Canviem la celebració del tió? Per què? Perquè és una tradició arrelada a les famílies catalanes, però toca actualitzar-se. No és d’ara. No segueix la forma de voler criar els nostres fills a dia d’avui. M’explico:
A principis de desembre anem al bosc a buscar el tió. Un tronc, però no un tronc qualsevol. No. El nostre tronc amb cara i ulls. Amb una barretina vermella i un somriure preciós. El portem a casa per cuidar-lo: li posem una manta perquè no passi fred; li donem de menjar i beure, perquè creixi; li donem estima i amor, perquè forma part de la nostra família. I arriba el dia. Comencem a cantar-li i a continuació el comencem a colpejar amb un pal. Exigim que ens “cagui” torrons i regals.
De veritat? On està la criança respectuosa? el Criar amb amor? el No a la violència?
Actualment, considerem que els nostres fills com a persones amb els mateixos drets que un adult. Creem una relació de respecte, amor, igualtat i límits, sense càstigs ni sancions. Els adults acompanyem els nostres infants. Els oferim confiança, autoestima i seguretat per poder prendre decisions, sempre sabent que nosaltres, els referents, som allà per si ens necessiten.
Comencem a cantar-li i a continuació el comencem a colpejar amb un pal. Exigim que ens “cagui” torrons i regals.
I en el cas del tió què proposo? Carícies, abraçades, paraules i petons. Allò normal, el que volem transmetre als nostres fills en el seu dia a dia. Entenc que és un canvi difícil de pair, difícil d’acceptar, per als adults. Sempre ha estat així, per què canviar ara?
Els nens saben que colpejar un tronc no és el mateix que pegar un animal de companyia o un company… Creieu-me que parlo per experiència. Soc neerlandesa i als Països Baixos celebrem el Sinterklaas. El seu aniversari és el 5 de desembre i té regals per a tots els nens petits del país. Des de fa uns anys que els seus ajudants eren homes de color de pell fosca, els Zwarte Piet. Per mi, uns ajudants molt divertits. Mai m’havia fixat en el seu color de pell. O, almenys, no ho havia associat a una cosa negativa. Ara, sí que entenc que tocava canviar la tradició. Que no tot el món se sentia còmode amb aquests personatges. Y no passa res, els nens dels Països Baixos estan encantats amb els nous ajudants.
I aquest ha de ser el nostre pensament, també aquí. Un nen no té cap necessitat de pegar un tronc. Un nen copia el tracte que li donem. Un nen accepta el canvi sense problemes. Així que, canviem pegar amb un pal per fer-li abraçades i petons? Fem un món millor pels nostres infants? Qui m’ajuda a fer córrer aquest missatge?
