Marc Armengol és un dels regidors del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). Com la resta, va prendre possessió en el ple municipal del 17 de juny. Aquí, respon a 15 preguntes de Món Terrassa que permeten conèixer-lo millor.
Qui és…? Estudis, professió, interessos, estat civil, edat, aficions, fills…
Marc Armengol. Arquitecte. 52 anys. Una filla de 20 i dos fills de 18 i 14 anys. Aficions: escapar-me al mar i a la muntanya.
Com arriba a la política? El convencem o des de sempre li havia interessat.
Provinc d’una família històricament implicada en la política municipal. El meu pare va ser regidor de l’Ajuntament de Terrassa amb l’alcalde Manel Royes durant el primer mandat democràtic de 1979-1983, i regidor a Matadepera durant el període 2003-2007. Començo el 1999 formant part de Ciutadans pel Canvi, moviment polític de caràcter progressista creat per Pasqual Maragall que agrupava sectors de l’esquerra catalanista i que va aconseguir ser l’alternativa als 23 anys de govern de Jordi Pujol i Convergència i Unió.
Per què aquesta opció política? Què l’atrau del partit on és.
Diuen que les sigles del PSC també volen dir Partit del Sentit Comú. Jo, entre el seny o la rauxa, en política trio el seny, i em sento molt identificat amb els valors del progressisme, el catalanisme i el federalisme del PSC, que és una formació política tan diversa com Catalunya i, segurament per això, és el partit amb què s’identifiquen la majoria dels catalans.
Quan li diuen que va a la llista, què pensa? Com li comuniquen.
M’ho comunica la candidata, l’Eva Candela, amb naturalitat, com és ella, en una conversa informal, com qui no vol la cosa, mentre parlàvem de temes diversos. És un orgull que comptin amb tu per formar part de l’equip que pot gestionar l’esdevenir de la teva ciutat i, en aquest cas, jo amb l’Eva “voy hasta el fin del mundo”!!!
I que se sent quan es veuen els resultats i sap que ocuparà una cadira a la sala de plens de l’Ajuntament.
Doncs malgrat ser veterà tornes a tenir la mateixa barreja de sentiments de la primera vegada: Il·lusió per engegar un nou projecte, molta responsabilitat envers els teus conciutadans i respecte cap a la institució de l’Ajuntament. És un honor immens.
Què pot aportar personalment? I que creu que pot aportar el seu partit?
Experiència. Porto 8 anys com a regidor, 4 al govern i 4 a l’oposició i amb la marxa de l’Alfredo Vega i l’Amadeu Aguado passaré a ser el més vell, políticament parlant, del meu grup. Des d’una mirada pràctica, els polítics hem de pensar que la ciutadania està fent una inversió amb nosaltres, formant-nos perquè gestionem els recursos públics de la manera més responsable i eficient possible. El PSC té una llarga història de compromís amb la ciutat i, estiguem on estiguem, continuarem empenyent-la fort perquè avanci.
Es veu molts anys a la sala de plens? Una legislatura? Dues? Serà ja la seva vida o és només un parèntesi?
No, sempre m’agrada pensar que és l‘últim mandat. Jo tinc una professió que m’apassiona, l’arquitectura, i em farà molta il·lusió compartir projectes amb la meva filla quan acabi la carrera d’arquitecta. Serà la tercera generació familiar.
Com veu la distribució de regidors i regidores després de les eleccions? El van sorprendre els resultats?
Els resultats s’assemblen molt a algunes enquestes que circulaven i en aquest sentit no hi ha hagut massa sorpreses, però pensava que els Comuns entrarien i que nosaltres (PSC) trauríem algun regidor més i TxT algun regidor menys i això propiciaria majories alternatives. Aquest escenari no ha pogut ser i ho gestionarem de la millor manera possible, sempre posant els interessos de Terrassa per damunt de tot. Amb relació a l’entrada de VOX, em temo el pitjor i si se sobrepassen línies vermelles caldrà fer-hi front amb contundència.
Tingui la responsabilitat que tingui, quina creu que és la prioritat de Terrassa en els quatre anys vinents? I a llarg termini? Un desig.
Terrassa ha de brillar, s’ha d’autoreivindicar, creure’s el seu potencial i els seus governants han de pensar en gran i ser influents als centres de decisió, a Barcelona i a Madrid. Just el contrari que hem vist aquests darrers 4 anys on l’alcalde s’ha dedicat a treure pit del seu localisme. El 2040, d’aquí a 17 anys, Terrassa serà la segona ciutat de Catalunya en població, i és molt necessari que es repensi el model territorial català, sinó els desequilibris entre la capital o l’Àrea Metropolitana i nosaltres seran encara més inassumible. Terrassa ha de ser exemple de ciutat mitjana, el model conegut com a ciutat dels 15 minuts, on prevalgui l’equilibri urbanístic i, per tant, la qualitat de vida.
Un lloc de Terrassa on se’l podria trobar? I el millor lloc que tenim a la ciutat.
Passejant pels carrers, observant la gent, saludant els coneguts, badant amb els aparadors i les façanes. El millor lloc, sens dubte, és el Parc de Vallparadís, i espero que algun dia ho sigui l’Anella Verda, que té un gran potencial i ens l’hem de creure tots.
Una festa o esdeveniment de Terrassa on mai falla.
Per sort en tenim molts i molt importants, com el Festival de Jazz o la Fira Modernista, però diré el Festival de Circ, perquè em fa petit.
Un company de legislatura (no del mateix partit) amb qui voldria anar a fer un cafè.
Qualsevol company o companya em va bé. És molt sa i convenient trobar espais per a una xerrada distesa fora de la tensió que provoca la disputa política als plens. Amb qui he fet més cafès ha estat amb el Javier González de Ciutadans i amb el Carles Caballero d’Esquerra, que desgraciadament ja no continuaran, però la Marta Giménez del PP també és una bona conversadora. La discrepància política ha de coexistir amb el respecte, l’admiració i l’afecte personal.
I un company (del seu partit o no) que creu que pot sorprendre en aquest mandat.
Les dues companyes noves, la Carlota Menéndez i la Montse Jiménez aportaran molt i faran sensació, ja ho veureu.
Una paraula amb la qual es definiria com a persona. I per què?
Em costa molt autodefinir-me, però alguns m’anomenen “the quiet man” i això no sé mai si és bo o dolent (ha,ha,ha.).
