El personal d’Urgències de l’Hospital de Terrassa han dit prou a les condicions que titllen de “indignants i denigrants”. Aquest dilluns, dia 7 de gener, ha tingut lloc una concentració al hall de l’equipament sociosanitari per mostrar el seu rebuig a les condicions laborals i assistencials que estan patint i “fer soroll” perquè la direcció del Consorci Sanitari de Terrassa se senti interpel·lada i mogui fitxa. Aquesta situació va ser denunciada fa unes setmanes pel sindicat UGT, però aquest cop, no només s’ha mobilitzat un sindicat sinó que l’acte de protesta ha estat impulsat des de la Comissió d’Urgències del CST.
Es tracta d’una “primera” protesta per fer extensives les seves demandes a la gerència, i no descarten més accions si no obtenen resposta. En un comunicat que han fet arribar a Món Terrassa, els infermers/es, TCAI’s i zeladors del servei d’Urgències exclamen que “no treballem en una cadena de muntatge, treballem en un hospital. I no treballem amb caixes, treballem amb persones”. Per aquest motiu, consideren que cal garantir “unes cures de qualitat i una seguretat adequada per als pacients i professionals”.

El personal d’Urgències lamenta les condicions laborals i assistencials que està patint, unes condicions que no són pas d’ara, però sí que s’han potenciat exponencialment cap a pitjor amb aquests dos anys des de l’arribada de la crisi de al Covid-19. Subratllen que el personal es troba “sumament maltractat i infravalorat, i els usuaris/pacients als que atenem diàriament, es troben atesos en condicions inhumanes, que en cap cas garanteixen la seva intimitat ni fomenten una assistència i unes cures de qualitat”. Especifiquen que “any rere any s’han anat creant noves ubicacions improvisades per a pacients al passadís. Aquestes ubicacions no tenen cap garantia de qualitat ni seguretat, i compliquen i augmenten molt la càrrega de treball”. En aquest sentit concreten que en els darrers 3 anys, “diàriament hi ha entre 20 i 30 persones ocupant espais pels passadissos. Això és el doble de la capacitat que té el servei d’urgències”.
Argumenten que les ràtios d’infermers i TCAIs són “infinites, sense importar la complexitat del pacient, perquè a urgències s’ha de tractar i atendre a tothom com sigui i a on hi càpiga (i si no hi cap, se li fa espai)”. En aquí, afirmen que és especialment greu, ja que “una sola persona pot estar al càrrec de 40 o 50 pacients, fet del tot desafortunat i intolerable”. Pel que fa als zeladors lamenten que “són tractats com mossos de magatzem, com si la seva única tasca fos traslladar persones del punt A al punt B el més ràpid possible, per fer espai a més persones”.
Tot plegat, desemboca, diuen, en una “sobreexplotació del personal, sense respectar la seva vida personal ni el seu descans, amb trucades a diari exigint més a canvi d’almoina o directament, a canvi de res”. A més, subratllen que “la major part del personal amb contractes de suplència està al 40 o 60% de jornada laboral, mentre que des de gestió de personal es queixen que no hi ha “gent” i que no arriben currículums. Per tot plegat, han dit “prou fins que ens escoltin i responguin a les nostres demandes provocades per la seva mala gestió”.
Des del sindicat Metges de Catalunya del CST han manifestat la seva decepció pel fet que “aquesta protesta hagi exclòs de forma voluntària al personal facultatiu que treballa a Urgències i que pateix les mateixes condicions de treball que la resta”, i han afegit com a reacció a la notícia publicada per aquest mitjà que “podem compartir els motius de la vostra protesta, però no podem estar d’acord en què hàgiu deixat de banda a metgesses i metges, personal administratiu, de la neteja… I després alguns diuen que nosaltres som classistes!”.
