Què és l’al·lèrgia?
El terme al·lèrgia es refereix a un tipus concret de resposta immunològica o defensiva enfront de substàncies que normalment no indueixen reaccions en la majoria de les persones. L’origen de la reacció al·lèrgica no recau en l’agent que la produeix, sinó en el propi individu que la pateix. Es considera que la condició de ser al·lèrgic té un important component constitucional, és a dir, depèn d’una predisposició individual que freqüentment és hereditària.
Com ens afecta i què la provoca?
L’al·lèrgia és una malaltia que pot afectar diversos òrgans i depenent de l’òrgan afectat es presentaran unes molèsties o unes altres. La pell i el sistema respiratori, al tractar-se de les parts més exposades del cos, també solen ser les parts més afectades per les al·lèrgies.
Els agents que produeixen malalties al·lèrgiques s’anomenen al·lergògens que són substàncies innòcues que provoquen reaccions d’hipersensibilitat en persones susceptibles de patir-les. Els al·lergògens respiratoris, anomenats aeri al·lergògens, provoquen malalties per inhalació i posterior contacte amb les vies respiratòries com l’asma i la rinitis o malalties per contacte amb la conjuntiva ocular com la conjuntivitis. Els aeri al·lergògens es poden trobar a l’atmosfera durant tot l’any que provoquen les al·lèrgies perennes o només durant una època de l’any –generalment a la primavera- i provoquen al·lèrgies estacionals. Els aeri al·lergògens més comuns són els pòl·lens, les espores de fongs, els àcars així com la pell dels animals domèstics.
Què provoca l’al·lèrgia primaveral?
Els pòl·lens són els responsables de les al·lèrgies primaverals. Segons dades de la Societat Española d’Al·lergologia i Immunologia Clínica (SEAIC) les malalties al·lèrgiques per pòl·lens afecten una quarta part de la població. A Espanya això vol dir que hi ha més de vuit milions de persones afectades per les al·lèrgies, set de les quals són al·lèrgiques a les gramínies, seguit en ordre descendent per al·lèrgies a l’olivera, al xiprer blau, plàtan d’ombra, barrella espinosa i parietària.
Quins símptomes es manifesten?
En la majoria dels casos, la manifestació més freqüent de les al·lèrgies primaverals és la rinoconjuntivitis que habitualment es manifesta com l’aparició de símptomes nasals: esternuts -normalment seguits- congestió nasal, secreció nasal aquosa, picor, també es manifesta amb símptomes oculars: llagrimeig, picor, envermelliment, amb faringitis (coïssor) i òtics (coïssor). Aquestes molèsties es poden manifestar de forma immediata quan s’inhala l’aeri al·lergogen però també de forma retardada al cap d’unes hores. Un petit percentatge de pacients pot desenvolupar asma o sinusitis.
Com podem saber que patim una al·lèrgia primaveral?
El diagnòstic de la rinoconjuntivites estacional es realitza a partir dels símptomes i les proves de l’al·lèrgia. El princk test és una prova intra epidèrmica que consisteix en l’aplicació sobre la superfície de la pell d’una petita quantitat d’un extracte al·lergènic, habitualment una gota, sobre la qual s’efectua una lleu punció sobre la pell. La presència d’una reacció local (fava) indica que el pacient presenta una al·lèrgia a aquella substància.
El tractament de la rinoconjuntivitis al·lèrgica es basa en fàrmacs sistèmics per a tot l’organisme fonamentalment antihistamínics i fàrmacs locals com els esprais nasals. En molts casos les al·lèrgies es poden evitar minimitzant l’exposició a l’al·lergogen. En el cas de les al·lèrgies primaverals l’exposició a l’al·lergogen és pràcticament inevitable.
