Es caracteritza típicament per una alteració progressiva de les funcions cognitives, afectant inicialment la memòria i després a la resta. Pot acompanyar de canvis del caràcter amb augment de la irritabilitat. Sovint, la persona afectada pot no ser conscient d’aquestes alteracions.
El diagnòstic clínic de la demència d’Alzheimer es basa en detectar mitjançant la valoració neuropsicològica unes alteracions cognitives que demostrin la presència de demència, amb afectació sobretot de la memòria, i en absència d’altres possibles causes. Aquest tipus d’estudi es tracta fonamentalment d’un diagnòstic d’exclusió.
En la malaltia d’Alzheimer existeix una acumulació patològica d’una proteïna que es diu beta-amiloide. Aquesta proteïna es va acumulant, però necessitarem que passin més de 10 anys abans de començar a notar canvis cognitius.
En els últims anys s’han desenvolupat tècniques per poder detectar aquests canvis patològics. Concretament es poden mesurar els valors de la beta-amiloide en el líquid cefaloraquidi, a través d’una punció lumbar. També es pot fer una prova de medicina nuclear coneguda com Tomografia per Emissió de Positrons (PET) que utilitza un traçador que permet visualitzar la beta-amiloide i establir si la seva càrrega és anormal.
De cara al futur més immediat estàn en marxa diversos assajos farmacològics dirigits a destruir aquests cúmuls patològics de proteïnes per tal d’alentir o aturar el procés degeneratiu d’aquesta malaltia.
Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa
