Aquest 22 de desembre l’avinguda de l’Estatut de Rubí ha complert 50 anys. Al maig de 2019 l’Ajuntament obté la seva titularitat passant a ser un carrer més de Rubí, el més gran i extens de la ciutat, amb una longitud de 19 kms. travessant- la de punta a punta, mentre curiosament continua mantenint la seva fisonomia de carretera i es continua utilitzant com el que sempre va ser. Un ambiciós projecte aprovat recentment per l’ajuntament rubinenc, tan reivindicat com necessari, podria canviar el seu futur i usos, encara que serà necessària l’empatia i implicació d’uns altres.
El perquè de l’av. de l’Estatut
Corrien els primers anys de la dècada dels 70 del segle passat quan la popularment conegut com a “carrer major” de Rubí (av. del Caudillo i C/ Alfonso Sala, després denominades av. de Barcelona i Passeig Francesc Macià) es veia sovint col·lapsat per un ingent trànsit de vehicles. Eren cotxes, autobusos i camions que principalment procedents d’altres municipis, canalitzaven aquesta ruta part de la llavors carretera de Sant Cugat a Terrassa. Aquesta formava part de la carretera Gràcia a Manresa que s’iniciava a Barcelona i recorrent una sinuosa (i encara la carretera més perillosa de Catalunya) carretera de l’Arrabassada (després BP-1417), arribava fins a Sant Cugat del Vallés. Aquí enllaçava amb la carretera Rubí a Terrassa (després BP-1503) i en arribar a l’entrada de la vila de Rubí, enfilava el seu carrer major i la C/ Carretera de Terrassa, per a acabar empalmant amb la extramunicipal carretera de Rubí a Terrassa. Avançaria per Les Fonts i després de 9 km i endinsar-se ja dins de la veïna ciutat de Terrassa connectaria amb una altra via fins a acabar a Manresa. Eren temps en què no existien ni l’AP-7, la C-58 ni per descomptat la C-16 (túnels de Vallvidrera). Ni imaginables.
Rubí històricament era un punt de parada i fonda, d’aquí que inicialment es veiés fins a bé i productiu que tot aquell trànsit travessés el nostre llavors centre urbà. La industrialització de tots els territoris va ser in crescendo, cada vegada amb més transports de mercaderies de tota mena des de la mar a l’interior i viceversa. Van començar a crear problemes els cada vegada més freqüents camions, inclòs de gran tonatge, fins i tot amb remolc, que discorrien per la nostra C/ Carretera de Sant Cugat i C/ Cervantes, amb aquell gir tan conflictiu de 90° en la cèntrica gasolinera Corral.
Enfonsaven i abonyegaven l’asfalt per davant de la Llibreria Pallarols, Banco Comercial Transatlántico, Bendranas, Vilardell fotografia, el Cotorra de dalt, TV-neveras i electrodomèsticos La Castellana, Vilalta, Ambulatorio La Mutua de Tarrasa (llavors), la Cruz de los Caídos, i seguint per l’antic cementiri de Rubí (Plaça de la Sardana), sortien del nucli urbà de Rubí, abans passant pel vell escorxador municipal (avui comissaria de la Policia Local). En aquell carrer major, estret i bombat i on estacionar i obrir la porta del cotxe era sinònim de ratllar la seva vora inferior sobre la vorera, era cada vegada més habitual observar els camions articulats de Campsa, de filatures, industrials… pel mig dels seiscientos donada la important activitat industrial de Terrassa i Sabadell. I no existia ni la C-58 ni la C-16.
A principis dels anys 70, el llavors alcalde rubinenc Manuel Murillo, va començar a contemplar un altre traçat per a la carretera Sant Cugat-Terrassa al seu pas pel mig de Rubí. Seria pel que era llavors la perifèria est de la ciutat. Això era, des del que avui és la Rotonda Inèrcia- Monument Millenari (entrada a Rubí venint des de Sant Cugat) fins al Drim en el costat nord, enfront de la Braun. Es van iniciar les obres allà per 1972 i travessaria 2,4 km de Rubí ple de camps, vinyes, algunes cases aïllades i 3-4 blocs de pisos. Aquest tram va acabar de construir-se en 1974 i serviria per a connectar l’entrada i la sortida d’aquesta carretera al seu pas per la localitat, sense entrar en el seu interior.
