Patricia Reche és una de les noves regidores de Tot per Terrassa. Com la resta, va prendre possessió en el ple municipal del 17 de juny. Aquí, respon a 15 preguntes de Món Terrassa que permeten conèixer-la millor.
Qui és Patricia Reche?
Soc la Patri, tinc 32 anys, soc Educadora Social graduada per la Universitat Autònoma de Barcelona. Tinc també titulació de monitora i directora de lleure, i soc tècnica superior en Animació Sociocultural. Un camí basat en l’acció social. Tinc parella i tenim un fill preciós de 2 anys (a l’agost fa els 3) que es diu Dani. Els meus interessos i aficions serien: m’encanta la música, la lectura, passar bones estones amb família i amics/gues, el cinema, però sobretot treballar per la meva estimada ciutat de Terrassa i la ciutadania que l’omple de vida.
Com arriba a la política? La convencem o des de sempre li havia interessat?
Arribo a la política a partir del projecte Tot per Terrassa. Mai m’hauria imaginat arribar a ser política. No entrava als meus plans ni objectius professionals. Si bé és cert que si analitzo la meva trajectòria, sempre he estat activa quant a la participació de caràcter social de la nostra ciutat (entitats de lleure, creu roja, amb el consell de joves,etc) i sempre he vetllat per fer la ciutat més bonica, més justa, més activa, etc, però mai m’ho hagués plantejat fer com a política.
Pel que fa a la política de Terrassa, sempre m’he sentit representada per persones, no per partits i, en conseqüència, em guiava per les persones que em transmetien interès, amor, i sobretot, voluntat per fer de Terrassa una ciutat millor. En aquest aspecte, sempre he estat proBallart. Des que el vaig conèixer em vaig sentir representada per ell i ja em tenia guanyada. Quan Tot per Terrassa es va crear com a nou projecte polític de la mà de Jordi Ballart i de tot l’equip, òbviament això sí que em va agradar. Un projecte polític que neix a Terrassa i que viu per Terrassa i que està format per gent que estima Terrassa.
Què més es pot demanar? Jordi Ballart em va venir a veure i em va proposar formar part del seu equip, i tot i que al principi vaig sentir un petit vertigen en introduir-me a la política, no m’ho vaig pensar molta estona, ja que anava de la mà de persones meravelloses com ell, així que vaig tirar endavant.
Per què aquesta opció política? Què l’atrau del partit on és.
Perquè és de i per Terrassa, sense aspectes nacionals, un projecte concentrat en el nostre municipi.
Quan li diuen que va a la llista, què pensa? Com li comuniquen?
Vaig agrair moltíssim que es tornés a comptar amb mi. En l’anterior mandat he estat un any, aquest últim any abans d’eleccions, i estic encantada de poder tornar a estar un altre mandat treballant per la meva estimada ciutat.
I que se sent quan es veuen els resultats i sap que ocuparà una cadira a la sala de plens de l’Ajuntament?
Vaig sentir una emoció indescriptible, no només per saber que ocuparé una cadira, sinó perquè és un gran orgull que tantes persones d’aquesta ciutat vulguin que Tot per Terrassa continuï portant la representació política de la ciutat. Un partit municipal, exclusiu de la nostra ciutat, és el que la ciutadania vol i ho han tornat a dir, i això m’emociona moltíssim.
També haig de dir que tenia un sentiment de preocupació i tristor en veure que l’extrema dreta entrava al consistori… però aquesta situació també em va fer adonar que tenim molta feina al davant i que hem de revertir aquesta situació.
Què pot aportar personalment? I que creu que pot aportar el seu partit?
Aportaré tota la meva dedicació i ganes de treballar per la meva ciutat, com ja estic fent, no desistiré i faré el possible perquè la ciutadania se senti orgullosa de la representació política que governa aquesta ciutat.
El meu partit ha aportat i aportarà realitat, dedicació, empenta, iniciativa i, sobretot, ganes de canviar les coses per adaptar-nos a la situació actual que estem vivint, des de tots els aspectes, i deixar-nos de polítiques de partit i que se’ns governi des de despatxos que ni tan sols estan a la nostra ciutat.
Es veu molts anys a la sala de plens? Una legislatura? Dues? Serà ja la seva vida o és només un parèntesi?
Això ni tan sols ho sé jo, ni crec que sigui el moment de decidir. Ara tinc un mandat per davant, amb el meu meravellós equip. Tenim un repte per assolir i em centraré en aquest, no en el futur, sinó en el present. Ara toca treballar.
Com veu la distribució de regidors i regidores després de les eleccions? La van sorprendre els resultats?
