dels factors de risc vascular i iniciar tractament amb antiagregants o anticoagulants segons el tipus d’ictus.
Mira la conferència sencera del ‘Dijous de Mútua’ fent clic aquí
