L’apnea del son és un trastorn que es produeix quan, durant el descans nocturn, la persona deixa de respirar de manera repetida, fet que impedeix una correcta oxigenació del cervell i pot tenir conseqüències importants per a la salut.
Tal com explica el cap del servei de Cirurgia Maxil·lofacial de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa, el Dr. Javier Bara, es tracta habitualment d’una combinació d’episodis obstructius i centrals que afecten el nivell d’oxigen en sang.
En el cas de l’apnea obstructiva, una de les formes més freqüents, hi poden influir factors com el sobrepès o l’obesitat mòrbida, tot i que també és habitual que estigui relacionada amb particularitats anatòmiques de les vies respiratòries superiors, com el nas, la faringe o la llengua. Aquestes alteracions poden dificultar el pas de l’aire durant el son i provocar les pauses respiratòries.
Es tracta d’un trastorn que també pot aparèixer en infants i que sovint es presenta de forma diferent, amb símptomes que fins i tot es poden confondre amb problemes de conducta com la hiperactivitat. Per això, és fonamental tenir-lo en compte i descartar l’apnea del son en nens amb dificultats d’atenció.
Per altra banda, en adults, les conseqüències més habituals inclouen somnolència diürna excessiva, dificultat per mantenir la vigilància durant el dia —fins i tot en situacions de risc com la conducció—, així com problemes associats com hipertensió arterial, diabetis o trastorns respiratoris.
El procés diagnòstic comença habitualment amb una bona història clínica i es complementa amb proves com la poligrafia respiratòria, que permet analitzar de manera ambulatòria la saturació d’oxigen i detectar els episodis d’apnea durant la nit.
Pel que fa al tractament, existeixen diverses opcions segons la causa i la gravetat del cas. Des de mesures com la pèrdua de pes, el suport nutricional o exercicis específics —incloent teràpies logopèdiques— fins a dispositius com les fèrules d’avançament mandibular. En l’actualitat, el tractament de referència és el CPAP, un aparell de pressió positiva que ajuda a mantenir les vies respiratòries obertes durant la nit. En casos seleccionats, especialment quan hi ha alteracions anatòmiques en l’àmbit otorrinolaringològic o maxil·lofacial, la cirurgia pot ser una opció curativa.