Per això la seva també denominació, “la carretera d’enllaç”. Va ser una empresa laboriosa, amb importants moviments de terres, es va necessitar cobrir part del torrent de Ca n’Oriol en la C/ Mallorca i crear continuïtat per sobre del C/ La nostra sra. de Lourdes amb grans bigues de formigó per a formar un pont i així aconseguir que aquella carretera pogués continuar i tenir trajecte. Al C/ Folch i Torres (amb els seus “pisos verdes”) se li va donar continuïtat per als vianants fins al Bosc de Ca nOriol amb una passarel·la de formigó armat que provenia de Monsó (Osca). L’obra es va retardar en terminis, la grandària d’aquelles bigues, que es van transportar per l’antiga N-2, passant per la Panadella, el port del Bruch amb ingents camions de gran tonatge, eren sorprenents per a l’època (“Transportes especiales”).
El 1974 Rubí continuava prenent auge industrial amb la Josa, “las cremalleras”, “las tripas” … i continuava atraient un gran flux migratori de tots els punts d’Espanya. Rubí comptava en 1970 amb 24.485 habitants i l’any 1974 rondava els 30.000. Així el diumenge 22 de desembre de 1974, el governador civil Rodolfo Martín Villa (juntament amb el president de la Diputació de Barcelona Juan Antonio Samarach, membres de la guàrdia de Franco i altres personalitats locals oficials i del Movimento), tallava la simbòlica cinta amb la bandera espanyola en acte solemne i en una diada d’aplaudiment nacional amb gesta pomposa i a la vella usança. Es va aprofitar la seva visita a Rubí per a també inaugurar l’asfaltat de l’av. del Caudillo en el modern barri de Les Torres.
La carretera d’enllaç, es va inaugurar amb el nom d av. Almirante Carrero Blanco, el qual havia de ser el que inicialment presidís l’acte inaugural, però el 20 de desembre de 1973 va ser assassinat a Madrid. En l’extrem sud d’aquesta nova via, es va col·locar un monòlit amb un ancora en record del seu nom. L’avinguda es va definir inicialment com una “rambla” de Rubí, encara que com ja poc després es presumiria, de rambla tindria poc. Des del seu principi, se sobrenomenaria com ¨la autopista” a causa de la seva amplària total, amplitud dels seus diversos carrils i el seu trajecte pràcticament en línia recta, apel·latiu que va mantenir durant decennis. Rubí va continuar creixent de manera anàrquica i desestructurada, per on podia i volien, tant a nivell demogràfic com industrial.
Arriba la democràcia i passen els anys (i els cotxes)
A l’abril de 1979, amb les primeres eleccions municipals democràtiques, el lideratge de l’ajuntament de Rubí l’aconsegueix Miquel Llugany (PSUC Rubí). I l’av. Carrero Blanco pren el nom d’av. de lEstatut.
A la fi de la dècada dels 90, es comença a prendre consciència de l’agressivitat d’aquest vial amb un trànsit en augment i un anar i venir constant de vehicles que agredeix, contamina als seus veïns quan no atropella, creant la sensació d’un Rubí dividit i haver de creuar perillosament per ella, sense tot just semaforitzacions i passos de vianants, per a anar “a l’altre Rubí”. Sorgeix llavors la idea de construir una altra “variant interpolar” per l’extraradi est de Rubí, que substituís l’av. de l’Estatut (part interurbana de la BP-1503). Aquesta començaria en el que avui és el Leroy Merlin de Sant Cugat, solcant per la zona de la Grifolls Sant Cugat i seguint el mateix traçat de l’actual C-16 a aquest nivell, finalitzaria a l’altura del rubinenc barri de El Pinar, en la carretera Molins-Sabadell (C-1413), per a acabar enllaçant amb la coneguda carretera Rubí-Terrassa als afores de Rubí sentit nord. Aquesta idea, va ser arraconada ràpidament a causa de la seva afectació mediambiental i elevat cost.
A principis del segle XXI, allà pel 2001, comencen a aparèixer moviments i assemblees veïnals que reivindiquen una millora d’aquesta via per a fer-la més ¨pacífica¨, terme llavors encara no encunyat. Era evident i pensable que Rubí creixeria pels marges d’aquesta carretera intermunicipal/intercomarcal. Així va ser i efectivament, van aparèixer diversos barris al seu voltant i que no han parat de créixer.
