Jordi Ballart, actual alcalde, i la formació que lidera, Tot per Terrassa, guanyarien les eleccions municipals del diumenge 28 de maig amb uns resultats encara millors que els de 2019, segons l’enquesta feta per Gesop per encàrrec de Món Terrassa. L’alcalde ho tindria tot a favor per tornar a formar govern, en coalició o, fins i tot, en solitari. El que s’ha anomenat “fenomen Ballart” es consolidaria a la cocapital del Vallès Occidental i ara ja no és una sorpresa que pugui obtenir la victòria. Fa quatre anys, el seu triomf inqüestionable i inesperat va acabar amb 40 anys de PSC al govern municipal. Passat el darrer mandat, ara Ballart es mouria en una forquilla d’entre 10 i 11 regidors.
El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), amb nova candidata, Eva Candela, es mantindria en segon lloc, també amb dades millors a les dels anteriors comicis de 2019 i, de fet, aniria a l’alça. En canvi, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), ara amb la jove Ona Martínez al capdavant, perdria 2 regidors i tendiria clarament a la baixa. Cs sortiria del Consistori i desapareixeria del mapa, la crònica d’una mort anunciada malgrat haver estat una de les formacions més actives durant la legislatura. VOX, amb Alicia Tomás de cap de cartell, i la coalició Terrassa En Comú Podem, amb Agnès Petit -les dues noves al capdavant del partit- hi entrarien amb 2 regidors cadascun. L’embranzida de l’extrema dreta és un dels aspectes que més ha sorprès Àngels Pont, directora de Gesop, que diu que la “seva presència a l’Ajuntament està gairebé assegurada, passi el que passi a la campanya”.
El Partit Popular tornaria a tenir representació
Junts per Terrassa i el Partit Popular podrien guanyar un regidor cadascun. Els populars tornarien a la sala de plens després d’una travessa pel desert de quatre anys, tot i que l’enquesta els deixa amb un 4,5 per cent dels vots, a mig punt del 5 per cent necessari. Una jove, Marta Giménez, n’és la nova líder. Junts per Terrassa, que estrena Meritxell Lluís de número 1 -en el lloc de l’exconseller de Cultura de la Generalitat, Lluís Puig- passaria dels dos regidors actuals a un probable resultat de tres. L’ascens de Junts és una de les grans sorpreses que detecta l’enquesta de Gesop.
El fet és que l’actual coalició de govern podria perdre la majoria absoluta. TxT i ERC sumarien 13-14 regidors i se situarien, per tant, al llindar de la meitat més un, en una sala de plens amb 27 regidors. Amb aquests resultats queda obert quin pot ser el partit que complementi la majoria de Tot per Terrassa. Jordi Ballart no ha tancat la porta a cap opció, a excepció de l’extrema dreta. Junts i la seva líder Meritxell Lluís ja han mostrat la predisposició a parlar amb qui guanyi i s’ha ofert a governar. També Marta Giménez ha expressat la voluntat de parlar. TxT i els comuns sumarien entre 12 i 13 regidors, també a prop de la majoria. Per contra, un pacte anti Ballart sembla molt més complicat. Els socialistes i els Comuns sumarien 9 regidors, més els tres d’ERC, per fer-ne 12, massa lluny dels 14 de la majoria absoluta, tot i que la possibilitat existiria si aconseguissin el suport de Junts.
La intenció de vot
Més de la meitat dels enquestats eviten posicionar-se quan se’ls demana la intenció de vot. Entre els que es defineixen, TxT queda en primera posició, sis punts per davant dels socialistes. A molta distància apareixen la resta de formacions. Vox se situa com a tercer partit en intenció directa, però ERC els supera quan s’hi afegeix la simpatia dels que no es defineixen en primer terme. Els socialistes són els que més creixen entre la intenció directa i la intenció més simpatia.
Tot per Terrassa lidera la intenció directa de vot a la majoria dels segments. Només entre les persones majors de 60 anys el PSC presenta un lleuger avantatge. Les dones i les persones entre 30 i 44 anys són les que menys es posicionen.
Es constata un grau de fidelitat moderat en totes les formacions polítiques. En la majoria dels casos no arriba al 50%. La resta se situa sobretot en la indefinició, tot i que s’observen certs transvasaments entre algunes formacions.
Un dels aspectes que es veu en l’enquesta és la desmobilització de l’electorat, “la qual cosa fa preveure un índex de participació baix”, explica Àngels Pont. En aquest sentit, s’apunta que “l’independentisme tensava els seus i els contrincants i feia que més gent anés a dipositar el seu vot a les urnes. Ara, la clau nacional ha desaparegut de les municipals, una de les raons que fan que a Terrassa, i a altres municipis catalans, les marques locals agafin més embranzida que mai. En especial si hi ha una figura emblemàtica, com és el cas de Ballart” a la cocapital del Vallès Occidental o d’Albiol a Badalona. “Les llistes acaben sent molt transversals”, amb candidats de tots els espectres, el que fa que puguin arrossegar vots d’arreu.
Amb el que marca l’enquesta, amb la volatilitat del vot que es detecta i amb les tendències que apunta, “els que van amunt poden créixer encara més i sumar algun regidor més, i els que van a la baixa, a l’inrevés. Una situació que porta a ressaltar que la campanya electoral sí que pot fer variar, tot i que lleugerament, el resultat final del 28 de maig.”
2 
