MónTerrassa
Terrassa manté el saldo migratori positiu gràcies a l’arribada d’estrangers

Terrassa ha mantingut aquest 2021 el saldo migratori positiu gràcies a l’arribada d’estrangers. En total, 825 nous habitants que suma el municipi vallesà, dels quals en la seva totalitat són vinguts de fora de l’Estat espanyol. I és que si ens fixéssim només en les xifres de nous residents vinguts de la resta de Catalunya i de l’Estat, n’hem perdut més que no pas guanyat. Això son dades recollides per l’Observatori del Vallès Occidental, en base a les dades de l’estadística Moviments migratoris publicada per l’Idescat.

L’any passat van marxar 5.926 terrassencs a viure en d’altres pobles catalans, per només 5.813 que van venir aquí. És a dir, un saldo negatiu de 113. Tampoc va ser millor amb les migracions cap a la resta de l’Estat. 1.427 terrassencs van fer les maletes per tornar al seu poble d’origen o per provar sort en algun altra ciutat espanyola, mentre que d’Espanya només es van empadronar a la nostra ciutat 1.251 persones. Per tant, un saldo negatiu de 176.

Per contra, la truita es gira si parlem de migrants estrangers. Perquè en aquí el saldo total és d’un creixement de 1.114. La pandèmia va fer que molts terrassencs d’origen estranger decidissin tornar a casa. També molts terrassencs nascuts aquí van decidir provar sort en un altre país. Però aquests darrers no van ser pas tants. De 1.633 emigrants per 2.747 migrants. I és gràcies a això que sumant tots els que han marxat i tots els que han vingut, resulta que Terrassa creix en 825 habitants. D’aquesta manera, és el segon municipi del Vallès Occidental amb incorporar més nouvinguts, només per darrera de Sant Cugat del Vallès que ha vist com el seu creixement poblacional es disparava (de fet, gairebé la meitat del creixement del saldo migratori és culpa seva). El tercer lloc del rànquing l’ocupa Castellar, a una molta distància de 306 nous habitants.

Taula 2. Moviments migratoris al Vallès Occidental per municipis. 2021 | Observatori del Vallès

D’on venen els nous habitants dels pobles del Vallès?

Al Vallès Occidental un total de 19 dels 23 municipis van tenir un saldo migratori positiu. Només quatre han tingut més baixes que altes. En concret, son Santa Perpètua de Mogoda (-101), Badia del Vallès (-97), Polinyà (-71) i Ripollet (-51). També destaquen les altes taxes netes dels municipis de menys de deu mil habitants, com ara Rellinars (54,1‰), Vacarisses (32,8‰) i Ullastrell (20,5‰) i, de Sant Cugat del Vallès (21,7‰), amb una dinàmica migratòria que contrasta en intensitat amb la resta de grans municipis.

Si s’analitzen el saldos migratoris segons la grandària del municipi, l’Observatori del Vallès Occidental recalca que el principal component de creixement migratori en els municipis petits, amb menys de 10.000 habitants, són els fluxos procedents de municipis de la resta de Catalunya (i, més concretament, de la nostra comarca), juntament amb l’aportació positiva de la migració amb l’estranger. Pel que fa als municipis de grandària mitjana, de 10.000 a 50.000 habitants, el saldo positiu intern amb la resta de Catalunya i el saldo extern, amb l’estranger, van contribuir al creixement migratori a Castellar del Vallès, Castellbisbal, Palau-solità i Plegamans i Sant Quirze del Vallès (en canvi, a Barberà del Vallès i Montcada i Reixac els fluxos interns van resultar de signe negatiu, sent compensats per les migracions exteriors).

Finalment, els cinc municipis grans de la comarca, amb l’excepció de Sant Cugat del Vallès, tenen un saldo migratori negatiu amb la resta de Catalunya però, gràcies a la migració amb l’estranger, el saldo migratori total és positiu. Aquests resultats reflecteixen tant els processos de desconcentració urbana dels darrers anys com la metropolinització de les migracions, on es representen els saldos migratoris dels municipis del Vallès Occidental, agrupats per tram poblacional, amb altres municipis de la mateixa comarca, de la resta de la província de Barcelona i de la resta de Catalunya.

Taula 3. Saldos migratoris dels municipis del Vallès Occidental segons grandària municipal. 2021 | Observatori del Vallès

Un 18% més de canvis de residència al Vallès

Al Vallès Occidental, l’any 2021 es van registrar 13.319 moviments per canvi de residència, xifra que representa un augment del 18,1% respecte de l’any anterior. També els fluxos migratoris entre municipis de la comarca amb altres municipis de Catalunya van créixer, donant com a resultat un saldo positiu de 653 persones (un 25,9% inferior al del 2020). En canvi, el saldo amb la resta d’Espanya va resultar de signe negatiu (-1.116), encadenant així quatre anys consecutius en què la comarca perd habitants en els intercanvis poblacionals amb altres indrets de l’estat.

No obstant, com passa a Terrassa, les entrades procedents de l’estranger van superar les sortides, amb un balanç positiu de 4.583 persones. Com a resultat d’aquests fluxos, el saldo migratori de la comarca va ser de 4.075 persones, un 3,3% superior al que es va produir l’any 2020 (+3.945). Tanmateix, aquests valors encara queden lluny dels que es van assolir l’any 2019, abans de l’esclat de la pandèmia (+11.754).

Taula 1. Moviments migratoris al Vallès Occidental. 2007 – 2021 | Observatori del Vallès

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa