Ona Martínez és un dels nous regidors d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ajuntament de Terrassa. Com la resta, va prendre possessió en el ple municipal del 17 de juny. Aquí, respon a 15 preguntes de Món Terrassa que permeten conèixer-la millor.
Qui és Ona Martínez?
Soc mare de l’Eloi i, actualment, faig de Tinent d’alcalde de Projecció de la ciutat. Graduada en Comunicació Audiovisual i màster en Comunicació política i institucional, he treballat en el món de la producció audiovisual i com a tècnica de comunicació. Culer de pedra picada, sóc encara més fan del bàsquet que del futbol. Faig pilates per desconnectar la ment i connectar amb el cos i tothom que em coneix sap que m’encanta compartir unes birres en una terrasseta amb amics.
Com arriba a la política? La convencen o des de sempre li havia interessat?
La política m’interessa des que tinc ús de raó, gràcies a les meves dues àvies. Sóc una mica idealista. I fa molts anys que milito amb la ferma convicció que, fent-ho, podem millorar una mica el nostre entorn i el món.
Per què aquesta opció política? Què l’atrau del partit on és.
Doncs és fàcil i natural: perquè sóc d’esquerres, republicana, independentista i molt orgullosa de ser terrassenca!
Quan li diuen que va a la llista, què pensa? Com li comuniquen.
El 2019 vaig fer el pas de ser candidata del Jovent Republicà i l’Isaac va decidir confiar en mi per anar en llocs de sortida. Li dec molts aprenentatges, a l’Isaac! Quan entres al transatlàntic municipal fa molta impressió, no ho negaré, però els últims 4 anys han estat d’un creixement personal immens i crec humilment que hem posat les bases de moltes transformacions a la ciutat. I, en aquest context, vaig decidir fer un pas endavant més, amb convicció i molta il·lusió, per encapçalar el projecte. No va ser una decisió senzilla, clar, però estic convençuda que calen nous lideratges i que tenim el millor projecte per continuar fent avançar Terrassa!
I que se sent quan veu els resultats i sap que ocuparà una cadira a la sala de plens de l’Ajuntament.
Això no va de cadires, sinó d’un projecte col·lectiu. I és evident que aquesta vegada no podia estar contenta de cap manera. Va ser una nit molt dura… Hem de reconnectar amb la gent i tinc tota la força i la confiança de l’equip per arremangar-m’hi i fer-ho.
Què pot aportar personalment? I que creu que pot aportar el seu partit?
Visió i relat. Sabem d’on venim, on som i cap on anem. Sabem perquè fem les coses i sabem que és imprescindible treballar des de tot arreu per a Terrassa i connectar-la al Vallès, al país i al món. Ah, i molta, molta, molta feina per posar-nos al costat de tants terrassencs i tantes terrassenques que volen avançar més ràpid per viure en una ciutat encara més moderna.
Es veu molt anys a la sala de plens? Serà ja la seva vida o és només un parèntesi?
Tinc clar que faré política sempre, és part del que soc i m’apassiona. Des del carrer, des de la militància, des de les institucions… Des d’on sigui més útil. I tinc clar que ara estic on puc ser més útil i que això és només una etapa de la meva vida.
Com veu la distribució de regidors i regidores després de les eleccions? Li van sorprendre els resultats?
Són uns resultats molt durs i negatius per la ciutat. L’extrema dreta i la dreta extrema entren amb molta força al Ple municipal… Com no ens hauria de preocupar… Vénen temps molt complexes i ens demanen la màxima responsabilitat a tots i a totes. Per això hem signat el Pacte de govern amb TxT i Junts: pensant sempre en Terrassa. Calia un govern fort i estable.
Tingui la responsabilitat que tingui, quina creu que és la prioritat de Terrassa en els quatre anys vinents? I a llarg termini?
La ciutat cada vegada té més persones, entitats o empreses que pensen en una nova ciutat, més moderna, més dinàmica, més universitària i amb encara més qualitat de vida… Més homologable a les ciutats mitjanes europees. Una Terrassa a l’alçada del segle XXI. I aquesta ha de ser la prioritat: posar-nos al costat de tots aquests nous lideratges per fer avançar la ciutat. Aterrant-ho en els propers 4 anys, per exemple, hem de fer brillar molt més allò que som i els potencials que tenim. Tenim un teixit esportiu i cultural únic que ens identifica com a terrassencs i que, alhora, ens projecta enfora; tenim un campus universitari urbà també únic que a més genera talent any rere any; tenim una història industrial única que es traspua als nostres carrers. Tot això ho hem d’unir, entendre i explicar-ho endins i enfora perquè és un potencial cohesionador, tractor d’empreses i talent, generador de feina, etc.
Un desig.
Que tots els nostres fills, els fills de Terrassa, vinguin d’on vinguin, parlin la llengua que parlin, resin a qui resin i estimin a qui estimin, puguin créixer i viure a Terrassa amb les mateixes oportunitats. Aquesta és la ciutat que desitjo per l’Eloi, el meu fill. Una ciutat de drets, de llibertat i d’oportunitats.
Un lloc de Terrassa on se la podria trobar? I el millor lloc que tenim a la ciutat.
Pels carrers, segur! M’agrada anar caminant a tot arreu, si l’agenda m’ho permet. I em costa molt dir un sol lloc… A nivell simbòlic, les xemeneies, sense cap dubte! Però on m’hi passaria hores és al Parc de Vallparadís, quina sort que tenim de tenir-lo!
Una festa o esdeveniment de Terrassa on mai falla.
La Festa Major i el Picnic Jazz.
Un company de legislatura (no del mateix partit) amb qui voldria anar a fer un cafè.
N’hi ha uns quants que m’agradarien… Voto per un cafè de regidores!
I un company (del seu partit o no) que creu que pot sorprendre en aquest mandat.
La que hagués sorprès més a tothom, malauradament, no ha pogut entrar.
Una paraula amb la qual es definiria com a persona. I per què?
Treballadora, autoexigent i empàtica. Perquè qui em coneix ja sap que hi poso moltes hores, totes les que calguin, i que a qui més exigeixo (sovint, fins i tot massa) és a mi mateixa. Som servidors públics i per a mi és això: arremangar-nos i, alhora, posar-nos molt en el lloc de les persones, pensin el que pensin.
