L’ajuntament de Terrassa posarà en marxa un cens per a analitzar la concentració d’activitats en els principals eixos i el centre urbà del municipi, que ha de servir per a una planificació urbanística específica i la possible suspensió temporal de llicències en determinats àmbits, segons la proposta de resolució d’ERC pactada amb l’equip de govern que ha d’aprovar-se en el ple d’aquest divendres i ha pogut consultar MónTerrassa. Aquest cens s’ha d’inscriure en el futur Programa d’Orientació per als Equipaments Comercials (POEC) i ha de servir també per a confeccionar indicadors de seguiment dins el Pla Director Comercial 2025-2030. A més, també es preveu la possibilitat d’establir una borsa de locals comercials, suport econòmic i la col·laboració amb propietaris per afavorir l’accés a uns lloguers assequibles.
En aquesta moció de sis punts, es determina incloure en els estudis que ja efectua l’Ajuntament un cens comercial actualitat i una anàlisi de la concentració d’activitats dels principals eixos del municipi en un termini màxim de sis mesos, que ha de servir de base per al nou POEC, que data del 2023. A partir d’aquí, es demana impulsar els treballs tècnics necessaris per a redactar “un instrument de planificació urbanística o comercial específic” per als principals eixos i el centre urbà, on s’incorpori l’anàlisi de la seva diversitat, un estudi de la concentració d’activitats per epígraf, criteris de regulació proporcionats i justificats a la normativa vigent, propostes de zonificació adaptades, mesures per evitar “dinàmiques de concentració excessiva o desequilibris comercials” i criteris per impedir “la hiperfragmentació especulativa de locals”.
Suspensió temporal de llicències en activitats concretes
És en el tercer punt, on apareix la possibilitat de les moratòries. Es proposa “la idoneïtat i viabilitat de mesures de caràcter temporal previstes a la legislació urbanística vigent, inclosa, si escau, la suspensió de llicències en àmbits o activitats concretes, sempre d’acord amb els principis de necessitat, proporcionalitat i no-discriminació”. Segons van explicar els mateixos regidors d’ERC, Ona Martínez i Pep Forn, sense voler assenyalar en la seva proposta cap activitat en concret no fa cap dubte que algunes d’aquestes activitats que s’estudiarien són la proliferació actual dels supermercats 24 hores a la Rambla d’Ègara o les botigues d’ungles i estètica al carrer de Sant Pere.
Simultàniament, se sol·licita elaborar uns indicadors de seguiment dins l’Observatori de Comerç previst al Pla Director 2025-2030 sobre els índexs de diversitat per eixos, de distribució d’activitats per epígrafs i l’evolució dels locals i les dinàmiques de mercat. I s’insta a desenvolupar mesures per afavorir la implantació i consolidació d’activitats de proximitat i d’interès estratègic, que podrien comprendre una borsa de locals comercials, subvencions i “fórmules de col·laboració amb propietaris i propietàries de locals per a fomentar l’accés a espais en condicions assequibles”.
Les demandes dels regidors republicans
“Hi ha una concentració creixent d’activitats comercials d’una mateixa tipologia, sovint de poc valor afegit, i això el que fa és afavorir les dinàmiques de rotació especulativa, debilita el comerç de proximitat i empobreix el que és l’experiència urbana de veïns a nivell ciutadà”, va justificar Martínez de la seva resolució en una roda de premsa al capdamunt del carrer de la Font Vella, potser una de les artèries que millor s’ha conservat quant a diversitat a diferència d’altres al centre terrassenc. “I això no passa perquè sí, no passa per casualitat, sinó que passa perquè no es planifica ni es regula suficient i el mercat tendeix a omplir aquells espais més cèntrics, amb activitats de rendiment ràpid i de poca inversió inicial, perquè això afavoreix que puguin assumir determinats preus de lloguer i ser altament rendibles en molt poc temps”, va afegir la cap republicana.
“Un cop tinguem aquest cens i l’anàlisi feta, s’ha de decidir si cal actuar preventivament o no”, projecta Martínez. “Pot ser que no, però sí que cal estudiar si cal suspendre temporalment algunes llicències”, admet. En aquest sentit, Forn recorda que l’Ajuntament ja va actuar fa uns anys així amb el gran nombre d’entitats financeres i companyies d’assegurances al carrer Major. I, recentment, amb la regularització de les benzineres a la ciutat amb prou distància d’unes amb les altres.
“Nosaltres no estem en contra dels supermercats 24 hores, però que n’hi hagi quatre de junts no té gaire sentit per donar un servei a la ciutadania”, posa com a exemple el regidor. “No té sentit que hi hagi quatre establiments que t’arreglen les ungles un al costat de l’altre”, menciona a la vegada, tot fent esment que això també ha ocorregut en el seu moment amb els vaporitzadors com a substituts de la cigarreta o les carcasses per a mòbils.
“No es tracta d’anar contra l’emprenedoria, de limitar-la, però sí que és feina de l’administració local marcar cap on vol que vagi la ciutat”, matisa Martínez. “I tothom qui vulgui, pugui emprendre, però aportant un valor afegit i una experiència de qualitat tant comercial com urbanística”, complementa. “El lògic hauria sigut que aquest cens es fes al llarg de la diagnosi que feia possible el Pla Director de Comerç, perquè això també ens revelarà les qüestions que ens permetran prendre decisions bones i valentes en clau de política comercial”, reclama.
Com a zona concreta del que ocorre, Forn posa com a exemple el carrer de Sant Pere. “Hi ha molts locals buits i, ara, s’estan ocupant bona part d’ells amb clíniques dentals, clíniques d’estètica, coses relacionades amb medicina, paramedicina”, enumera. “És això el que volem?”, es pregunta. “Perquè si és això el que volem, hem de saber que els dissabtes a la tarda no hi haurà comerç”, es contesta. Alhora, reconeix que “no hi ha un problema generalitzat de supermercats 24 hores o venda de coses de turisme”, perquè no hi ha la mateixa realitat que a Barcelona, però demana que s’anticipin possibles situacions de futur. “El que sí que ja està passant és la despersonalització, en què botigues tradicionals de tota la vida, quan tanquen, perquè no hi ha relleu, les acaben substituint franquícies”, adverteix el regidor. “Potser ajudem que els preus baixin una mica i, per tant, que hi hagi comerços més propis que s’ho puguin permetre”, conclou com a desig Martínez.
