!--akiadsense-->
El grup de teatre de Calafell ens va posar en escena, al XLIV Premi Ciutat de Terrassa de teatre, una obra inèdita de Francesca Maillo, El pescador d’estels, adaptada i dirigida per Josep Melich (Argentona 1946). Mentre els espectadors anem entrant a la sala ja sentim l’olor de mar. El teló, aixecat, deixa veure un poblet pescador. Les casetes a la dreta, les barques a l’esquerra i al mig xarxes i estris de pesca. Al fons, el mar, que anirà agafant tonalitats blaves o negres segons vagin passant les hores, resultat d’una il·luminació molt acurada.
Una escenografia i un vestuari molt realistes que ens transporten en el temps per presentar-nos un drama familiar. En Jaume (Josep M Papiol) i la Maria (Desirée Domingo) han perdut el fill de set anys engolit pel mar mentre volia pescar un estel. Enfrontar-se a la realitat és dur i la mare no supera la mort del noi. Serà l’avi de la família, en Joanot (Josep Sans) que, amb una interpretació excel·lent, posarà el seny que falta i que amb les seves sàvies reflexions sobre la vida donarà un gir a la situació dramàtica que afecta tots els parents i veïns més propers. El final ens colpirà del tot.
!--akiadsense-->
Com molt bé diu el programa de mà, el grup “dedica aquest treball a la memòria de totes les dones i homes de la Platja de Calafell que van fer de la pesca el seu mitjà de vida”. I jo afegeixo: una obra on els deu personatges que formen el repartiment fan aquest homenatge a la gent de mar interpretant el text amb molta tendresa i molt d’encert.
!--akiadsense-->
!--akiadsense-->