L’any 2002-03, en l’alcaldia Nuria Buenaventura (PSUC, després ICV), amb intenció d’iniciar un canvi necessari en ella, crea un bulevard amb arbratge central passejable entre el C/ Aribau i C/ Camí Ca nOriol, fins i tot amb un espectacle inaugural protagonitzat per Els Comediants. Diuen els cronistes de l’època que aquest va ser un dels motius pel qual en les eleccions municipals de 2003 perdés l’alcaldia, desbancant-la Carmen García (PSCRubí).
Carmen García seria primer edil a l’ajuntament de Rubí des de 2003 fins a 2015, anys en què es va tornar a reclamar la transformació i demanar més seguretat per a la polèmica “avinguda”. Per aquells llavors, no existia el cos policial de Mossos dEsquadra i alguns recordem els vehicles blancs i verds de PGC de Tráfico, estacionats suspicaçment en els vorals de l’avinguda, disparant repetidament el flaix del seu radar. Les competències administratives (control de trànsit, denúncies…) eren de l’ajuntament de Rubí però les estructurals depenien de Diputació de Barcelona.
Al maig de 2005 es construeix la rotonda que donaria accés a Rubí als vehicles que circulaven per la carretera BP-1503 i que se situaria en la confluència de la C/ Edison, C/Carretera de Sant Cugat i l’inici de lav. de lEstatut, extrem sud. Va prendre el nom de rotonda Inèrcia. A la fi de 2007, arran d’un tràgic accident en la seva travessia C/ Les Basses-Galícia i punt que ja comptava amb un altre anterior accident mortal, Diputació de Barcelona semaforitza aquí i es col·loquen passos de vianants. Aquesta va ser l’última gran actuació en aquesta carretera al seu pas per gairebé ja el centre de Rubí.
Paral·lelament i després d’una prova pilot, en 2008 s’inicia la conversió en zona de vianants del centre de Rubí, al seu carrer principal, aquell “carrer major” (av. de Barcelona i Passeig Francesc Macià). L’objectiu era tenir un centre pacificat amb una circulació que prioritzés als vianants i que dinamitzés el teixit comercial de manera sostenible. L’illa de vianants de Rubí va arrencar en 2008 amb molta polèmica a l’inici, però amb resultat més que satisfactori actualment per a la totalitat de la ciutat. Així, de manera progressiva s’han anat incorporant nous carrers del RubiCentre, remodelant el seu sòl, mobiliari urbà i accessos (2012, 2016, 2019, 2020 i 2022).
L’any 2015 i després d’eleccions municipals, l’alcaldia seguiria a càrrec del PSCRubí, però el nom de la primera edil canviarà al d’Ana Mª Martínez, fins a l’actualitat.
“Pacificarem l’avinguda de l’Estatut”
L’avinguda de l’Estatut avui dia és la segona via local en sinistres però històricament continua sent la primera en mortalitat viària. Hegemònic punt negre en la mobilitat de Rubí. Compta amb almenys 4 o 5 accidents mortals des de 1974. Policia Local no disposa de dades exactes.
A l’abril 2017, el grup municipal Veïns per Rubí presenta en el ple municipal la moció “Pacificació av. de lEstatut”. És admesa de manera unànime després de votació. Al maig 2019, l’ajuntament de Rubí aconsegueix el traspàs des de la Generalitat de Catalunya de totes les competències d’aquesta via, de 19 km al seu pas per la nostra ciutat i obté la seva titularitat. L’av. de lEstatut passa a ser un carrer més de Rubí.
Això implica de manera secundària, que la BP-1503 (ctra. de Sant Cugat a Terrassa) queda interrompuda com a carreter intermunicipal. No obstant això el seu flux de vehicles es manté fins i tot amb camions amb remolc. Al juny-2022, l’ajuntament de Rubí publica oficialment que prohibeix per ella la circulació de camions de més de 35 tones, en trànsit. Curiosament, només se senyalitza aquesta prohibició en el seu sentit Sant Cugat-Terrassa. Després de més de 2 anys, en el sentit Terrassa-Sant Cugat mai s’ha instal·lat per part de l’ajuntament un senyal que indiqui aquesta prohibició, ni que ofereixi ruta alternativa per part de Diputació de Barcelona.
