El cap de llista de Tot per Terrassa, Jordi Ballart, ens parla de què hi ha més enllà del polític, de la seva vida, de les seves aficions, de les seves anècdotes. Món Terrassa s’aproxima a la cara més personal de cadascun dels candidats a l’alcaldia de Terrassa amb un petit qüestionari i amb un gràfic personalitzat:
El qüestionari
Data i lloc de naixement
Vaig néixer a Terrassa el 8 de febrer de 1980.
Fills i edats
Tinc 3 fills que van arribar a casa el juny de 2019. Són dos nens i una nena, la mitjana. Tenen 8, 7 i 5 anys.
Estat civil
Legalment sóc solter, ja que no m’he casat, tot i que tinc parella i fa uns quants anys amb qui comparteixo vida.
Estudis
Vaig estudiar Ciències Polítiques i de l’Administració a la UAB, a Bellaterra.
Inicis a la política i per quina raó
Des de ben petit, a casa hem viscut en un ambient molt implicat amb la ciutat, compromès amb diferents entitats i en un ambient d’esquerres. Aquest sentiment va fer que em vinculés a diferents entitats juvenils, sindicats estudiantils i entitats de voluntariat. Després vaig començar a formar part de les joventuts socialistes amb 16 anys.
Aficions
M’agrada molt anar a la natura, especialment anar al bosc a collir bolets i espàrrecs, segons la temporada. Tinc la sort que aquesta afició és compartida amb la resta de la meva família, tot i que no hi podem anar gaire sovint. També m’agrada tocar el violí, anar al teatre…
Una ciutat per viure -a més a més de Terrassa-
Vitòria.
Una ciutat del món
Una de les que més m’ha agradat ha estat Berlín per la seva història, pel seu patrimoni, pels contrastos, per la seva vitalitat cultural…
Un país
Itàlia.
Una llengua
La meva llengua vehicular a casa i amb la família és el català. A la feina, segons amb qui parli, ho faig en català o en castellà.
Un lloc de Terrassa
El balconet del pis on vivia la meva àvia al Pla de Bonaire, des d’on de petit m’agradava contemplar la perspectiva de Terrassa i comptar les xemeneies que veia.
Un vici
Escapar-me a buscar bolets a la tardor quan tinc un mínim forat el cap de setmana, tot i que des que soc alcalde poc ho puc fer!
Una mania
Llegir diferents mitjans de comunicació pel mòbil des del llit tan bon punt em desperto.
Un referent a la política
Sense cap mena de dubte, Pasqual Maragall. Socialisme (de veritat) i municipalisme en estat pur.
Un polític històric de Terrassa
Manel Royes, el primer alcalde democràtic de la ciutat.
Un menjar
El menjar que més m’agrada és la paella que fa la meva mare, és única i especial. Però també m’agraden els formatges, les truites, el peix…
Una cosa que no es pot explicar
Si no es pot explicar… deixa’m que me la guardi per a mi! Però, en aquest sentit, tampoc tinc res sorprenentment misteriós a ocultar.
Una anècdota divertida
Anècdotes divertides, moltes! Com que de terrassenques i terrassencs n’hi ha per tot arreu, moltes d’aquestes anécdotes són de quan me’n trobo allà on vaig! Una vegada, que vam viatjar a Dubrovnik, el mateix dia que vam arribar em van començar a cridar “Jordi, Jordi” uns nens que havien vingut recentment a l’Ajuntament i inicialment no em vaig girar perquè no pensava que em cridessin a mi.
Un objectiu a la vida
Simplement contribuïr a que la gent que m’envolta i la gent que estimo estigui bé i, quan marxi, en puguin tenir aquesta sensació. La resta, és totalment secundari.
Amb qui aniria a sopar
Doncs amb la meva parella que, des que som pares, poques vegades hem pogut marxar a sopar fora els dos sols!
Amb qui compartiria un llit
Amb qui el comparteixo cada dia!
Barça-Madrid-Espanyol…
Qualsevol equip de Terrassa, per sobre de tot. Tot i que, sí, soc culer!
Toca algun instrument
Sí! Toco el violí perquè vaig estudiar violí i el toco en el meu temps lliure. La música m’agrada molt i m’hagués agradat poder-m’hi dedicar més.
Practica esport
Ara mateix no practico cap esport i, ho sé!, hauria de fer-ho. No tinc gaire temps lliure i, quan el tinc, el vull passar amb els meus fills i filla i en família.
A quina hora es lleva
Em desperto a les 7:15 per acabar de preparar les coses pels nens per anar a l’escola. El problema és que sempre se m’acaba fent molt tard per a anar a dormir i no hi ha dia que hi vagi abans de la 1!
Trajectòria política
Als 16 anys em vaig ficar a les joventuts socialistes i després, al cap d’uns anys em vaig afiliar al PSC. Vaig ser regidor i alcalde fins que, a finals de 2017, vaig decidir renunciar a la meva militància i càrrec per coherència amb els meus valors que creia que el PSC no estava defensant: esquerres i socialisme.
Trajectòria professional
Mentre estudiava vaig tenir diverses feines puntuals i precàries, a diferents llocs i sectors. La meva primera feina va ser fent enquestes polítiques, després vaig fer de tècnic de relacions institucionals i després ja em vaig vincular al món de la política activa a la meva ciutat.
Què fa que hagi triat aquest partit polític
Tot per Terrassa va néixer al 2018 per a les eleccions municipals de 2019. El motiu més important pel què crec que Tot per Terrassa és el projecte que necessita la nostra ciutat és perquè és l’ÚNIC que no està condicionat a cap altre partit o estructura, pactes o deutes ni ordres de fora de la nostra ciutat. Sí, som els únics que no hi estem condicionats. Vam presentar-nos per poder oferir a la ciutadania de Terrassa una alternativa a 40 anys d’un mateix partit polític que, tot i que en vaig formar part durant uns anys, ha anat quedant massa subjecte a decisions de Barcelona i Madrid els darrers anys. Hem tingut una oportunitat d’or de fer les coses pensant en Terrassa i amb la llibertat de no tenir prejudicis amb ningú. Malauradament, la COVID ens ha condicionat durant més de la meitat del mandat però Tot per Terrassa ha vingut per quedar-se!
Només català, només espanyol
Terrassenc, català, espanyol, europeu i ciutadà del món! Però terrassenc per sobre de tot.
Una sèrie
Actualment, no segueixo cap sèrie ni cap programa de TV concret. A les nits acostumo a treballar després de sopar i no tinc temps de seguir-ne cap, tot i que busco algún espai per a veure canals de notícies. No obstant, aquestes darreres setmanes hem vist una nova sèrie que es diu Smiley i intentem seguir el “Joc de cartes” de l’amic Marc Ribas (m’agrada molt cuinar i m’inspira!).
Un color
El meu color preferit és el vermell.
Un tipus de roba
M’agrada vestir informal i, especialment, amb calçat molt còmode. Tot i que en porto, no m’agraden gaire les sabates amb cordons… Mira, ja ha sortit una mania que tinc!
