Laura Rivas és un dels nous regidors de Tot per Terrassa. Com la resta, va prendre possessió en el ple municipal del 17 de juny. Aquí, respon a 15 preguntes de Món Terrassa que permeten conèixer-la millor.
Qui és la Laura Rivas?
Sóc Llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses, Post-grau en Direcció Financera i Màster del Professorat d’Educació Secundària especialitat matemàtiques. He treballat gairebé 21 anys a la banca i després de viure 3 fusions al sector, vaig decidir causar baixa voluntària al febrer del 2021. He estat 19 anys al departament de riscos, finançant majoritàriament a les PIME’s. Els darrers dos anys he exercit de professora de secundària, batxillerat i cicle d’administració a dos instituts de Terrassa. 43 anys, casada des de fa 20 anys, amb dos fills de 18 i 12 anys. Les meves aficions son anar a Calafell, fer esport, llegir i escoltar música. M’agrada estar constantment aprenent coses noves, he treballat i estudiat a la vegada des dels 20 anys.
Com arriba a la política? La convencen o des de sempre li havia interessat?
Sempre havia mostrat interès en la política, a la universitat tenia amics que formaven part de les joventuts del PSC, però mai vaig donar el pas. Sempre hi parlava amb el pare i ell m’animava a afiliar-me al PSC. No he deixat de votar mai des dels 18 anys, ara la joventut es força apolítica i em preocupa. Estic aquí perquè és “Tot per Terrassa”, i en Jordi Ballart, no m’hi veuria en la política amb cap altra opció, i segurament seguiria pel meu camí com a professora.
Per què aquesta opció política? Què l’atrau del partit on és?
Més que el partit polític, m’atrauen les persones que hi formen part. No sabia si entraria o no, anava la número 11, no era fàcil, però només per viure la experiència i conèixer les persones que estan al voltant del partit, ja mereixia la pena. Parlem de candidats i voluntaris que dediquen gran part del seu temps als demés, només per això, ja mereixen el meu respecte i admiració.
Quan li diuen que va a la llista, què pensa? Com li comuniquen.
A vegades, quan veia en Jordi, m’ho havia comentat, però no era el moment, i ara sí que ho era, perquè estava congelada a la borsa d’educació, per poder finalitzar el meu màster del Professorat. El Jordi em convoca a una reunió a l’ajuntament a l’abril, i confirmem la decisió d’anar en llistes per les eleccions del 28 de Maig.
I que se sent quan es veu els resultats i sap que ocuparà una cadira a la sala de plens de l’Ajuntament?
Doncs va ser pràcticament a la sortida del col·legi electoral, on estava d’apoderada, que surten els primers resultats que podien ser 11, i no m’ho acabava de creure. El primer que penso és en tots els companys del partit, i sobretot en en Jordi, que tenien moltes ganes que sortís i pogués formar part de l’equip. I quan ho confirmen, penso en el pare i en el meu amic Pepe, que en pau descansin, que estarien molt contents i orgullosos de què formés part del nostre Ajuntament.
Què pot aportar personalment?
Sempre he estat molt polivalent a la feina, i penso que a l’Ajuntament puc aportar coneixements i experiència en diferents àmbits; finances, educació, indústria,… El nostre partit ja ha demostrat durant els darrers 4 anys que governa per tota la ciutat, mirant de no deixar ningú enrere, tot l’equip estem d’acord que volem seguir en aquesta línia i transformar i millorar la nostra ciutat.
Es veu molt anys a la sala de plens? Serà ja la seva vida o és només un parèntesi?
Doncs com que no m’havia plantejat mai estar dedicada a la política, ni ho havia pensat. Però quan vaig iniciar la universitat, tampoc sabia que em dedicaria al sector bancari i vaig estar-hi més de 20 anys… Crec que dependrà de l’experiència viscuda i si realment sento que estic aportant a la ciutat i als terrassencs, sinó, faria un pas enrere, com ho vaig fer al banc fa dos anys.
Com veu la distribució de regidors i regidores després de les eleccions? Li van sorprendre els resultats?
Doncs van ser uns resultats agredolços, vam guanyar i incrementar un regidor, jo mateixa, per tant molt contenta, però a la vegada, veure com entrava l’extrema dreta i amb tres regidors, és un pas enrere molt gran i esperem que ens deixin governar per tothom. Vull pensar que els seus votants, han estat per impuls i enfadats per algun motiu de l’anterior legislatura, i esperem que els puguem fer canviar d’opinió durant els propers 4 anys.
Tingui la responsabilitat que tingui, quina creu que és la prioritat de Terrassa en els quatre anys vinents? I a llarg termini?
La prioritat de Terrassa és la dels seus ciutadans, i aquests ens han fet arribar durant la campanya les seves necessitats, que bàsicament s’han centrat en la neteja, el manteniment de la ciutat i la sensació d’inseguretat. Per tant, aquests seran els eixos prioritaris en un inici. A llarg termini, com hem indicat la nostra ambició és transformar la ciutat, veient la tendència demogràfica, hem de fer créixer la ciutat de manera ordenada, cal incrementar el sòl industrial i per tant d’empreses a la ciutat, construir habitatge públic, i millorar els seus serveis, per tal que sigui la ciutat de treballar, viure i gaudir.
Un desig.
Que la meva família estigui bé de salut, ja hem patit prou els darrers anys.
Un lloc de Terrassa on se la podria trobar? I el millor lloc que tenim a la ciutat.
Em poden trobar per tot arreu, perquè quan sortim a caminar, ho fem per la ciutat. Per mi, Vallparadís és el millor lloc, i crec que se’ns ha quedat petit, necessitem més zones verdes a la ciutat.
Una festa o esdeveniment de Terrassa on mai falla.
Passejar en Sant Jordi pel centre de la ciutat amb la família i comprar llibres.
Un company de legislatura (no del mateix partit) amb qui voldria anar a fer un cafè.
Pels debats que he assistit, crec que amb l’Ona Martínez d’ERC ens podríem entendre i tenir certa afinitat.
I un company (del seu partit o no) que creu que pot sorprendre en aquest mandat.
És difícil quedar-se amb un de sol, però per les primeres converses i reunions amb els companys, per mi la Maise Balcells, crec que farà una gran tasca i no deixarà a ningú indiferent.
Una paraula amb la qual es definiria com a persona. I per què?
Constant o perseverant. Perquè quan em proposo alguna cosa, es molt difícil que no ho aconsegueixi o que ho deixi estar.
