Benvolguts lector/a i administració,
M’agradaria pensar que realment hi ha hagut un avenç en la mirada i en la inclusió de les persones amb diversitat funcional. Que cada vegada l’entorn de les nostres ciutats enlloc de generar limitacions i incapacitar a les persones amb diversitat funcional, s’adapta i assegura la igualtat d’oportunitats per a tothom. Un entorn que no tant sols té en compte la “normalitat” de la majoria de persones sinó que té en compte la diversitat, de manera que evita que aquestes persones s’hagin d’adaptar a aquest entorn normalitzat i afavoreix el seu desenvolupament personal. Doncs, no és així.
El passat mes d’abril vaig assistir a la Jornada de portes obertes de Batxillerat a l’Institut públic Torre del Palau situat al carrer Camí de Can Boada s/n de Terrassa.
Com a mare d’una filla adolescent i persona compromesa i sensibilitzada amb les “persones”, em vaig adonar que el camí d’accés a l’institut no era accessible per a persones amb cadira de rodes. El més semblant a camí adaptat era un baixant d’aigua o un tros asfaltat al costat de la carretera el qual no estava senyalitzat de cap manera ni separat de la via de circulació dels cotxes. Tampoc hi havia cap autobús adaptat que permetés l’accés d’aquestes persones fins a la porta de l’institut.
Em vaig adonar que el camí d’accés a l’institut no era accessible per a persones amb cadira de rodes
Em sorprèn que en una societat que s’afalaga d’inclusiva i integradora, a part de les limitacions degudes a la qualificació en l’expedient acadèmic com un dels criteris de més pes en la puntuació que cal obtenir per poder accedir a una plaça per cursar batxillerat en un institut públic, a més a més s’imposin altres barreres per ser una persona amb condicions físiques diferents.
Des d’aquí agraeixo que es faci difusió d’aquesta necessitat com un aspecte que cal millorar, per tal d’aconseguir un canvi i una millora en el que respecta a l’accessibilitat i la vulneració de drets.