D’una forma o una altra, el trànsit per l’avinguda és d’uns 18.000 vehicles diaris, dels quals uns 8.000 no són rubinencs i per tant, la continuen utilitzant de pas. Des de l’inici de les ja 6 legislatures locals de PSC Rubí a l’ajuntament municipal (2003-2023), constantment i fins i tot en reincidents programes electorals de la formació, s’ha parlat de la millora/transformació d’aquest ja el major carrer rubinenc des de 2019. Són 19 km que avui dia, recorre el ja pràcticament centre de Rubí i 7 dels seus barris on més que desenes i desenes dels seus habitatges aboquen directament al seu asfalt tan criticat.
En el tercer discurs d’investidura d’Ana Mª Martínez al juny-23, després de guanyar les últimes eleccions municipals (maig 23), proclama “pacificarem de manera immediata l’av. de lEstatut”. Es torna a presentar una altra moció en el ple municipal de juliol- 2023 sobre “Pacificació total d’av. de lEstatut: fases i seguiment”. Sorprenentment PSC Rubí vota en contra i ERC Rubí i PP Rubí s’abstenen, no aprovant-se la moció. L’alcaldia PSCRubí al·ludeix que “ja s’està treballant en això”. Al setembre-2023 es coneix un succint projecte de “Pacificació avda. de lEstatut”.
El govern local publica en diverses ocasions la construcció d’un carril bici en aquesta avinguda, entre plaça L’Agricultura i C/ Els Basses-Galícia, sense arribar a implementar-se. De diverses formes s’insisteix a lajuntament a donar a conèixer públicament el seu treball envers aquesta proclamada “immediata pacificació de lav. de lEstatut Rubí”.
La BP-1503 canvia al voltant de Rubí
En 2015 després de petició conjunta dels ajuntaments de Sant Cugat i de Rubí, Incasòl (empresa pública de Generalitat de Catalunya), inicia les obres d’urbanització d’un tram de la carretera BP-1503 entre Rubí i Sant Cugat amb l’objectiu de convertir-la en una nova avinguda amb un disseny unitari. Es tracta del tram entre la rubinenca rotonda Inèrcia fins prop del pont de l’autopista AP-7/B-30 (terme de Sant Cugat), amb la construcció de dues rotondes i passos de vianants semaforitzats. El seu objectiu va ser dignificar l’accés a Rubí, donar millor servei al sector d’activitats econòmiques de Can Sant Joan i acabar amb el problema d’imatge i de seguretat que provocaven els nombrosos camions que aparcaven en els vorals de la carretera.
La remodelació de la carretera entre Sant Cugat i Rubí s’estén i en l’estiu de 2023 s’inicia, per part de Incasòl, la urbanització per a connectar Rubí amb Sant Cugat en aquesta BP-1503, des de la rotonda de Leroy Merlin Sant Cugat (plaça de Rubí) fins a la rotonda Centre Comercial Sant Cugat (Plaza dels Carreters). S’urbanitzaria el passeig central per sota de l’AP-7 i B-30 amb un carril bici, espai per als vianants, arbratge i il·luminació central amb l’objectiu d’augmentar la seguretat dels vianants en aquest tram que sovint utilitzen veïns de Rubí per a arribar a peu a aquests centres comercials. Unes obres que després d’una erràtica execució sembla que encara no han conclòs.
L’esperat Projecte de Pacificació de l’av. de lEstatut de Rubí
En el 2n Saló Urban Rubí de juny-2024, organitzat pel propi ajuntament local, el tema principal és la Pacificació de l’av. de l’Estatut i presentació del seu projecte. En aquesta diada, tot el govern local torna a parlar de la via, del seu passat i poc del seu futur, sense presentar l’anunciat. Veïns i comerciants de la zona reclamen més execucions i no tanta demagògia.
Al setembre-24 es dona a conèixer un esperat i ampli dossier de més de 1.400 pàgines titulat “Pacificació de lav. de l’Estatut”, molt ben elaborat i amb tota mena de detalls. Es tracta d’un ambiciós projecte amb un total de 3-4 fases. La primera i l’exposada, tindria una durada de 18 mesos i el seu pressupost seria de 55 milions d’euros.
