Carta d’una veïna de Ca n’Anglada que ha volgut restar en l’anonimat:
“Veïns del barri de Ca n’Anglada denunciem la ineficàcia de l’administració local davant de delictes de maltractament animal i insalubritat provocada per una casa del carrer Sant Cosme. Portem avisant des de fa més d’1 any la tinença de galls utilitzats per a baralles en el garatge de l’immoble.
Hem perdut ja el compte dels cops que hem trucat a la Policia Municipal i hem escrit a l’Ajuntament en relació a la tinença d’aquests galls en un garatge en ple nucli urbà i a peu de carrer, sense haver tingut mai la sensació que ningú ens prengués seriosament. Els propietaris de l’immoble treien els galls de les gàbies i els provaven en un altre tipus de gàbies, suposadament destinades a les baralles. Els galls tenien les potes pelades i la cresta retallada, mutilacions generalitzades en aquesta pràctica cruel. Tot es desenvolupa amb total normalitat i a la vista de tots els vianants que passen per allà. Molts coincidim haver estat testimonis d’aquest fet.
Els dies han anat passant i la quantitat de galls s’ha anat incrementant. Actualment, deuen rondar ja la cinquantena.
La desesperació i estupor del veïnatge ha anat en augment i molts hem contactat amb entitats locals de rescat animal de la ciutat. I és que a la grotesca tinença de quasi 50 galls en un domicili a peu de carrer, en unes instal·lacions deficitàries i amb els animals a les fosques la gran part del dia, s’hi suma que en els voltant comencen a deambular, tan panxes com els tenidors dels galls, les rates.
El passat mes de novembre va córrer la veu entre el veïnatge que hi havia una intervenció policial en aquest domicili. En el barri es comentava que no pensàvem que el motiu d’aquest gran desplegament fos pels animals, clar que tampoc ens sorprenia que fos per algun altre motiu encara més fosc. Deduïm que es va tractar d’aquesta altra opció perquè els animals es van quedar allà tancats quan la policia en va marxar. I diversos dies després, els seguim escoltant. Però és curiós que el malestar que ens produïa despertar amb el cant dels galls, hagi s’hagi convertit en preocupació perquè ja no s’escolten. I que ningú que hauria d’haver actuat en el seu moment se’ls hagi endut.
La desesperació i estupor del veïnatge ha anat en augment i molts hem contactat amb entitats locals de rescat animal de la ciutat.
Esperem que, almenys, i en base a tot el que ha passat, l’administració entengui perquè els ciutadans ens costa tant denunciar amb noms i cognoms aquestes pràctiques. I és que normalment els testimonis directes de temes relacionats amb animals sóm els veïns d’aquests personatges, en moltes ocasions, de dubtosa reputació. Tanmateix, desgraciadament, acostumem a ser els únics que podem donar veu a aquests pobres animals.
Després d’informar a les entitats animalistes sobre la desaparició d’aquests animals, és curiós que entitats i ciutadania coincidim en com de desprotegits estan en una ciutat que es vanta de ser animalista. Sembla que no és la primera vegada que desapareixen animals per sempre, en la tediosa burocràcia administrativa: trucades a la policia sense atendre, instàncies i correus sense contestar, passades de pilota entre departaments… i animals que moren, desapareixen o en el millor dels casos, consumeixen la seva vida encadenats a la intempèrie o en un balcó.
És curiós que entitats i ciutadania coincidim en com de desprotegits estan en una ciutat que es vanta de ser animalista
M’agradaria des d’aquí llençar una pregunta: és que tenen dubtes que a un sector poblacional cada cop més gran ens importen els animals? En conseqüència, exigim actuacions a l’alçada de les realitat que succeeixen. Que actualitzen aquests desfasats protocols i pràctiques, però sobretot, que es dotin de la sensibilitat necessària per fer front a aquesta realitat, perquè si no, la bretxa cada cop serà més ample, i els ciutadans seguirem fent el que no ens correspon però creiem just, ja que qui està obligat a fer-ho, no ho fa. No creiem que aquest ordre sigui positiu en una societat avançada”.
