Jaume Bofill és el cap de cartell de la CUP Terrassa a les eleccions municipals del diumenge 28 de maig. Aquí el podreu conèixer una mica millor.
Preguntes i respostes
Data i lloc de naixement:
12 d’agost de 1975 soc fill d’aquella transició “modèlica”.
FILLS I EDAT:
El Jordi que en té 12 i la Núria que en té 10.
ESTAT CIVIL:
Casat amb la meva companya, la Gemma.
ESTUDIS:
Vaig deixar els estudis, era un “cul inquiet” i ben aviat em vaig posar a treballar.
INICIS A LA POLÍTICA I PER QUINA RAÓ:
Començo la meva militància als Moviments Socials l’any 91, amb les campanyes antimilitaristes. Tenia clar que era una injustícia que als joves ens robessin un any de les nostres vides en forma de servei militar obligatori i em vaig fer insubmís. Aquí també vaig agafar consciència que cal lluitar per canviar aquest sistema ple d’injustícies i desigualtats que regeix el món.
AFICIONS:
Soc un apassionat de la història, sobretot la dels moviments socials i lluites locals de la ciutat, hi ha moltes lluites oblidades a Terrassa, fetes per persones anònimes que van ajudar a tenir una ciutat més justa socialment. També m’agrada practicar esport i llegir.
UNA CIUTAT PER VIURE A MÉS DE TERRASSA:
Viladamat, la CUP hi té majoria absoluta.
UNA CIUTAT DEL MÓN:
Belfast.
UN PAÍS:
Els Països Catalans.
UNA LLENGUA:
La catalana.
UN LLOC DE TERRASSA:
La plaça de Can Roca, us convido a passar-hi un diumenge al matí, s’hi respira l’ambient de la gent que acaba de fer esport, la canalla jugant al parc i les colles d’amics i amigues prenent el vermut, m’encanta.
UN VICI:
Un o dos cafès, la veritat és que m’agrada molt el cafè, però només en puc prendre fins a les 12 sinó, no dormo bé.
UNA MANIA:
No suporto anar descalç.
UN REFERENT A LA POLÍTICA:
Jo entenc la política com un treball col·lectiu, és a dir, per a mi els referents són moviments socials que s’han enfrontat a situacions injustes. A Terrassa tenim molts exemples, com ara “L’Associació de Treballadors per l’Habitatge Digne” que amb les seves accions i ocupacions a finals dels anys 70 va treure el debat sobre un problema tan actual com l’accés a un habitatge, ocupant tres blocs de pisos buits al barri de Vilardell. Aquesta tradició de lluita s’ha mantingut fins avui dia a la nostra ciutat i per mi són referents la gent de la PAH i la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública, per la seva inesgotable energia de sortir al carrer dia sí i dia també, a defensar uns drets tan bàsics com són l’habitatge i una sanitat 100% pública.
UN POLÍTIC HISTÒRIC DE TERRASSA:
Teresa Torrelles Espina, va ser una militant feminista i anarco-sindicalista tot i que no va néixer a Terrassa. S’hi va establir-hi l’any 30, on va treballar d’obrera al tèxtil i va fundar a la nostra ciutat la secció de “Dones Lliures” de la CNT, va ser pionera en la igualtat de gènere i la llibertat sexual. Durant la guerra civil va portar l’hospital de la ciutat i va entrar a l’ajuntament, després es va haver d’exiliar a l’Argentina.
UN MENJAR:
Els caragols a la Llauna.
UNA COSA QUE NO ES POT EXPLICAR:
Vaig ser activista de l’Assemblea d’Okupes de Terrassa, segurament en tinc moltes que no puc explicar…
UNA ANÈCDOTA DIVERTIDA:
L’única vegada que he estat a la sala de plens de l’Ajuntament, ens van fer fora la policia municipal a cops de porra. Va ser durant una protesta en contra del camp de golf de Torrebonica i Can Bonvilar. Aquell dia s’aprovava l’inici de les obres i un grup d’activistes vam entrar i com a protesta vam llançar una gran quantitat de pilotes de golf per terra, per la qual cosa es va aturar el ple i la posterior expulsió de la gent que protestava de la sala per part de policia la municipal.
UN OBJECTIU A LA VIDA:
Primer de tot ser feliç i intentar fer feliç a la gent que m’estimo i que m’envolta.
AMB QUI ANIRIA A SOPAR:
Doncs amb el meu pare, que es va morir quan jo tenia vint-i-tres anys i ben segur tindríem una conversa molt interessant.
