Mentre a quarts de vuit del matí anàvem, en solitud, d’un costat a l’altre del cim de la Mola, ens continuava semblant incomprensible un fet que de manera irremeiable es produirà demà (aquest diumenge dia 21 de gener).
El restaurant del cim de la Mola tancarà les portes. Es tancarà un espai de socialització entre gent que encara diu “Bon dia” quan es troba pels camins, un espai emblemàtic on durant quasi vuit dècades s’han teixit relacions, amistat i amors. Un espai que, com molts d’altres, ha permès, en part, fugir d’una societat cada vegada més tancada i que mira més el món per una pantalla que per la finestra.
Ara volen tancar aquesta finestra, tan modesta com vulgueu, però una finestra a la fi, per la inacció i incompetència de la Diputació. Per un diputat, president delegat de l’Àrea d’Espais Naturals i Infraestructura Verda, el senyor Xesco Gomar, que diu que només fa tres mesos que és al càrrec i que fa cas del que diuen els tècnics. Si és així… de què ens serveixen polítics com aquest?
Es tancarà un espai de socialització entre gent que encara diu “Bon dia” quan es troba pels camins
La Diputació ha disposat de dècades per esmenar les carències i problemes generats per l’activitat del restaurant -carència i problemes que ningú nega- i no han fotut ni brot.
L’actuació de l’administració pública ha estat galdosa i, per això, els indignats d’avui continuarem la lluita per obrir finestres i no per tancar portes. Que no dubtin que ho farem i tenim el teclat a punt.
No, això no va d’una botifarra amb mongetes, això va de l’exigència de responsabilitats i de l’exigència, també, d’una educació cívica que promogui el respecte per la natura. Posar forrellats és la “solució” més fàcil i barata, però no la volem.
POSTDATA; L’albada d’avui no ha estat gran cosa.
