Terrassa se suma al Decàleg de propostes per a una energia pública i sostenible a Catalunya. Aquest dimecres, dia 20 de novembre, la tinenta d’alcalde de Transició Ecològica, Patricia Reche, i la representant de la Xarxa per la sobirania energètica (Xse) Irene González, han presentat un document sota el paraigua de l’Associació de municipis per l’energia pública (AMEP) -d’on Terrassa n’és la presidenta- amb el qual demanen al nou Govern que aposti per a les polítiques públiques vinculades a la transició energètica i incorpori aquestes idees en el nou pla estratègic del mandat.
“Estem treballant per a la titularitat pública de l’energia, ja que actualment és completament privada, a diferència del que passa amb l’aigua. Hem fet propostes de modificacions legislatives, perquè aquest és el primer pas. Actualment, un ajuntament pot decidir qui gestiona l’aigua, però no qui gestiona l’energia. Això és una anomalia, encara que es vulgui fer veure que és la tendència general a Europa, no és cert”, ha recalcat González.
En aquest sentit, Reche subratlla que “els ajuntaments hauríem de tenir el dret i el poder de poder decidir si volem que la gestió sigui des d’una empresa pública d’energia o des d’una privada”. I ha anunciat que en el ple municipal de desembre es presentarà una proposta de resolució a favor que els ajuntaments puguin fer servir L’Energètica -empresa pública catalana- com a mitjà propi d’abastament.
L’entitat ja s’ha reunit amb el secretari de Transició Ecològica per presentar-li el Decàleg, i s’han emplaçat a continuar-ne parlant en una pròxima trobada. Paral·lelament, hi ha negociacions amb els partits amb representació al Congrés dels Diputats per avançar en la titularitat pública de la xarxa subministradora elèctrica.
El Decàleg de propostes cap a la transició energètica
- Tramitar definitivament la Llei de Transició Energètica per disposar d’una planificació estratègica del model energètic de Catalunya, incorporant la participació ciutadana.
- Pla Territorial Sectorial per al Desenvolupament de les Energies Renovables. És imprescindible per garantir un desplegament just i planificat de les energies renovables.
- L’Energètica. Cal dota l’empresa pública d’un pressupost extraordinari i d’un marc normatiu sòlid que ofereixi oportunitats pel desenvolupament públic de l’energia renovable.
- La Taula del Diàleg Social de les Renovables. Les estructures de participació han de tenir un caràcter permanent, clar i accessible a tots els sectors de la societat.
- La titularitat pública de la xarxa de distribució d’electricitat. La manca de competències de control públic han provocat deficiències en el manteniment i inversions escasses i inadequades.
- L’autoconsum i les comunitats energètiques. Les comunitats energètiques promouen la democratització del sistema energètic, i l’autoconsum compartit és un element clar. Cal pressionar i treballar per modificar la regulació estatal, per tal d’eliminar les barreres que retarden aquest procés.
- L’emmagatzematge i la recuperació de centrals hidroelèctriques. És el moment de revisar les concessions il·legítimes i recuperar el control públic de les hidroelèctriques, facilitant-ho amb cessió de teulades, suport econòmic i eliminant barreres.
- La pobresa energètica. El 2021, el govern va signar un conveni amb una gran companyia per assumir el deute de més de 35.000 llars vulnerables. Cal ampliar aquest conveni a altres companyies i reforçar l’Oficina de Pobresa Energètica.
- La rehabilitació energètica d’edificis. La rehabilitació energètica d’edificis és essencial. El 60% daten d’abans de 1980 i cal millorar-ne l’eficiència, prioritzant les llars més vulnerabilitzades.
- L’impuls de l’hidrogen i el biogas. Cal impulsar un debat públic sobre les activitats i sectors on seran necessaris i quina magnitud per fer-ne un ús selectiu i adequat.
