Jordi, no t’entenc, i ja no confio en tu, i de veritat que sempre m’has semblat una persona assenyada i amb criteri propi. M’equivocava, o em sap molt de greu. Tots sou iguals. Em pensava que erets una altra cosa, i t’has venut al PP i a C’s, com va fer el teu cap Miquel Iceta diumenge, desfilant amb un gran somriure amb nazis i franquistes. No és això company, no és això.
Ets un mentider, perquè argumentis el que argumentis i encara que donis la culpa als periodistes vas dir que estripaves el carnet del PSC i que deixaves l’alcaldia si el PSOE i els socialistes catalans donaven suport a l’aplicació de l’article 155. Mentides i més mentides. Ets un covard. Mai més em podré creure res del que diguis. M’has decebut com poca gent m’ha decebut en la vida. Pensa si t’aprecio que fins i tot creia que podies estripar el carnet i deixar el PSC i continuar sent l’alcalde, perquè tenia la impressió que podies fer una bona tasca i que l’oposició actual et donaria suport.
Has tirat pel dret i ha estat el PSC el qui ha fet el pas i ha decidit trencar el pacte amb el Pdecat. Et penses que no sabem què vols? Ens creus tan innocents? Ja t’ho trobaràs. I jo diria que et queda poc d’alcalde, per fals i per mentider. Has trencat el pacte abans que ho fes el Pdecat, però tots sabem que has intentat un cop d’efecte. Et pot oferir resultats a curtíssim termini, però a curt ho pagaràs -políticament, és clar, perquè personalment em sembles una gran persona, i un gramn terrassenc. T’equivoques Jordi, i t’has posat en un embolic del qual ara desitjo que no te’n surtis.
Em costa, i molt, haver perdut la confiança en tu i descobrir que ets un membre més del PSOE. Només et desitjo que els teus pocs dies d’alcalde amb el suport dels unionistes del PP i de Ciudadanos siguin encara menys dels que m’imagino.
Jordi Roset
Delegat al Vallès Occidental del Cercle Català de Negocis
