Carta oberta a la Regidora LGTB+

Que la regidora lgtb de tu ciudad acuse publicamente a personas de tu entorno íntimo de “comprar niños” #MeQueerhttps://t.co/is8vGu6Hif

— Sergio Martinez (@sergiocreu) 28 d’agost de 2018

Benvolguda regidora, La passada matinada vam tenir una enganxada a twitter per un retweet seu sobre la gestació subrogada, una pica-baralla desagradable però normal si no fos perquè vostè és regidora de l’Ajuntament de Terrassa.

Vull, en primer lloc, demanar-li disculpes si en algun moment li vaig faltar al respecte, crec que no, però hi havia molts fils i comentaris i potser vaig fer algun comentari inadequat per a una persona de la seva alçada.

En segon lloc, però més important, vull aclarir-li els motius de la meva entrada a la discussió. No es tracta de la seva opinió sobre la gestació subrogada, ni que la defensi amb pocs arguments i molts tòpics. Vaig entrar al debat per la manca de respecte que va mostrar vers les persones que opten per la gestació subrogada per a ser pares i mares, perquè aquestes persones i els seus fills i filles es mereixen un respecte, sobretot, institucional.

Vaig veure retweets i comentaris desafortunats però va ser el seu comentari “tengo mucho respeto por la gente, por sus opiniones, etc, creo que comprar personas no es una opción” en referència a la gestació subrogada el que em va escandalitzar. Com pot dir que les persones que han sigut pares i/o mares gràcies a la gestació subrogada han fet tràfic de persones?, és conscient que hi ha persones darrere? No va dir el nom de cap d’aquestes persones, segurament perquè no coneix ningú, jo sí en conec, i conec les seves històries i li puc assegurar que no han traficat amb persones i que el camí no ha estat fàcil.

Així, no es tracta de gestació subrogada sí o no, o si s’ha de regular o no, el tema que em va indignar en un primer moment és que criminalitzi a uns pares i mares des de la seva posició de regidora de l’Ajuntament. El debat està obert a la societat i als partits, té tot el dret de posicionar-se però sigui prudent, i si perd els nervis o es deixa emportar per la passió, recapaciti i sigui capaç de demanar disculpes.

No vull acabar sense demanar-li que tingui la capacitat de diferenciar entre la meva persona i les organitzacions i entitats de les quals formo part o col·laboro, que com bé sap són diverses i de TOT tipus. Desitjo de tot cor que en dir-me: “… el mundo es muy pequeño y nos vamos a encontrar en muchos caminos…” et refereixis al fet que aquest cap de setmana també pujaràs a la Mola i ens saludarem amigablement pel camí.

Espero que pugui veure la bona voluntat amb la qual li escric i demani perdó als terrassencs i terrassenques als que ha acusat injustament de tràfic de persones.