Terrassa és la tercera ciutat de Catalunya que genera més PIB, segons les dades avançades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) del producte interior brut territorial de l’any 2020. Tots els municipis de més de 50.000 habitants mostren una evolució negativa en comparació amb l’any anterior. L’efecte de la covid-19 en l’activitat econòmica d’aquests 23 municipis, que generen el 60% del total de PIB català, trenca la tendència de creixement registrada els darrers anys.
Els municipis amb les reduccions més importants del PIB per habitant l’any 2020 són el Prat de Llobregat (‑24,4%), Castelldefels (-13,5%), Barcelona (‑11,4%) i Viladecans (-11,3%), tots amb disminucions més intenses que la mitjana a Catalunya (-10,9%). D’altra banda, els municipis amb una menor disminució són Mollet del Vallès (-5,6%), Cerdanyola del Vallès (‑6,6%) i Sant Cugat del Vallès (‑7,5%).
Dels 23 municipis de més de 50.000 habitants, dels quals es difon un avanç de dades per al 2020, n’hi ha 9 que se situen en un nivell de PIB per habitant per sobre de la mitjana catalana (29.000 euros). Aquest grup de municipis està encapçalat pel Prat de Llobregat (amb 50.100 euros), seguit per Sant Cugat del Vallès (49.300 euros) i Barcelona (42.600 euros). A continuació se situen Girona, Granollers, Cerdanyola del Vallès, Tarragona, Cornellà de Llobregat i Lleida.
A l’altre extrem, hi ha 5 municipis amb un PIB per habitant inferior als 20.000 euros: Viladecans, Vilanova i la Geltrú, Castelldefels, Badalona i Santa Coloma de Gramenet.
Pel que fa al valor total de l’activitat econòmica generada per cada municipi, Barcelona ha generat un PIB per valor de 70.248,1 milions d’euros, que representa el 31,4% del PIB de Catalunya l’any 2020. La segueixen, amb un pes molt inferior, l’Hospitalet de Llobregat amb un PIB de 6.089,1 milions d’euros (2,7%), Terrassa amb 5.002,3 milions d’euros (2,2%), Tarragona amb 4.605,9 milions d’euros (2,1%) i Sant Cugat del Vallès amb 4.580,8 milions d’euros (2,0%).
A més, de les dades avançades del PIB i del PIB per habitant dels municipis de més de 50.000 habitants per a l’any 2020, l’Idescat també presenta, amb dades del 2019, el PIB i el valor afegit brut (VAB) per als grans sectors d’activitat econòmica (agricultura, indústria, construcció i serveis) per comarques, municipis més grans de 5.000 habitants i capitals comarcals. Pel que fa al VAB del 2019, s’ofereix desagregat a 11 branques d’activitat econòmica per als municipis de més de 45.000 habitants, comarques i Aran.
La Ribera d’Ebre i el Barcelonès, amb 58.800 i 40.500 euros per habitant respectivament, són les comarques amb el PIB per habitant més elevat de Catalunya l’any 2019
L’any 2019, l’Aran i les comarques de la Ribera d’Ebre, el Barcelonès, la Segarra, el Baix Llobregat, l’Alt Camp, el Tarragonès, la Conca de Barberà i el Gironès tenen un PIB per habitant superior a la mitjana catalana (32.600 euros). En concret, la Ribera d’Ebre, amb 58.800 euros per habitant, i el Barcelonès, amb 40.500 euros, són les comarques amb el PIB per habitant més elevat de Catalunya, un 80,5% i un 24,4% superiors a la mitjana catalana, respectivament. D’altra banda, el Priorat és la comarca amb el menor PIB per habitant (18.600 euros), seguida del Montsià i el Baix Penedès (amb 19.100 i 19.300 euros per habitant, respectivament).
El PIB per habitant augmenta a 33 comarques l’any 2019
El PIB per habitant s’ha incrementat en 33 comarques l’any 2019 en relació amb l’any anterior, de les quals 16 ho han fet per sobre de la mitjana catalana (2,2%). La Ribera d’Ebre és la comarca on més ha crescut el PIB per càpita (10,2%), seguida de l’Anoia (7,5%), el Pla d’Urgell (6,7%) i Urgell (5,6%). En canvi, en 7 comarques i l’Aran el PIB per càpita ha disminuït en relació amb l’any anterior, i les reduccions més accentuades són les que s’han registrat a l’Alta Ribagorça (-16,7%) i l’Aran (-3,8%).