Com ja he comentat abans, va ser una barreja d’emocions. Alegria infinita perquè la gent continua confiant en Tot per Terrassa, i en les polítiques d’esquerra, però una enorme preocupació perquè l’extrema dreta ha aconseguit calar amb un missatge de por i odi.
Però estic segura que donarem motius a la ciutadania preocupada i enfadada perquè confiïn en la nostra política: la de la veritat, la positiva, la que es fonamenta en la pau i el respecte. Estem vivint moments difícils, sobretot en l’àmbit social, i hem de treballar-ho, abordar-ho i buscar les eines i els mecanismes perquè aquests missatges d’odi, de violència i de por deixin d’estar a l’ordre del dia.
Tingui la responsabilitat que tingui, quina creu que és la prioritat de Terrassa en els quatre anys vinents? I a llarg termini?
Doncs ho hem anat dient durant tota la campanya, que tenim unes clares prioritats per aquest mandat: fer un pla de xoc pel que fa al manteniment, perquè durant molts anys s’ha deixat aquest tema de banda i cal posar-s’hi de debò, perquè estic completament segura que aquest és un dels factors que genera percepció d’inseguretat a la ciutadania. Necessitem uns carrers agradables i en bon estat.
D’altra banda, també es prioritzarà potenciar la indústria i el comerç a la nostra ciutat. Tenim un potencial molt gran que hem d’aprofitar. Hem de fer que la població de Terrassa,i la d’altres municipis, vinguin a consumir a la nostra ciutat. Ho aconseguirem segur. I, òbviament, continuarem treballant incansables pels temes que més preocupen a la ciutadania perquè són els que tots percebem més directament, que són la neteja i la seguretat.
Hem de continuar fent pedagogia en el sentit que la ciutadania entengui que entre tots/es és més senzill mantenir la nostra ciutat com es mereix. Si no embrutem tant i tan desmesuradament, si reduïm les accions incíviques i ens respectem i col·laborem els/les uns/es amb els/les altres, i prenem consciència de la importància del reciclatge, del consum responsable, de la sostenibilitat, que la ciutat és de qui la viu… tindríem una ciutat més cuidada i més polida.
Òbviament que l’administració ha de posar tots els mitjans i les eines per oferir uns serveis de qualitat, però com la ciutadania també tenim una responsabilitat clara de facilitar els serveis i cuidar la nostra ciutat. Això també passa perquè la ciutadania se senti més estimada i acompanyada clar, i en això hi continuarem treballant.
Un desig.
Que tota la ciutadania senti el que jo sento per la ciutat de Terrassa: amor i admiració per totes les potencialitats que tenim i, sobretot, dedicació per voler-la millor cada dia.
Un lloc de Terrassa on se’l podria trobar? I el millor lloc que tenim a la ciutat.
Actualment, em trobaran a l’Ajuntament de Terrassa per norma general, en aquesta meravellosa casa del poble. Per mi, el millor lloc que tenim a la ciutat és la meva estimada Masia Freixa. És tan preciosa… no la puc anar a visitar tant com voldria, però em fa sentir a casa només amb mirar-la. Tan única, tan especial…
Una festa o esdeveniment de Terrassa on mai falla.
M’encanta participar i estar a les festes i esdeveniments de ciutat, perquè veure a tanta gent, compartir moments i veure els carrers plens de gent amb energia positiva em dona pau i alegria. Si haig d’escollir-ne un, em quedo amb el Carnestoltes, perquè per mi és un dia molt divertit, que gaudeixo molt amb els meus/ves amic/gues des de sempre, i ara amb el meu fill, però també m’encanta la festa major, la fira modernista, la fira de l’oliva a Ca n’Anglada, Sant Jordi… Tots.
Un company de legislatura (no del mateix partit) amb qui voldria anar a fer un cafè.
Amb tots/es. Excepte amb les/els que tenen negativitat i odi en els seus relats i maneres de fer, està clar. A mi amb l’extrema dreta no m’hi trobareu per voluntat pròpia)! M’encanta parlar, escoltar i compartir converses positives i constructives amb tothom, sense problemes amb què hi hagi diferents opinions, ja que això és la riquesa i l’aprenentatge, però sempre basades en el respecte.
I un company (del seu partit o no) que creu que pot sorprendre en aquest mandat.
Això és difícil de determinar… haurà de passar el mandat per poder dir qui m’ha sorprès en aquest mandat, sigui en positiu o no. Ara no ho sé.
Una paraula amb la qual es definiria com a persona. I per què?
Resilient és la meva paraula, sens dubte. Perquè tot i les adversitats, dificultats i situacions viscudes, he pogut superar-me i arribar al meu avui, al meu present, i amb satisfacció i bons resultats. Continuaré el camí amb la mateixa actitud positiva, a veure que passa demà.
