La BCT (Biblioteca Central de Terrassa) organitza aquesta temporada un club de lectura, gens habitual, dedicat al teatre. En 8 sessions (repartides entre el poper mes d’octubre i el maig de l’any que ve) s’analitzaran obres d’autors catalans i de grans noms del gènere dramàtic europeu. Així, al costat de Guimerà, Rodoreda o Benet i Jornet, es tractaran textos de Txèkov, Shakespeare o Karl Valentin. Obres, doncs, d’èpoques i estils ben diversos.
Aquest inaudit club de lectura és fruit de la col·laboració entre la BCT, l’Institut del Teatre i el CAET (Centre d’Arts Escèniques de Terrassa). Per aquest motiu, les sessions es duran a terme, a més de a la Biblioteca Central, a dos espais teatrals emblemàtics de la ciutat: el Teatre Principal i la mateixa seu de l’Institut del Teatre. Per fer el club encara més atractiu, la tria de les obres s’ha realitzat tenint en compte la programació teatral d’aquesta temporada. El lector que ho desitgi podrà assistir, després d’haver llegit i analitzat l’obra, a una representació del text, ja sigui a la nostra ciutat (com serà el cas de El florido pensil, que es podrà veure al Teatre Principal) o en espais barcelonins (Teatre Lliure, Teatre Nacional).
Les sessions les dirigirà el terrassenc Guillem-Jordi Graells, un vertader home de teatre. Professor de l’Institut del Teatre; director del Teatre Lliure a finals dels 70; president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana; dramaturg; traductor… És un dels grans noms del nostre univers teatral. De la seva mà descobrirem els secrets de 8 obres dramàtiques, tot un luxe. Per parlar del club, ens hem trobat amb ell al Cafè dels Amics de les Arts.
Aquest club de lectura és diferent a la resta?
El procés de lectura i comentari serà el mateix que, posem pel cas, un club de lectura de novel·la. La gran diferència és que, en aquest, la programació de les obres l’he fet en funció de la programació del TNC, del Teatre Lliure i del CAET. Per tant, els membres del club que ho vulguin podran veure l’obra representada i, així, a posteriori, també podrem fer un comentari del què hauran vist.
Sempre a posteriori.
Sí. Es tracta de parlar primer de l’obra, sense haver-la vist, i passar d’aquesta primera impressió de lectura a les sensacions, crítiques i reflexions que es tinguin després d’haver vist la posada en escena.
Perquè, és clar, una cosa és el text i una altra el què es representa. De vegades és diferent.
Sí, és clar. I això passa tant en obres clàssiques com en contemporànies. Avui dia, l’estrella de les posades en escena és el director. La gent va a veure el Ricard III del Rigola. I tu dius, bé és que és de Shakespeare. Rigola en fa una lectura, una versió. I en aquestes operacions de dramatúrgia, personals i subjectives, hi trobem dues menes de resultats: els coherents i honestos i els que simplement volen fer-se el modern i fer escàndol. En el teatre català tenim exemples dels uns i dels altres.
Per tant, aquest club de lectura serveix també per reivindicar el text literari?
Sí, perquè finalment aquest text és el punt de partida. I com a tal punt de partida, per sort, el tenim escrit. Així, més enllà del que pugui dur a escena algun director amb moltes ganes o algun de ximple, com a molt allò només serà un accident. Sempre tindrem la possibilitat de retornar al text original.
En la selecció de les obres hi trobem de tot: clàssics catalans i anglesos, teatre rus, teatre de cabaret…
La tria s’ha fet en funció que hi hagués una mostra de tot. Inclús trobem El florido pensil perquè es vegi també com d’un text no teatral se’n pot fer un espectacle. Comentarem des de Shakespeare, Beaumarchais o Guimerà al teatre de cabaret de Karl Valentin. L’objectiu és fer un tast variat i adonar-se, també, que cal enfrontar-se de manera diferent a cada tipus de text. No es pot llegir igual Maria Rosa de Guimerà que Ivànov de Txèkov. Cada obra l’has de desxifrar a partir del seu context i de la realitat del seu moment.
És una novetat aquest club de lectura a la nostra ciutat?
Sí, a Terrassa és una novetat. Està inspirat en els clubs de lectura de teatre que organitzen conjuntament el TNC i el Servei de Biblioteques de la Generalitat. Nosaltres l’hem volgut vincular més a la realitat teatral de Terrassa. Per això, a més d’obres que es podran veure a Barcelona, també n’hem triat alguna que es farà a la nostra ciutat.
Es llegeix poc teatre?
Molt poc. Si es jutja per les vendes, poquíssim. De fet, és un miracle que encara existeixin un parell o tres de col·leccions de teatre que en publiquin. Edicions 62 ho va abandonar, la Millà va plegar… Només queda aquesta raresa que és Arola editors, alguna editorial mallorquina, la Bromera valenciana i poca cosa més. Però la realitat és que es ven poc.
Els autors catalans viuen un moment dolç ara. N’hi ha molts i estrenen molt, però ens trobem davant d’un núvol passatger?
No crec que hi hagi un nombre massa gran d’autors. Això segur que no. A més, al final també s’imposarà la selecció natural i s’acabaran consolidant només tres, quatre o cinc autors. Però, perquè això passi, cal que prèviament hi hagi un coixí ampli. El mateix va passar als anys 60, en l’època del teatre independent. Al principi hi havia molts autors i, al capdavall, en van quedar pocs, com en Benet i Jornet.
Els que estigueu interessats en aquest club de lectura, teniu fins al proper 8 d’octubre per a inscriure-us, ja que la Biblioteca Central ha decidit ampliar-ne termini.
Calendari de les obres que es tractaran:
13 d’octubre, Revolta de bruixes, de Josep M. Benet i Jornet
17 de novembre, El florido pensil, d’Andrés Sopeña
15 de desembre, Les noces de Fígaro, de Beaumarchais
19 de gener del 2107, Teatre de cabaret, de Karl Valentin
16 de febrer, La senyora Florentina i el seu amor a Homer, de M. Rodoreda
16 de març, Maria Rosa, d’Àngel Guimerà
20 d’abril, Ricard III, de Shakespeare
18 de maig, Ivànov, de Txèkov
