En referència a la notícia sobre un accident a l’avinguda Tarradellas de Terrassa per part d’un motorista que va caure a l’intentar esquivar una pilota, m’agradaria fer una reflexió.
La plaça Lluís Companys era una mena d’oasis per a veïns, gent gran i nens, per passejar, jugar o seure, i fer la xerrada. Fins que algú va tener la genial idea de destruir-la per construir un pàrquing a sota. Un pàrquing que, per cert, ha estat un fracàs absolut. El preu a pagar va ésser la nova plaça i un desert ple de formigó, rajoles, i amb la qual moltíssims veïns no hi van estar d’acord.
Les zones perquè els nens puguin jugar i fer esport van ser traslladades just al costat de l’avinguda Tarradellas, i segons els dissenyadors, Ajuntament o a qui pertoqui, tot quedava solucionat amb unes baranes metàl·liques amb vidre, molt maques i molt estètiques però totalment inútils.
Això comporta que qualsevol pilota surt rebotant per sobre de les baranes (que són molt baixes) i, evidentment, acaben al mig de l’avinguda, amb el risc que comporta. Tan difícil és fer baranes més altes? Això per no parlar que és una via a la qual els vehicles circulen a una extrema velocitat, sobretot quan el semàfor es posa àmbar. És molt difícil posar controls de velocitat en aquest tram? A què espera l’Ajuntament? Em sap greu però, malauradament, crec que espera quelcom greu per fer-hi alguna cosa.
Cristina Nilga
