La setmana passada vam sortir als carrers pel Primer de Maig junt amb el sindicalisme de classe, també a Terrassa, reivindicant la plena ocupació. I és que la baixada de l’atur, gràcies a la darrera reforma laboral i la política laborista de Yolanda Díaz, situen aquesta reivindicació com a possible. El darrer mes l’atur ha baixat a Terrassa un 2%.
Les eleccions d’aquest diumenge 12M han de servir perquè a Catalunya cuidem tot allò que és proper per a una vida millor. Amb salaris baixos i preus d’habitatge tan escandalosos és difícil que tinguem una vida millor. I és sobre això que van aquestes eleccions. Tot i que els partits de la dreta, i de l’extrema dreta, ens vulguin distreure el que defensen realment són els interessos de la minoria, mantenir els graus d’explotació, especulació, rendisme i saqueig dels recursos comuns en benefici privat, i per això rebutgen la intervenció i gestió pública i la democratització de l’economia. La dreta i la ultradreta volen que tornem a l’austericidi i les retallades a Catalunya. És això el que ens juguem.
Per a tenir plena ocupació a Catalunya cal que invertim i impulsem la indústria, avancem en la reducció de jornada laboral, pugem salaris i pensions, reforcem el sistema de protecció social i els serveis públics, intervenim per fer accessible l’habitatge, formulem una estratègia de cures, facilitem la integració de les persones migrants, incrementem la nostra independència energètica mitjançant fonts renovables, millorem la mobilitat i construïm el país dels trens i ens adaptem al canvi climàtic i la sequera. I per suposat, que dediquem els recursos públics a la millora i la gestió 100% pública de l’educació i del nostre sistema de salut.
Quan queden poques hores per acabar la campanya electoral val la pena fer aquestes reflexions, ja que hem vist molts retrets, molt soroll, molt processisme, molt antiprocessisme, molt discurs prefabricat, molt pujolisme, molta coalició de l’asfalt i pocs candidats fent propostes per al benestar de la majoria. I és que només he vist a Jéssica Albiach, candidata de Comuns Sumar, fent propostes en positiu en els debats, deixant clar que necessitem un govern i una majoria parlamentària d’esquerres que faci polítiques d’esquerres. Fent propostes per a que avencem en una Catalunya sostenible, amb plena ocupació, equitativa, justa, igualitària, amb oportunitats per a tots i totes, on els joves disposin dels recursos necessaris per a la seva emancipació i per desenvolupar els seus plans de futur i la gent gran tingui la seguretat de ser ateses amb dignitat i amb els seus drets efectius.
Tot i que estem davant d’unes eleccions a Catalunya no ens podem aïllar ni extrapolar del que passa al nostre entorn i al món. Èticament no podem ser neutrals, impassibles i còmplices davant el genocidi que estem veient. 35.000 morts i un milió i mig de persones que es troben al darrer refugi que quedava, Rafah, que ha començat a ser atacat i bombardejat. Israel ha portat l’infern a Gaza (crims de guerra, tortures, extermini…). Tard o d’hora els responsables del genocidi seran jutjats, i la història ens posarà davant del mirall Tot el suport a les mobilitzacions per aturar el genocidi i la guerra. El govern ha d’escoltar el carrer, hem de trencar amb el règim genocida israelià i reconèixer l’estat palestí. Els pobles del món es mobilitzen massivament contra el genocidi israelià.
Aquest dimecres mateix ens tornàvem a concentrar a Terrassa. La invasió de Rafah és l’últim episodi de l’extermini que sofreix el poble palestí a Gaza. Multipliquem la mobilització popular fins que els nostres governs actuïn contra el règim israelià. Anem a més; més boicots, més manifestacions, més acampades universitàries. Val la pena lluitar per la Catalunya que ve. Val la pena que lluitem per un món en pau. Val la pena que aquest diumenge confiem el nostre vot a Comuns Sumar.