En aquest redactat es donen a conèixer amb exactitud les remodelacions revulsives d’una primera fase entre Plaça L’Agricultura i C/ Les Basses-Galícia. S’establirà un únic carril per cada sentit amb un carril bici central segregat, es detallen els tipus d’arbres a plantar, d’arbustos, materials utilitzables, nova il·luminació, nous passos de vianants, tipus de mobiliari urbà, mobiliari en zones infantils i de descans, amplària de les voreres, afectació i actuació en carrers confrontants, girs prohibits a l’esquerra, etc.
Es vota en la sessió del ple municipal de 10 setembre 2024. S’aconsegueix la seva acceptació inicial malgrat l’abstenció d’ERC Rubí, PP Rubí i VOX Rubí, al·ludint des de subsòl no drenable, escocells petits… fins a la potencial pèrdua d’aparcaments. Alguns posen en evidència el seu desconeixement que un pilar bàsic de qualsevol tipus de pacificació viària urbana és el de donar més protagonisme al ciutadà y veí de a peu en detriment del sempre protagonista vehicle de motor, fins i tot per a tenir-ho estacionat en un bé públic com és un carrer. Allò de comprar una nevera i al no tenir lloc en l’habitatge, deixar-la aparcada al carrer… El carrer és del ciutadà tingui o no vehicle. Fer-lo mereixedor de privilegiats vehicles és actuar egoistament.
En data 13 de setembre de 2024 es publicà al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona(BOPB).
Seria important assegurar l’encadenament entre una fase i una altra, a efecte dòmino, per a no eternitzar en el temps l’execució de la seva total pacificació. Es presenten al·legacions durant el periode dexposició al públic per tal dexaminar-ho fins a finals doctubre 2024. Fa uns dies es coneixia el pronunciament de l’ajuntament de Rubí respecte a aquestes al·legacions presentades sobre el Projecte de Pacificació dav de l’Estatut. Han estat un total donze al·legacions per part de tres partits polítics locals d’un total de set amb representació al ple municipal. Els grups que no s’han expressat, cal suposar que tot en ordre o sense interès sobre el tema. S’han denegat sis, una ha estat acceptada i les altres quatre shan acceptat parcialment tot i que no implicaran ajustaments al projecte.
Una al·legació que manifestava i proposava col·locar els passos de vianants amb plataforma única i al mateix nivell que les voreres, per denotar el protagonisme del ciutadà i veí a peu com a carrer pacificat que vol ser, i de pas millorar la seva
accessibilitat per a gent gran, mobilitat reduïda i carrets infantils, ha estat rebutjada. Ara, possiblement a finals daquest mes, saprovi el projecte definitiu al ple municipal ordinari. Després hauria de venir la seva licitació i adjudicació d’obres. l’ajuntament calcula que les obres d’aquesta primera fase, podrien començar al setembre de 2025.
La BP-1503 i Terrassa
Paral·lelament i dins d’aquesta carretera Sant Cugat-Terrassa (BP-1503), el ajuntament de Terrassa en 2013 transforma la seva entrada (carretera de Rubí, entre carretera de Montcada i la C/ Baldrich) en 600 m d’un veritable carrer. Es redueix l’amplària de la calçada, s’habilita un únic sentit de circulació direcció nord, s’amplien les voreres i es construeix un carril bici de doble sentit amb 65 arbres, per la qual cosa es converteix en un espai de passeig i oci.
Fa uns mesos es donava a conèixer que la urbanització del polígon industrial de Can Guitard de Terrassa, transformarà aquest tram de la carretera de Rubí (BP-1503) en una gran via urbana. Es tracta dels 12 km compresos entre el pont de l’autopista C-58 i la rotonda de Les Fonts.
Terrassa treballa per millorar les seves artèries viàries de manera sostenible i avantguardista i l’exemple és que a la fi de setembre 2024, el ple municipal de l’Ajuntament de Terrassa va aprovar per unanimitat una proposta presentada per Associació BiciTerrassa Club (BiTer) amb l’objectiu d’afavorir la mobilitat a peu i amb bicicleta entre Terrassa i Rubí, passant per Les Fonts, coneguda la promoció de carrils bici interurbans per part de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.