La indústria és la principal activitat econòmica a la Ribera d’Ebre, la Segarra i la Conca de Barberà
Per sectors productius, la indústria és la principal activitat econòmica en 3 comarques, que són la Ribera d’Ebre (71,2%), la Segarra (57,1%) i la Conca de Barberà (46,9%). Aquests territoris superen amb escreix el pes mitjà de la indústria en el VAB de Catalunya (19,3%). La desagregació dels resultats segons l’especialització productiva permet observar que a la Ribera d’Ebre la branca de les indústries extractives, energia, aigua i residus concentra pràcticament tot el valor afegit brut (VAB) industrial, a la Segarra destaca la branca que agrupa l’alimentació, tèxtil i altres, mentre que en el cas de la Conca de Barberà més de la meitat del VAB industrial el genera la branca de metal·lúrgia, maquinària, material elèctric i de transport.
Els serveis són la principal activitat econòmica a 37 comarques i a l’Aran, i a 3 comarques genera més del 80% de l’activitat econòmica. En concret, el Barcelonès és la comarca on els serveis tenen un pes més elevat (87,4%), seguida per l’Aran (81,9%) i el Garraf (81,2%). Destaca per la seva especialització l’Aran, on l’hostaleria genera el 35% del seu VAB dels serveis (en el cas de Catalunya és el 8,8%), i el Garraf, on les activitats immobiliàries, tècniques i administratives i l’hostaleria representen gairebé la meitat del seu VAB dels serveis.
Pel que fa al sector agrari, tres comarques tenen un percentatge de VAB superior al 10%: les Garrigues (20,3%), la Noguera (19,9%) i el Pla d’Urgell (11,5%). Finalment, respecte a la construcció, les comarques amb major pes d’aquest sector en el seva economia són la Cerdanya (16,2%), el Baix Empordà (12,2%), el Moianès (11,1%), el Pallars Sobirà (10,1%) i l’Aran (10,0%).
Martorell i Castellbisbal són els únics municipis de més de 5.000 habitants amb un PIB per càpita superior als 100.000 euros el 2019
L’any 2019, Martorell segueix essent el municipi amb el PIB per càpita més elevat de Catalunya amb 114.700 euros per habitant, seguit de Castellbisbal amb 100.300 euros per habitant. Aquests són els únics municipis de més de 5.000 habitants amb un producte interior brut per habitant per sobre dels 100.000 euros. A l’altre extrem, només Badia del Vallès amb 7.500 euros presenta un PIB per habitant inferior als 10.000 euros.
El PIB per habitant va augmentar en el 70% dels municipis de més de 5.000 habitants i resta de capitals comarcals l’any 2019 respecte de l’any anterior, és a dir, en 153 municipis dels 218 d’aquest grup. Masquefa, Sant Joan de Vilatorrada, Lliçà d’Amunt, Navarcles i Bellpuig són els municipis de més de 5.000 habitants on el PIB per habitant presenta un creixement superior al 10%.
La indústria és la principal activitat econòmica a 24 municipis
D’entre els 218 municipis de més de 5.000 habitants i capitals comarcals, Guissona lidera un grup de 24 municipis on la indústria és la principal activitat econòmica, amb el 79,8% del seu VAB total. La segueixen la Canonja, Martorell i Santa Margarida i els Monjos, amb percentatges de VAB industrial superiors al 75%.
Pel que fa al sector serveis, hi ha dos municipis de la comarca del Tarragonès, Salou i Altafulla, on aquest sector genera més del 90% de l’activitat econòmica. Respecte de la construcció, aquesta activitat genera més d’un 19% del VAB total a Santa Cristina d’Aro, Deltebre i Sant Feliu de Codines.
Finalment, Alcarràs, amb un 24,5%, i Almacelles, amb un 15,1%, tots dos municipis de la comarca del Segrià, destaquen pel seu elevat pes en el sector agrari (per al conjunt de Catalunya el sector primari genera un 1% del VAB).
