El Nadal ens deixa cada any llargues sobretaules que acaben en una partida de quinto. Però ep! Si ja n’havies jugat un parell (llarg), també hi havia alternatives. Com pegar un bot al teatre i gaudir de les obres nadalenques per excel·lència: Els Pastorets i Conte de Nadal.

I precisament, el Teatre Principal de Terrassa ha acollit enguany les dues. De pastorets n’hi han molts, tot i que els del centre El Social guanyen en fama i nombre de funcions (fins a 6 dies!). També hi va haver la versió de Prodis, animada i valenta iniciativa per eixamplar les capacitats artístiques de tothom.

Però avui ens centrarem en el Conte de Nadal dickensià. O millor dit l’adaptació musical de la Cia. SimSalabim, que vam veure a principis d’aquest Nadal dins la Temporada Municipal de teatre Familiar que programa La Xarxa de Terrassa. A la direcció de Jordi Serra i amb l’adaptació musical de Lluïs Petra, aquest conte de nadal té la gràcia de venir musicat per explicar-nos una vella història: L’alegria contra la tristor. L’optimisme front el pessimisme.

Sabem qui guanya, ja que coneixem el final de la obra. Sabem, això mateix, que l’Ebenezer Scrooge acaba sucumbint al ‘bonisme’ propi del Nadal i l’alegria en general. Sabem que, finalment, deixa de ser allò que avui en dia considerem com una persona “tòxica”: Perquè no aporta res, perquè només fa que malmetre.

Però aquesta ficció gaudeix d’un final feliç que no acostumem a veure en la vida real. És difícil canviar els hàbits de tots els “Ebenezer Scrooge” que ens envolten. Per això, proposem des d’aquí un repte per estrenar aquest nou 2017. Cadascú ha de localitzar un Scrooge que tinguem al nostre redol i mirar, a poc a poc, de fer-lo somriure. De llimar els seus ‘grunyits’. Deixar de rondinar.

Ah! També es pot començar per un mateix, si és que l’Ebenezer que portem dins està ‘on fire’. Jo mateix m’ho prenc com a propòsit prioritari.

Nou comentari

Comparteix