Rosa Boladeras és una de les regidores de Tot per Terrassa. Com la resta, va prendre possessió en el ple municipal del 17 de juny. Aquí, respon a 15 preguntes de Món Terrassa que permeten conèixer-la millor.
Qui és…? Estudis, professió, interessos, estat civil, edat, aficions, fills…
He fet el batxillerat Social Humanístic i la selectivitat. El 1990 vaig fer Iniciació Institut teatre de Terrassa. Altres estudis que he fet: Seminari Fura dels Baus. Seminari Leo Bassi; diverses especialitats al Col·legi del Teatre de Barcelona; estudis a l’Institut del Teatre de Barcelona; estudis de dramatúrgia a l’obrador Internacional de la Sala Beckett; iniciació a la poesia amb Josep Pedrals, i Escriptura creativa amb Esmeralda Berbel.
Sempre, des de jove, he estat vinculada a voluntariat amb gent gran, i fent de monitora en educació en el lleure. També em va interessar estudiar magisteri. Ho vaig interrompre perquè em va sortir feina d’actriu. Però adoro les escoles i els nens. També m’han interessat sempre els estudis espirituals, i m’he vinculat a Brahma Kumaris i, també, la botànica. Adoro les plantes, els arbres i les flors, les olors i els perfums. És un món que m’apassiona i he fet alguns cursets de perfumeria natural. Llegir i escriure són les meves aficions. A vegades, només tinc ganes de fer això i passejar per la natura. Endinsar-me al bosc és un remei que necessito cada setmana.
Tinc tres fills. La gran de 27, el mitjà de 18 i la petita de 14. La gran ja és independent i amb els altres dos vivim amb la meva mare, que ja té 87 anys. Els meus fills són de 2 pares diferents i soc divorciada. Si haig de parlar de qui soc, no puc no explicar que soc adoptada i que la recerca dels meus orígens, que són a l’Empordà, m’ha portat a trobar el meu germà. Soc una persona positiva i optimista i la vida em sembla meravellosa. M’agrada cuidar les persones que estimo, procuro fer bé a tothom qui em trobo pel camí, gaudeixo molt acompanyant els meus fills i trobar el meu germà ha estat una de les coses més boniques que la vida m’ha donat.
Com arriba a la política? La convencem o des de sempre li havia interessat?
Arribo a la política des de l’activisme cultural. Vaig començar a Rellinars, que és on estiuejo. Als 15 anys vam muntar “El drac, plataforma cívica”, i no fa gaire ho recordàvem amb un amic. Era un fanzine o pamflet, un dina4, per protestar bàsicament. També vam muntar Ràdio Rellinars i diverses mogudes… Fins hi tot un partit. Després, ja més vinculada a Barcelona, em vaig unir al moviment de les marees i al tornar a Terrassa amb un grup d’amics vam muntar el Festival poètic Elixir, i aquí va començar el meu vincle amb Jordi Ballart. Algunes formacions polítiques m’havien ofert anar a la seva candidatura, però no em sentia còmode dins cap mena de partit, fins que un dia coincidint amb Ballart em va comentar la intenció de muntar “una altra cosa”… i a mi en una altra cosa sempre m’hi trobaran. Em vaig oferir a formar-hi part amb la sort de què comptessin amb mi, i fins avui.
Per què aquesta opció política? Què l’atrau del partit on és?
La diferència essencial de TxT és que és un partit on en la seva candidatura hi pot haver des d’un escombriaire a una doctorada, i tothom és tractat per igual. Reflecteix uns valors importantíssims i que són pels que treballem, per un món amb oportunitats per tothom i on tothom té valor, perquè és així i és el que pensem. Vull fugir sempre dels espais on puc detectar classisme o aires de superioritat. Tots els éssers humans som iguals de valuosos i tots tenim molt a aportar, començant per un somriure, donar la mà, no mirar mai per sobre l’espatlla i evitar fer cara d’ensumar merda. Per això, sempre hem dit que som el partit de l’amor. Això sí, no entenc que ens acusin de no saber gestionar. Aquest és el pensament dels que es creuen més. Sabem gestionar, estem preparats, ho hem demostrat i, a més, sabem fer-ho amb amor i valors.
