En l’edifició del 8 de febrer, Diari de Terrassa es feia ressò en portada, editorial i pàgina 3 de la sentència del TSJ de Catalunya sobre el recurs o recursos de l’Ajuntament de Terrassa, envers de qui era la responsabilitat de mantenir les rieres de la nostra ciutat en perfecte estat de conservació i neteja.
Al marge de les consideracions envers la sentència, del seu retard i d’altres aspectes que poster els juristes i els reponsables polítics de l’Ajuntament tindran a bé fer, volíem per esmena d’alguns comentaris publicats per aquest i d’altres diaris de la ciutat. En primer lloc, en el requadre de La Taula de les Rieres, es comenta que les rieres necessiten una intervenció integral per a continuació definir que la de Les Arenes és per acabar amb la imatge de marginalitat, cosa que és certa. Però no és menys cert i molt més important, la seva perillositat, que si bé no és previsible que pugui arribar a les magnituds del fatídic any 1962, no és menys cert que el lamentale estat dels fonaments d’alguns trams dels seus murs de contenció poden provocar tràgiques conseqüències, al marge dels episodis de por i indignació en el record de milers de ciutadans que encara recorden aquella tràgica nit del 25 de setembre de 1962.
Es parla contínuament de la necessitat de la neteja de les rieres, tant la del Palau com la de Les Arenes, però els membres de la Comissió ciutadana de Les Rieres de Terrassa (més de 20 entitats veïnals), volem fer especial esmena en el manteniment, conservació i finalització dels murs de les rieres i torrents que configuren la trama urbana d’aquests més de 12 quilòmetres.
D’altra banda, aquesta sentència, torna a posar de manifest que la picabaralla entre les dues administracions redunda en perjudici d’una ciutadania que assisteix perplexa i indignada a un intercanvi de denúncies, recursos i altres martingales judicials que fan eternes les solucions, que ofeguen l’esperit de col·laboració entre entitats veïnals i les administracions, i que finalment, encoratgen la rebel·lia i la incredulitat envers els polítics i la justícia.
8 milions d’euros en impostos recaptats per l’ACA són molts diners per menysprear d’aquesta manera als nostres veïns i veïnes.
Volem donar les gràcies als mitjans de comunicació de la nostra ciutat perquè, sense ells, ni tindríem veu ni coneixeríem la situació actual del dia a dia de les filigranes d’aquestes administracions, que semblen més preocupades en donar-se cops a l’esquena que solucionar els problemes.
Finalment, volem denunciar enèrgicament el fet que al ple municipal del mes de juny del 2017 es va acordar per unanimitat constituir la Taula de les Rieres. I a dia d’avui, malgrat les insistències de les organitzacions veïnals, encara no ha estat convocada la Taula. “Para muestra un botón”, que deia aquella.
Comissió de Les Rieres de Terrassa