S’insta a iniciar converses amb el Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, perquè la transformació en avinguda metropolitana de tota la carretera BP-1503 entre Terrassa i Rubí sigui una realitat en un termini raonable. Se sol·licita que aquesta carretera ha d’incloure, en tot el seu recorregut, infraestructures segregades per als desplaçaments a peu i amb bicicleta, a més del transport públic.
Adaptar el camí de Terrassa a Rubí per la Riera de Rubí i l’avinguda de La Llana en territori rubinenc perquè sigui un espai còmode i segur per als desplaçaments a peu i amb bicicleta. Posar en marxa mesures temporals, a l’espera de les actuacions que han de dur a terme altres administracions, com l’Agència Catalana de l’Aigua, perquè no quedi tallat aquest camí, i connecti amb el carril bici existent de Rubí.
La rudimentària carretera entre Rubí i Terrassa que no dona més de sí
El tram de la BP-1503 entre Rubí i Terrassa (“ctra. de Rubí o de Terrassa”) és rudimentari, caòtic, degradat i constantment col·lapsat per una llarga cua de vehicles en retenció molt habitual que es converteix en alarmant quan ha de ser superada i depassada per una ambulància en emergència per un trasllat cap als dos hospitals egarencs referents tant de Sant Cugat, Rubí com de Castellbisbal (196.000 habitants). El tros de Les Fonts (de Terrassa/de Sant Quirze) amb la seva mitjana enlaire i cimentada, es converteix en un autèntic Dakar en intentar franquejar-la.
Avui dia Rubí compta amb 80.044 habitants, és la quarta ciutat del Vallès Occidental en població, després de les dues cocapitales (Terrassa i Sabadell) i Sant Cugat, la 11è de la província de Barcelona, la 15è de Catalunya i la 93 d’Espanya. Terrassa, Sant Cugat i Rubí són unes de les ciutats catalanes demogràficament (406.398 habitants) i amb un dels teixits empresarials més potents de Catalunya.
Existeixen diversos centres comercials de gran magnitud i centres d’oci en el trajecte d’aquesta insolvent BP entre Sant Cugat i Terrassa, els clients dels quals es desesperen per a poder canalitzar els seus accessos. Mentrestant, discorre de manera paral·lela la C-16, una de les poques autopistes catalanes encara amb peatge, amb la seva barrera de Les Fonts.
Recordem que al novembre-24 es va suprimir el peatge de la mateixa via a l’altura de Manresa. El preu actual de la tarifa de Les Fonts, per a trajectes entre Sant Cugat/Rubí a Terrassa (o viceversa, amb una distancia de 131 kms), és de 305 euros i la concessió a Autema gaudeix d’una validesa fins a 2039.
Tres rellevants ciutats catalanes que d’aquesta manera es troben sense continuïtat territorial per carretera, tret que l’av. de lEstatut de Rubí, fins i tot ja com a carrer, es continuï utilitzant com a part d’aquesta BP-1503 de facto. De fet, tots els mapes digitals i encaminadors de serveis viaris continuen donant com a sinònim i circulable el carrer rubinenc av. de l’Estatut com BP-1503.
Avui dia
L’ajuntament de Sant Cugat i l’Àrea Metropolitana de Barcelona han intentat transformar i millorar substancialment la BP 1503, sense passar pel seu nucli urbà, amb la seva actuació des de la immensa rotonda santcugatenca de lHipòdrom fins al terme de Rubí i creant un carril bici en una carretera que no pot eixamplar ni empassar més. Terrassa va saber transformar i pacificar la seva entrada de la carretera Rubí a Terrassa fa anys i ara seguirà en la seva aposta fins Les Fonts. Però Sant Cugat, Rubí i Terrassa segueixen connectades per una malparada i obsoleta carretera BP-1503 desbordada i interrompuda territorialment ara al seu pas per Rubí.
Les obres de les diverses fases de la transformació de l’av. de lEstatut de Rubí posaran contra les cordes tant al seu trànsit de pas, a l’ajuntament de Rubí com al govern central de la Generalitat de Catalunya. No hi haurà una transformació i pacificació completa si no es dona alternativa de ruta a aquest 444% del seu encara mantingut trànsit no rubinenc. De fet, fins i tot actualment no és ocasional escoltar expressions per part de rubinens@s del tipus “no et deixis anar de la mà que aquesta carretera és perillosa”.
