Lucky és un dels, aproximadament, 150 gossos que es troben al Centre d’Atenció d’Animals Domèstics de Terrassa. Sí, 150 gossos que coneguem, en una ciutat com Terrassa.
Lucky va ser (i dic va ser, i ara explicaré el perquè) un gos mestís durant més de tres anys. Estranyament, ho ha deixat de ser aquest diumenge dia 27 d’octubre. És un gos sènior, molt i molt estressat, com ho estaríem nosaltres si visquéssim 24 hores els 7 dies de la setmana en una residència externa, lluny de Terrassa, per la falta de capacitat dins del CAAD.
Lucky porta més de tres d’espera sense rebre una sola visita, sense que ningú s’hagi interessat per ell. No, no és estrany. El motiu? Doncs, només que és un gos “normal”, “de la pila”, i que la visibilitat que tenen els gossos en aquest centre és gairebé nul·la.
Per intentar posar fi a aquesta situació que acompanya a prop de 80 dels 140 gossos, els voluntaris del CAAD Terrassa organitzen visites per poder conèixer i difondre a les seves xarxes aquests gossos. Els treuen a passejar, els ajuden amb les seves pors, els proporcionen la seguretat que el temps que tenen (escàs, però que el treu de sota les pedres) els permet. Recorren molts quilòmetres fins a les residències externes en aquest poc temps lliure, fent una despesa de la seva pròpia butxaca (ben gastat, per descomptat), per poder mostrar-los mínimament el món, a través d’aquesta finestra que és internet i que sense ella ningú podria conèixer-los. Perquè tinguin una oportunitat i donar-los, a la vegada, una hora escassa de passeig, si hi ha sort.
Doncs bé, pensàvem que el miracle s’havia obrat, que per fi el seu nom li havia proporcionat, al final, una mica de sort, i una bona família s’havia interessat per ell. Aquesta setmana, la família el va conèixer. Buscaven un mestís i no els va importar l’estrès que acumula ni l’edat que té. Ni l’ajuda que haurien de proporcionar-li per arreglar aquests quatre anys de tancament.
Però el fatal destí no només li ha volgut gastar una broma de mal gust, sinó que li ha preparat un revés fatal. Aquest diumenge, quan la família el tornava a visitar, resulta que els veterinaris del centre han decidit que Lucky passi a ser PPP. El motiu? Sembla que pel seu comportament. Aquest estrés del que parlàvem, i un test ADN sorpresa (recordem que el paguem els ciutadans) que determina que té un 30% d’un cosí segon llunyà de PPP. Quatre anys sent mestís i ara que tenia una família, resulta que se li ha de modificar la raça. Just ara. No fa un any, o dos o tres.
Lucky s’ha quedat a la porta de sortida i amb una condemna per vida, ja que probablement, amb aquesta decisió vitalícia, ja no marxarà mai més. Aquesta decisió que no deixa de sorprendre’ns, encara que pensàvem que estàvem curats d’espants davant de tantes decisions poc encertades, sense ànim d’ajudar els animals, injustes i poc ètiques, deixant un rastre de víctimes al seu pas.
Decisions d’acord amb la llei? Sembla que sí. Però cruels i poc empàtiques, quan hi ha altres maneres d’ajudar i salvar les vides d’aquests gossos.
Felicitats, Lucky, ara tens una raça que et sentencia a morir sol.
