Joan Salvador i Fabregat és un dels nous regidors de Tot per Terrassa. Com la resta, va prendre possessió en el ple municipal del 17 de juny. Aquí, respon a 15 preguntes de Món Terrassa que permeten conèixer-lo millor.
Qui és Joan Salvador?
Nascut a Terrassa el 2 de gener de 1965 (58 anys). Casat i amb 3 fills (de 27,27 i 21 anys). Amb estudis de Graduat en Geografia, Història i Història de l’Art i amb Màster en Formació del Professorat d’ESO.
Professionalment, estic exercint de professor d’ESO des de fa 5 anys. Abans havia desenvolupat càrrecs administratius i de suport a gerència a una escola privada. I anteriorment, i durant 25 anys, he estat dedicat al món comercial.
Els meus interessos i aficions han estat sempre relacionats amb el món del teatre, la ràdio i aspectes de cultura popular. Integrant de l’entitat centenària Centre Cultural El Social de Terrassa on he format part del seu Esbart (Esbart Egarenc) com a dansaire i director, però, sobretot, com a cap visible de la secció de teatre, fent d’actor o director, on, entre moltes altres, he dirigit la tradicional representació Nadalenca d’Els Pastorets del Social durant 26 anys. I, també dins del mateix centre, formant part de l’organització de la Cavalcada de Reis.
Paral·lelament, he estat durant dotze anys posant la veu a la Festa Major, concretament en els actes més tradicionals i protocol·laris (inici de festa, baixada del drac, Capgròs de l’any, Cercavila de dissabte o Ball de Plaça de diumenge).
Com arriba a la política? El convencem o des de sempre li havia interessat?
Arribo sense proposar-m’ho. Concretament, jo mateix vaig fer un apropament fa un any, amb l’única intenció de col·laborar i poder participar des de darrere, no a primera línia, però la proposta de formar part de la llista, ni l’esperava, ni la sospitava.
Per què aquesta opció política? Què l’atrau del partit on és?
Perquè no es tracta d’un partit polític a l’ús sinó d’un projecte de ciutat sense mirar enlloc. Perquè la finalitat és exclusiva per a Terrassa sense dependre de possibles interferències de seus centrals que pensen en altres aspectes de poder.
Perquè representa la fotografia més aproximada de la realitat de Terrassa, amb gent molt diversa, fins i tot diferent i amb idees globals de política autonòmica o estatal ben diferents, perquè el que ens uneix és la política municipal.
Quan li diuen que va a la llista, què pensa? Com li comuniquen?
Jo havia estat participant en una de les diverses comissions de ciutadans i ciutadanes que Tot per Terrassa té activades durant tot l’any, amb la qual cosa, alguna trobada informal o algun cafè no eren pas excepcionals. Així que un dia em truca en Jordi Ballart tot dient que quan em va bé quedar per prendre un cafè. Va ser aleshores quan em va dir que em semblaria formar part de la llista entre els 5 primers.
El primer que em va passar pel cap va ser emoció: que puguis optar a participar en les decisions de la teva ciutat és un fet que tot ciutadà hauria d’acceptar, opino. Et venen al cap frases estereotipades com la de “la política és allò que si tu no la fas, te la fan altres”.
Tot seguit i en els dies següents, un munt d’interrogants i algun vertigen de respecte, però mai de dubte.
I que se sent quan es veuen els resultats i sap que ocuparà una cadira a la sala de plens de l’Ajuntament?
Continuen desenvolupant-se els sentiments anteriorment citats. Et preguntes com deuen funcionar les interioritats de la gestió municipal i et preguntes si està tot dit i si podràs afegir algun mot a tot el que ja està dit.
Què pot aportar personalment? I que creu que pot aportar el seu partit?
Personalment ganes i voluntat de servir als ciutadans amb una visió despullada i no condicionada ni viciada.
Referent a Tot per Terrassa, una visió i una finalitat enfocada exclusivament a trobar el millor per a la ciutat
Es veu molts anys a la sala de plens? Una legislatura? Dues? Serà ja la seva vida o és només un parèntesi?
No m’ho plantejo ni com un si ni com un no, ara per ara, els meus pensaments son per a 4 anys. Després? ja veurem. Però per respecte a l’aritmètica electoral, tinc molt clar que ens han votat per a una legislatura, aboquem tot l’esforç en aquesta i d’aquí 4 anys ja veurem.
Com veu la distribució de regidors i regidores després de les eleccions? Li van sorprendre els resultats?
Em va sorprendre la baixada d’ERC i la irrupció de VOX, tota la resta… no
Tingui la responsabilitat que tingui, quina creu que és la prioritat de Terrassa en els quatre anys vinents? I a llarg termini?
En quatre anys: fer un pla de xoc referent a millorar aspectes urbanístics, de neteja i de seguretat. I una aposta per donar suport al teixit empresarial.
A llarg termini: transformacions paisatgístiques importants, tant de millora de parcs i rieres com de polígons industrials de darrera generació.
Un desig.
Que més terrassencs i terrassenques dels que ja ho fan puguin treballar i gaudir de l’oci sense sortir de la ciutat.
Un lloc de Terrassa on se’l podria trobar? I el millor lloc que tenim a la ciutat.
Se’m pot trobar a la plaça Vella i el millor lloc que tenim és la Seu d’Ègara.
Una festa o esdeveniment de Terrassa on mai falla.
La Festa Major.
Un company de legislatura (no del mateix partit) amb qui voldria anar a fer un cafè.
L’Ona Martínez d’ERC o l’Adrián Sánchez del PSC.
I un company (del seu partit o no) que creu que pot sorprendre en aquest mandat.
La Maise Balcells.
Una paraula amb la qual es definiria com a persona. I per què?
Planificador. No sé si soc ordenat o no, però soc molt planificador, m’agrada veure les coses ben programades i m’agrada programar-les per tal de seguir els passos i no improvisar. Si tens un camí marcat, és més fàcil arribar on vols.
Si no existís l’Excel, potser l’hauria inventat jo.