En el seu tram central compta amb un institut públic (INS Estatut) igual que altres varis i pròxims centres escolars, motiu pel que és molt utilitzada diàriament per centenars de nens i adolescents a peu per a desplaçar-se per ella o creuar-la cap a “l’altre Rubí”. En els últims anys, s’han col·locat 4 bandes reductores de velocitat, el ple municipal de juliol-2024 va votar favorablement la construcció d’un futur pas de vianants elevat en el seu extrem nord (a nivell de C/Ciclisme -C/ Belchite) i recentment s’ha instal·lat un nou pas de vianants semaforitzat a lalçada de C/Murcia en un tram densament habitat i fins llavors amb gairebé 300 m sense opció segura per a travessar d’un costat a un altre. Curiosament, aquesta avinguda/ carrer encara no compta amb una xarxa d’autobús urbà per tot el seu trajecte.
Lògicament i alhora, una via d’aquestes característiques és poc atractiva per a assentar-se un deficient i poc incentivat comerç local de proximitat, de manera que es continuen veient moltes persianes de locals comercials baixades al llarg del seu recorregut dins de la ciutat. Miquel Ortuño, president de Comerç Rubí així ho declarava en un recent reportatge televisiu (TVE Catalunya): “No podem mantenir el negoci”.
Carrer i carretera alhora
La recuperació de l’espai urbà és fonamental. Concretament, les vies que donen prioritat a la circulació de vianants (i més sent el cas de “un carrer més de Rubí” des de maig de 2019, en paraules de la pròpia alcaldessa), tenen una funció fonamentalment social de suport a les relacions humanes, l’activitat del comerç local i el gaudi de la ciutadania en general. Sense oblidar que la seguretat minva de manera inversa a l’augment del trànsit rodat. Lav de lEstatut de Rubí és una via grisa, trista, sense atractiu com a carrer municipal, separadora i perillosa. No atraient ni seductora per a la vida social i poder ser considerada inconscientment com a carrer. Abandonada i oblidada durant anys per tothom: Diputació de Barcelona i ajuntament de Rubí.
Utilitzada sempre com a carretera i així considerada encara. Molts canvis estructurals i físics faran falta, moltes actuacions i diàleg amb altres institucions… i molts anys perquè els rubinencs la facin servir socialment com a pacificada i transformada. Un carrer de veritat. Ara el primer és iniciar aquesta primera fase i si lobjectiu principal és la seva pacificació, caldrà empenta i ganes institucionals, i no només del govern local. Rubí lluita per aconseguir un nou, transformat i amable/ veritable carrer i eix cívic, el resultat del qual afectarà el seu intens flux de trànsit rodat. El 44,4% és de vehicles no rubinencs.
Si l’objectiu prínceps d’aquest projecte municipal de “Pacificació de lav. de lEstatut, primera fase” és efectivament, la pacificació del major carrer rubinenc (ja des de fa 5 anys), serà una meta que no saconsiguirà de manera plena i satisfactòria si no s’arriba poder oferir una altra ruta alternativa per als milers de vehicles no rubinencs que diàriament la utilitzen a mode de pas per a desplaçar-se a altres llocs. D’aquí la necessitat de l’empatia, col·laboració i implicació d’altres institucions centrals com la Diputació de Barcelona i el Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya.
I és que aquest carrer i carretera al mateix temps, és una via que continua mantenint disseny i ús de carretera intercomarcal, amb una amplària entre 26 i 13 m, amb vorals que s’utilitzen per a aparcament, sense arbres o zones verdes noves des de 2003, amb un trànsit que és agressiu i contaminant i que des de fa anys es considera com a cicatriu divisòria de la ciutat encara no resolta. Remarcar la paradoxa que voreja el pulmó verd de Rubí, el benvolgut i patrimoni municipal Bosc de Ca nOriol. Esperem que Rubí finalment, i després de 50 anys, pugui pacificar i transformar aquest carrer sense ocasionar greuges a veïns d’altres municipis.
Rubí mai va tenir un carrer anomenat carrer Major, però ara sí que té el seu major carrer que no és carrer.
De moment, FELICITATS CARRETERA AV. DE LESTATUT RUBÍ en els teus 50 anys d’història, reivindicacions, promeses i greuges.
