Aquest és un article que pensava no hauria de fer mai, sobretot, davant del conjunt de problemes importants existents, que de veritat m’interessen molt més i on de veritat hi ha comentaris a fer i opinar. El problema és que afecta plenament al veritable concepte de “ciutadà i ciutadana”, que per desgràcia moltes persones no saben que vol dir i que implica.
L’hem confós amb el fet de només anar a exercir el dret a vot quan ens convoquen. Aquest concepte va molt més enllà del fet indicat. L’exercici de ciutadania va molt més enllà, i vol dir deures i obligacions sempre, compromís amb el seu exercici, i demostrar l’interès pels afers públics i respectar de forma evident, tot allò que afecta als espais, equipaments i serveis públics. Cal un sentit de responsabilitat compartida on el civisme, la convivència, el respecte i l’educació han de ser eines i eixos fonamentals per a garantir la relació i els drets amb les persones del conjunt de les societats, ja sigui la més propera, com la més llunyana.
En aquests moments hi ha una gran confusió entre aquests aspectes, que precisament, posen en perill tant el concepte de ciutadania, com dels drets i les obligacions. Ens trobem davant d’una manca total de civisme que posa en perill la convivència. Algunes persones confonen aquests aspectes, i pensen que les Administracions públiques son receptores d’obligacions i queixes. I com a ciutadania no tenen cap obligació amb res, han generat una responsabilitat derivada. També cal dir, que molts responsables polítics de tots colors, han participat d’aquesta filosofia, incapaços d’entendre que l’incivisme sistèmic, al final té uns costos socials i econòmics més que evidents.
La manca de fer entendre els drets i obligacions de ciutadania, al final comporta que aquesta sigui molt exigent amb els altres, però molt poc amb ells mateixos. I res té a veure amb el concepte de progressisme relacionat amb les conviccions d’esquerres. Tenim un greu problema d’incivisme sobretot en dos temes, per posar exemples dels mateixos que estan degradant la ciutat i posen amb perill la convivència, sobretot en els espais públics, la tinença irresponsable d’animals domèstics (sobretot gossos) i la neteja i els residus. L’evidència de brutícia permanent és més que evident, amb el tema gossos, els propietaris brètols i incívics amb l’ús de l’espai públic és un greu problema. Voreres i places, plens de cagarades sense recollir, pijarades en zones de joc infantil, a més de moltes zones de gespa i en algunes façanes d’habitatges. Alguns propietaris que son uns mers brètols, utilitzen l’espai públic de forma inadequada, això si, molt exigents amb els drets dels gossos i molt poc amb el de les persones. Exigents reivindicant espais per a gossos, però incomplint les mínimes normes de civisme i convivència. Aquest s’ha convertit en un problema greu de ciutat.
L’alcalde de Sabadell, Sr. Antoni Farres, afirmava que, “els propietaris de gossos havien de sortir a passejar el seu animal, però en cap cas a fer les necessitats a l’espai públic, això ho havien de fer al seu domicili. Igual com les persones no sortim al carrer a fer les nostres necessitats, i que l’espai públic l’hem de tractar com ho fem al nostre domicili”. Aquesta manca total de responsabilitat d’alguns propietaris, està generant uns greus problemes de solució.
Tenir un gos no és cap obligació, és una acció voluntària, per tant, el mínim exigible és responsabilitat i respecte vers el conjunt de la ciutadania que no en té, i no és cap obligació tenir-ne. Com tampoc és obligació del conjunt de la ciutadania pagar els costos de qui en vol tenir.
El que han de fer les Administracions és acabar amb aquests comportaments no només amb eines de sensibilització, sinó d’aplicació d’un règim sancionador sense contemplacions, i sobretot, agrair i premiar als propietaris/es de gossos que ho fan correctament. Per desgràcia, les Administracions fan campanyes d’informació i sensibilització sobre els que ho fan bé, mentrestant, els brètols converteixen la ciutat i l’espai públic en el seu abocador d’incivisme permanent i fen el que els rota. I per desgràcia, només escoltem als responsables municipals fent deixadesa de les seves obligacions, fet que encara genera més desànim entre els que exerceixen els drets i obligacions de ciutadania. I l’altre gran problema és la brutícia i l’abocament de residus.
Carrers i entorn de contenidors bruts, amb residus fora, mobles deixats sense avisar. És evident que hi ha un problema greu de gestió per part dels serveis municipals, però això no pot servir d’excusa permanent per a justificar el mal comportament d’una part de la ciutadania. Els residus i tot allò que es tira al terra, o es fa un mal ús dels serveis municipals, no arriben sols, algú els porta i deixa de forma incorrecte. Aquest també és un problema de mal comportament i d’incivisme crònic que s’ha degradat en el temps. S’han abandonat molts bons hàbits, per a anar a fomentar uns mals hàbits i comportaments on es pensa que tot ho resoldrà l’Administració i els seus serveis. Algú pensa que el fet de pagar els serveis, li permet ser un brètol incívic, i que algú ja derivarà recursos a resoldrà la seva irresponsabilitat.
Les Administracions han fet deixadesa de les seves obligacions, i han pensat que posant més recursos ja es resoldria. I moltes vegades han confós les seves obligacions amb un bonisme absurd, on pensaven que l’educació sense més, ho resoldria, així com fent alguna campanya puntual també. I ara ens trobem amb dos problemes que han augmentat, i els brètols s’han fet forts en el mal ús de l’espai públic. Cal tenir en compte que les eines sensibilitzadores tenen un límit, i una de les eines que al final s’ha d’utilitzar sense contemplacions, és la sancionadora, com a eina necessària i també educadora. I per a aplicar-la cal fer-ho amb rigor, equitat, evitant l’arbitrarietat i transparència, sense dubtes i fins al final, i amb una estratègia de publicitar en alguns casos, l’escarni públic com a eina de dissuasió efectiva. I tot això complementat amb eines de premiar i reconèixer les bones conductes que exerceixen el dret i obligacions de ciutadania. Llavors esperem que d’una vegada l’espai públic serà recuperat per la funció pel que ha estat creat, i deixem d’anar posant aquests problemes sobre la taula, i afrontem aquells que ho son de veritat i afecta a les persones, deixant de derivar esforços i recursos a la impunitat dels brètols. Salvador Pérez Riera
