Jaume Bofill és el candidat a l’alcaldia de la CUP. Respon, com la resta de candidats, onze preguntes sobrer la campanya electoral i les eleccions.
Com es presenta la precampanya?
La campanya es presenta amb moltes persones implicades, amb il·lusió i ganes de participar de forma activa de tots els actes, paradetes, presentacions i encartellades. És un tret característic de la Candidatura d’Unitat Popular fer les
campanyes amb les nostres pròpies mans i al costat de totes aquelles persones de la ciutat amb les que compartim lluites i reivindicacions.
Amb quines expectatives l’afronten?
Volem tornar a sacsejar l’Ajuntament, recuperar iniciatives populars, que tornin a posar el centre del debat la municipalització de serveis i els drets socials i nacionals. En aquests últims quatre anys no hi ha hagut cap mena
d’oposició o veu dissident al Consistori, ha estat una mena de bassa d’oli per part de tots els partits amb representació dins l’Ajuntament. A la CUP hem fet una oposició des del carrer a partir de propostes concretes que plantegen una
alternativa al model de ciutat actual, com vam fer, entre d’altres, amb la campanya a favor d’una sanitat pública, la retirada de les medalles franquistes o pel tancament de les cases d’apostes.
Una travessa dels resultats del 28 de maig de 2023.
Ho trobo un esport de risc, i ho dic jo que em dedico a fer treballs en altura. Passo paraula…
Amb qui lluiten/comparteixen espai electoral?
Nosaltres compartim l’espai de treball i lluita al carrer amb els moviments socials de la ciutat. És d’on venim i sincerament, avui dia estem molt allunyats dels partits que estan dins del consistori, com ells estan molt lluny de la
realitat social i els problemes del carrer.
Quin partit serà la sorpresa positiva?
La Candidatura d’Unitat Popular, que tornarà a irrompre al saló de plens per dur les demandes del carrer a les institucions.
Quin partit serà la sorpresa negativa?
La presència de l’extrema dreta al ple de la ciutat sempre serà una notícia negativa.
Hi haurà una majoria absoluta? S’haurà de pactar?
Les majories absolutes i la manca d’oposició d’esquerres no són positives per la ciutat. La diversitat de forces polítiques obliga el govern a escoltar i a treballar amb un major nivell d’exigència. El paper de la CUP a l’Ajuntament de Terrassa, duent les reivindicacions dels moviments socials al consistori, ha estat clau per la municipalització de l’aigua, per dissoldre el grup d’intervenció especial de la policia local (la Brimo de Terrassa), per aturar la venda del parc públic d’habitatge, per ampliar la participació ciutadana, per defensar la municipalització del servei d’atenció domiciliària o del servei d’autobusos, per fomentar l’economia social i denunciar la proliferació de grans superfícies, entre molts d’altres aspectes.
Línies vermelles a l’hora de pactar.
Mà estesa per polítiques veritablement transformadores, que defensin els nostres entorns, compromeses amb la llengua catalana, que aportin solucions reals a l’accés a l’habitatge, per una ciutat inclusiva i feminista i que lluitin per
l’autodeterminació. I puny tancat contra la ciutat dels macrocentres comercials, del quart cinturó, del polígon els Bellots II i d’uns menjadors escolars gestionats per un fons voltor.
Pensen que l’extrema dreta pot entrar a l’Ajuntament? És un perill?
L’extrema dreta porta anys al carrer, la vam combatre els anys 90 organitzant plataformes i manifestacions. Ara, ha mutat i s’ha institucionalitzat, de fet, no fa pas gaire campaven amb total impunitat pels carrers traient llaços grocs i
agredint a ciutadans. Ara, els polítics es posen les mans al cap perquè senten el seu discurs dins de les institucions, quan durant anys han mirat cap a una altra banda. Recomano molt llegir el llibre- Antifeixistes- del periodista Miquel
Ramos.
Tema prioritari, número 1, del candidat/candidata, quin és?
A Terrassa hi ha moltes coses per canviar, la CUP no vol fer millor les coses que fa l’Ajuntament, sinó radicalment diferents. No pot ser, que cada deu hores una família perdi casa seva, que el preu del lloguer s’hagi duplicat els últims
cinc anys, que en la situació de sequera extrema tinguem un camp de golf fet a esquena de la nostra ciutat i que té una despesa de 615.000 litres d’aigua setmanal, que tinguem un oligopoli sanitari en mans de Mútua de Terrassa o que
serveis bàsics com els Servei d’Atenció Domiciliària o els dels menjadors escolars, estiguin en mans d’empreses privades.
Què en pensa que els 5 partits amb representació actual i els tres que tenen alguna possibilitat de ser-hi hagin apostat gairebé tots per dones per a liderar el projecte?
És una evidència que cal feminitzar la política, i des de la CUP ja hem apostat per això en altres ocasions, però més enllà d’això, el que realment compta és que el nostre, és un projecte totalment feminista i que pot ser defensat per
qualsevol persona que representi la legislatura. L’anomalia històrica és que no va ser fins al 2015, que va entrar a l’Ajuntament una dona com a regidora i sent cap de llista, i això, ho va fer la CUP de Terrassa de la mà de la Maria Sirvent.
FOTOGALERIA | Acte de presentació de Jaume Bofill, alcaldable per la CUP a Terrassa
