Els tècnics del Ministeri d’Hisenda (Gestha) preveuen que els ajuntaments catalans perdran 42,7 MEUR tenint en compte només el mètode objectiu de càlcul, inclòs en el nou real decret llei de l’impost de plusvàlues aprovat dilluns passat al Consell de Ministres, informa ACN. L’Ajuntament més damnificat a Catalunya i a l’Estat serà el de Barcelona, amb 38 MEUR menys, mentre que Lleida, Badalona i Cadis es troben entre els que perdran més d’un 25% de la recaptació. Al conjunt de l’Estat, els tècnics estimen que perdran un mínim de 78 milions d’euros a l’any mentre que únicament quatre capitals veuran augmentats els seus ingressos. Es tracta de Madrid (73 MEUR), seguida per Santander (15 MEUR), Lleó (6,7 MEUR), Sòria (3,8 MEUR) i Albacete (1,8 MEUR).En el cas d’aquestes quatre ciutats, tenien aprovats un percentatges anuals inferiors als nou coeficients màxims, excepte si en les noves ordenances fiscals s’aproven uns coeficients inferiors. Per contra, els ajuntaments que hi perdran més a l’Estat –a banda de Barcelona- són els de Màlaga (-11,9 MEUR), Saragossa (-9,2 MEUR) i Múrcia (-7,1 MEUR).

Pel que fa els ajuntaments catalans que perdran més del 25% de la recaptació, Badalona deixaria d’ingressar 1,8 milions d’euros (-25,57%), Girona 805.455 euros (-25,57%) i Lleida, amb 1,2 milions d’euros menys (-25,81%). D’altra banda, Sabadell perdre 3,2 milions d’euros (-22,38%), Tarragona 1,19 MEUR (-23,99%) I Terrassa 1,5 MEUR (-12,8%), segons les estimacions de Gestha en base al mètode objectiu.

Gestha ha demanat al Ministeri d’Hisenda que elabori una eina informàtica que faciliti adaptar les seves ordenances fiscals als ajuntaments més petits mitjançant una simulació de les vendes històriques d’immobles situats en el terme municipal, tenint en compte les diferències recaptatòries entre municipis.

Aquest dijous, el responsable del Departament Tributari d’Alonso-Cuevillas Advocats i Economistes, Gorka Alonso-Cuevillas, ha destacat que la sentència del TC que ha obligat el govern a aprovar amb urgència el reial decret llei “nega la capacitat de recurs als contribuents” i ha afirmat que és una de les qüestions que “més polèmica ha generar entre els juristes i els professionals del sector legislatiu”.

En una sessió organitzada pel Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Urbana (COAPI), considera que tot i que les interpretacions de la nova norma siguin que no té caràcter retroactiu “contravé la pròpia Llei General Tributària i la jurisprudència del RC i els contribuents tenen dret a rectificar la seva autoliquidació dels últims quatre anys”.

A més, ha qüestionat que es torni a introduir aquest tribut després de la resolució del TC mitjançant un RD i ho ha atribuït a una qüestió “inajornable que només es podria entendre per un sosteniment de les arques públiques”.

Comentaris

    joan Novembre 12, 2021 | 13:21
    Allò que no és teu no ho perds, ho deixes de guanyar
    rce Novembre 13, 2021 | 07:51
    No cal preocupar-se. Aviat trobaran la forma de recuperar-ho amb escreix

Nou comentari