El cap de llista de Terrassa En Comú Podem, Agnés Petit, ens parla de què hi ha més enllà del polític, de la seva vida, de les seves aficions, de les seves anècdotes. Món Terrassa s’aproxima a la cara més personal de cadascun dels candidats a l’alcaldia de Terrassa amb un petit qüestionari i amb un gràfic personalitzat:
Data i lloc de naixement: 30/04/1972
Fills i edats: cap fill
Estat civil: soltera
Estudis: diplomada en Educació Social i grau de formació professional d’Educació Infantil
Inicis a la política i per quina raó: Com ja he dit en alguna altra ocasió, sóc de les que està fermament convençuda que en política no s’hi participa només des de les organitzacions polítiques. Per tant, si m’he de remuntar als meus inicis, crec que des de la infància i l’adolescència he estat en política, en entitat de lleure, en projectes socials i comunitaris, des del món associatiu i des del món laboral. Si parlem de quan entro a formar part d’una formació política, això succeeix al 2014, quan en el naixement dels projectes municipalistes es crea Terrassa en Comú.
Aficions: lectura, cinema, caminar per la muntanya, les flors i l’art floral.
Una ciutat per viure -a més a més de Terrassa-: Vilassar de Mar.
Una ciutat del món: Roma.
Un país: Anglaterra.
Una llengua: el català.
Un lloc de Terrassa: el Parc Sant Jordi.
Un vici: fumar.
Una mania: les faltes d’ortografia.
Un referent a la política: Ada Colau.
Un polític històric de Terrassa: Avel.lí Estrenjer, el primer alcalde de la República i el meu avi.
Un menjar: les faves a la catalana.
Una cosa que no es pot explicar: n’hi ha massa.
Una anècdota divertida: soc molt pocatraça, i quan feia la campanya per les eleccions del 2016 com a candidata a diputada al Congrés, moltes nits somniava que m’entrabancava per les escales de l’hemicicle i que queia davant de les càmeres.
Un objectiu a la vida: que Terrassa sigui una ciutat de referència.
Amb qui aniria a sopar: amb Pepe Mújica.
Amb qui compartiria un llit: amb el Brad Pitt.
Barça-Madrid-Espanyol-un altre equip: Barça… però ni Qatar, ni Mundial, ni res que sigui el nivell d’hipocresia màxima darrere el negoci del futbol.
Toca algun instrument: la flauta.
Practica esport: no regularment, però m’agrada. De petita i de jove vaig jugar a bàsquet.
A quina hora es lleva: molt d’hora.
Trajectòria política: responsabilitats en organització a Terrassa en Comú, candidata a diputada al Congrés per ECP al 2016 ( les 2 eleccions i les dues eleccions que vam guanyar), responsable de Municipalisme a Catalunya en Comú, 2 de la LLista de Terrasas en Comú al 2019, Responsable d’ Organització de Catalunya en Comú, Candidata a l’alcaldia de Terrassa per Terrassa en Comú Podem al 2023.
Trajectòria professional: monitora d emenjadors escolars i casals d’estiu, educadora en centres oberts, tècnica de joventut i Lleure a l’ Ajuntament de Terrassa, des del 1997, coordinadora del Pla de Barris de la Maurina, tècnica del Servei de Solidaritat i Cooperació, Coordinadora del Districte 4.
Què fa que hagi triat aquest partit polític: perquè és el que més i millor representa què penso, perquè és el que més creu en les persones, perquè és ecologista, feminista, republicà i amb un projecte que defensa els drets socials i posa els serveis públics i els béns comuns per davant.
Se sent només catalana o només espanyol/ola o les dues coses: soc catalana, és un tema que francament no em treu el son… ser espanyola no és un sentiment, és un fet que surt al DNI, però zero problema. Estimo la gent no pel lloc on hagi nascut, ni d’on se senti, sinó per com són, qui són i on són ara i avui.
Quantes hores dorm: 7.
Un programa de televisió: pels records que em porta, “Los pallasos de la tele”.
Una sèrie, un color: Borgen i el vermell.
Un tipus de roba: un foulard.