Quan li diuen que va a la llista, què pensa? Com li comuniquen?
En el meu cas en aquesta etapa, vaig decidir posar el meu càrrec a disposició de l’alcalde. Si creia que el projecte em necessitava, que ell decidís des d’on. No m’importa el número, m’importa el projecte i l’equip i tot el que pugui aportar des d’on sigui. És la meva manera d’encarar la vida en general. Estic molt contenta i agraïda de ser la número 5, igual que quan vaig ser la 2, i com també ho estaria fora de la candidatura i donant suport als projectes que em fan vibrar.
Què pot aportar personalment? I que creu que pot aportar el seu partit?
Crec que puc aportar la visió personal com a persona que forma part del sector cultural i coneix les seves necessitats. I per mi molt important és treballar els drets, a l’educació artística, a l’accés a la cultura en general, els drets digitals. M’agrada projectar un món millor a partir del benestar de les persones, treballar per la jornada laboral de 4 dies, per connectar les persones i fer xarxa, lluitar contra la soledat, la malaltia mental, els joves… Adoro la innovació, les arts, fer una Terrassa més verda i que bategui fort en la cultura. Ja hem fet feina, però sempre cal seguir teixint la bellesa, que està en nosaltres, en una societat que sempre té un gest per l’altre. Això és bellesa per mi.
Es veu molts anys a la sala de plens? Una legislatura? Dues? Serà ja la seva vida o és només un parèntesi?
No em veig de cap manera concreta, no sé dir si una o dues o tres legislatures, sé dir que escoltaré sempre el meu cor i procuraré estar sempre on vull estar.
Com veu la distribució de regidors i regidores després de les eleccions? La van sorprendre els resultats?
Aquestes eleccions penso que han valorat projectes com Tot per Terrassa. En una societat en què la llei del pèndol influeix molt i en un continent on l’extrema dreta plana molt extensament, on la classe treballadora vota les dretes, cansats imagino d’esperar veure drets que les esquerres no han pogut donar supeditades a la seva corrupció aliades i dominades per les grans empreses energètiques… Penso que sort en tenim de Tot per Terrassa i projectes similars, ja que les persones que s’acosten a les dretes desenganyades no sé si són conscients que els seus drets serien ignorats. La sanitat la volen privada, l’educació no la volen tampoc lliure, la diversitat no l’accepten, la llibertat de decidir com morir ni parlar-ne, els seus discursos són manipulacions populistes i fomenten l’odi. Nosaltres no, nosaltres fomentem els drets i fomentem l’amor.
Tingui la responsabilitat que tingui, quina creu que és la prioritat de Terrassa en els quatre anys vinents? I a llarg termini?
Tots volem tenir una ciutat neta, endreçada, segura i verda. Però les persones que hi visquin han de tenir les seves necessitats cobertes, el menjar, el sostre, feina, el lleure, la cultura i els drets digitals.
Un desig.
Diners per investigar.
Un lloc de Terrassa on se’l podria trobar? I el millor lloc que tenim a la ciutat.
Als districtes, als polígons, a les biblioteques, als teatres, on hi hagi activitat cultural, i al bosc.
Una festa o esdeveniment de Terrassa on mai falla.
A la cavalcada de Reis.
Un company de legislatura (no del mateix partit) amb qui voldria anar a fer un cafè.
Amb totes.
I un company (del seu partit o no) que creu que pot sorprendre en aquest mandat.
Totes.
Una paraula amb la qual es definiria com a persona. I per què?
Positiva, creativa, entusiasta, lluitadora i compromesa. Per què? Perquè he nascut així.
