A Can Palet de Vista Alegre ens fem aquesta pregunta, perquè ja, per esgotament, no ens preguntem si és la policia, si són els polítics i/o són els jutges, els que han facilitat que cada setmana, dues o tres vegades, persones de diferents ètnies, cultures, edats, acudeixin a ocupar habitatges buits. Aquests ocupes són, des de gent que diu treballar, gent que busca una ubicació per a plantació intensiva (no extensiva) de marihuana, des de famílies nombroses, a parelles a la recerca de torre amb piscina per fer el seu niu d’amor i festa del reggeaton de cap de setmana als decibels necessaris per gaudir de la vida… que són dos dies!!!
Això si, tots són persones que, davant de la pregunta que se’ls sol fer, són molt bona gent i no donaran cap mena de problema mai, mai dels mais.
Davant la incertesa que exposava al principi sobre si serà especialitat olímpica; els veïns tenim organitzats un sistema d’avís per mobilitzar-nos i presentar-nos a l’habitatge ocupada pre-olimpicament, per pressionar (sent això una actitud intimidatòria més delictiva que la pròpia ocupació de l’habitatge). En el cas (de l’ocupació parlo), si és superior a tres dies, se’ls permet adquirir drets com: un parell d’anys d’ocupació mentre la burocràcia, més enganxall il·legal a la llum i aigua (que pagarem religiosament, és clar està, la resta de mortals), perquè una companyia essencial no perdrà ni un cèntim (per això és essencial). En el cas del subministrament d’aigua a Terrassa i en ser aquesta una empresa pública, està és clar que l’ajuntament entén que és una donació que fem solidàriament a cada enganxat il·legal. L’ajuntament, tenint cura dels interessos dels seus ciutadans.
Tot això, més que fer un lleuger tuf, fa olor de femta (a una gran muntanya d’ídem). I davant aquesta injustícia, repetida una i mil vegades, només quedaria que els polítics i jutges se n’anessin a jugar al golf i almenys no molestin. No es pot continuar així.
Sens dubte, entre els veïns s’ha obert un debat sobre si serà olímpica la disciplina de ocupació, però hi ha unanimitat en què estem força més enllà del cansament mitjà, de tenir de mobilitzar-nos i trucar insistentment a la policia (que ve si pot i si no, no).
Hi ha qui ho hauria de saber i que sembla no assabentar-se’n: La societat s’està enfonsant, blanquegem a ocupes, als petits furts, al moobing en treball, col·legis i veïnat, blanquegem a l’incivisme que llença les escombraries al carrer (al mig del carrer), als que posen música per ambientar un barri sencer, als que passen a 80 quilòmetres per hora a zones assenyalades a 30 KM/h, al cultiu de marihuana a cases particulars (perquè l’habitatge particular és inviolable).
Les lleis són tan injustes que, si et passes deu minuts més a la zona blava, si vas a 125 km/ha l’autopista (que caldria anar a 120), si t’endarreries en el pagament del rebut de la llum, de l’IBI, del que sigui; et costa més diners, molts més diners, que ocupar una casa, que mobilitza 50 veïns per pressionar, mobilitza a deu policies i, a més, (oferta 3X2), has pogut baixar els nivells de l’estrès dolent dels ocupes, ja que destrossen la casa per dins (que no hi haurà evidències i és clar, no tenint ingressos, NO PASSA RES).
Problemes que s’acosten doncs davant d’aquesta situació preolímpica i que obren interrogants: Si en una propera pressió veïnal als ocupes, diguem que hi ha un ferit (no vull matar a ningú encara); la responsabilitat i culpa, recaurà sobre l’autor, sobre la policia (que va poder o no va poder venir), sobre el jutge que no veu la necessitat que s’actuï amb diligència, o sobre el polític que, mentre tot està passant, es veu un parell de temporades de la sèrie de moda a Netflix
Següent interrogant i no menys important és: quina responsabilitat assumeix el fons voltor o banc que no s’ocupa de vigilar i donar sortida al mercat a un bé tan escàs com el de la habitatge? Només tenen obligació a guanyar diners i rebre a fons perdut tots els ajuts possibles per continuar repartint dividends?
Una altra pregunta sense mala intenció és: si l’ocupa desallotjat, que, quan marxa, fa fotos als veïns presents, als vehicles dels veïns i amenacen de calar foc a l’habitatge del qual “tan legítimament” són mereixedors, ho fan (o sigui la cremen) i es produeixen danys que no vull ni enumerar aquí (toc fusta) La seguretat social es farà càrrec dels ferits, el jutge veurà alguna cosa més que una falta lleu en aquest fet, els polítics deixaran el gintònic i pararan al capítol que estiguin de la temporada que estiguin, per anar ràpidament a fer-se una foto en què es compadeixen i donen consol els damnificats? És clar, cal saber si l’ocupació serà olímpica; perquè de ser olímpica deixo de fer bicicleta i cinta i em lligo amb aquest esport, i si no serà olímpica la disciplina, que sigui delicte amb penes de presó, treballs socials o el que sigui, però que treballin els que hem esmentat i deixin de veure Netflix. I per acabar, darrere de cada ocupació hi ha una xarxa passant claus, donant informació cadastral, facilitant eines amb bateries per facilitar la feina. Caldrà fer alguna cosa amb aquests, no?
Deixin de fer-se fotos, deixin de pressionar els que solem complir amb la comesa de viure a respecte i respectant els altres, i acabin amb allò que no sigui olímpic. Viure en tranquil·litat és un repte olímpic impossible amb tot el que està passant.