AMB QUI COMPARTIRIA UN LLIT:
Amb la meva parella, o amb un bon Pòdcast.
EQUIP:
El Barça, el Terrassa i el Bonaire!
TOCA ALGUN INSTRUMENT:
Vaig tocar la bateria en diferents grups de música punk.
PRACTICA ESPORT:
Durant molts anys he fet curses de muntanya tipus ultratrails, però des de fa un any tinc una lesió al maluc que m’impedeix córrer. Ho supleixo amb gimnàs i classes d’spinning, l’esport és una part molt important de la meva vida.
A QUINA HORA ES LLEVA:
Em llevo a les 6.00, endreço la cuina, preparo els esmorzars als meus fills i trec a passejar la Traca, la nostra gossa, surto a treballar a les 7:30.
TRAJECTÒRIA POLÍTICA:
Vaig començar el 1991, fundant l’Ateneu Llibertari de Terrassa a l’antic local de la CNT, allà vaig participar en diferents plataformes com l’Antifeixista, o l’Assemblea Popular de Terrassa. Després vaig entrar a l’Assemblea d’Insubmisos, col·laborant en espais com les Ràdios Lliures, també organitzant el primer Jove Tu També Pots, que aquells anys era un espai totalment autogestionat.
El 1996 vaig ser un dels fundadors de l’Assemblea d’Okupes de Terrassa, participant en infinitats d’accions i okupacions a favor d’un habitatge digne, i a on també vaig patir una brutal repressió en forma de judicis i violència policial. L’any 97 vaig formar part del col·lectiu anticapitalista Acció Autònoma, espai on vaig treballar activament en campanyes contra la precarietat laboral i antifeixistes. Vaig militar en el moviment ecologista dins la plataforma Acció Verda, contra el camp de golf de Torrebonica, o en contra del Quart Cinturó.
Entrant als anys 2000, vaig participar en plataformes antiglobalització i vaig treballar també en una revista informativa dels Moviments Socials anomenada ANTA. Més endavant vaig participar també en campanyes antirepressives de judicis o per la llibertat del company Franki. L’octubre de 2017 vaig participar en la defensa del referèndum d’autodeterminació, sent activista del CDR de Terrassa, fins a l’any 2019, que vaig entrar com a militant de la Candidatura d’Unitat Popular de Terrassa. La meva trajectòria política és l’activisme social.
TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL:
Com ja he dit, vaig ser una persona que em costava molt seure per estudiar, i els meus pares em van dir: a treballar. Vaig ser manobre, patint les retallades dels drets laborals dels anys noranta en forma d’empreses de treball temporal. Més endavant com que practicava l’escalada, em vaig especialitzar com a tècnic en treballs en altura i des del 2005 treballo com a treballador autònom fent treballs verticals.
PERQUÈ HA TRIAT AQUEST PARTIT POLÍTIC:
Crec que la CUP Terrassa, pot portar una veu dissident dins del consistori, que hi ha altres maneres d’entendre la ciutat, que la nostra organització ha estat clau en els darrers anys per transformar polítiques que estaven molt rovellades. És molt important que als ajuntaments hi hagi veus crítiques a la forma de funcionar d’un sistema, i alhora, proposar alternatives reals i transformadores.
EM SENTO:
Doncs sincerament fora de lloc. La meva vida sempre ha estat la d’un activista, i ara ser el cap de llista de la CUP per Terrassa em crea contradiccions, però la gent que em coneix sap de mi que quan faig una cosa sempre dono el millor de mi mateix. El que tinc clara és una cosa, la meva vida com a “polític” té data de caducitat, a la meva trajectòria com activista dins dels moviments socials no li veig final.
UN PROGRAMA DE TELEVISIÓ:
Miro molt poca televisió, però en família ens agrada mirar el Joc de Cartes i comentar-ho.
UNA SÈRIE:
“Shameless”, és una sèrie que primer es va fer una versió anglesa i posteriorment una versió nord-americana. Ens explica la situació d’una família en l’època posterior a la crisi del 2008, amb molts problemes econòmics i com superen situacions crítiques amb un humor molt àcid i transgressor, tocant la problemàtica social com ara l’habitatge, els fons voltors, el racisme…, la recomano totalment.
UN COLOR:
El blau.
UN TIPUS DE ROBA:
Roba esportiva. M’agrada anar còmode.
