Aquest 2024 tocarà pagar més d’impostos. El govern municipal de Terrassa va aprovar les ordenances fiscals per aquest any amb una pujada d’impostos, taxes i preus públics que ronda el 3,5 %. Des de l’àrea de Serveis Generals i Govern Obert justificaven aquesta puja per la necessitat d’actualitzar els tipus impositius i els coeficients després de dos anys de congelació. La seva aplicació permetrà recaptar fins a 3,5 milions d’euros l’any.
Un dels principals impostos en què l’Ajuntament de Terrassa obté més recaptació és l’Impost sobre Béns Immobles (IBI). Va ser el 2020 la darrera vegada que l’executiu local va realitzar una actualització que va acabar amb un increment del 5% d’aquest impost (també ho va fer d’igual manera la taxa de residus). Amb la pandèmia entremig, el govern va optar per evitar apujar els tributs, però això ha acabat repercutint en un augment més elevat ara.
Tanmateix, el cas de Terrassa no és pas una cosa excepcional. De fet, aquest 2024, la gran majoria de municipis catalans veuran com el rebut es queda o igual, o s’incrementa (Lleida o Les Borges Blanques, on ha baixat, son la clara excepció). En molts dels casos, més que el 3,5% terrassenc (i si no, ja veurem com puja a Sabadell). A la cocapital vallesana, el tipus IBI urbà l’any passat representava un 0,72%, el que es traduïa en un import mitjà de 421,61 euros. Aquest 2024, el tipus impositiu s’apuja tres dècimes (0,75%) i això fa que el rebut s’incrementi fins als 436,37 euros de mitjana. Un increment del 3,5% i uns 14,7 euros més.
Sant Cugat, el rebut més car
L’Agència Catalana de Notícies ha realitzat un estudi comparatiu entre 89 municipis per veure de quina manera afectarà (o no) aquest increment generalitzat en l’IBI. I apunta que a l’àmbit català, el tipus impositiu mitjà és de 0,80% (superior al terrassenc), la qual cosa representa un increment mitjà del 5%.
És al Vallès Occidental on tenim el municipi amb el preu més alt per rebut. Com tothom deu pensar (i endevinar) estem parlant de Sant Cugat del Vallès, on el rebut que rebran els seus vilatans de mitjana és de 700 euros. La mateixa quantitat que s’esperen trobar els veïns d’un altre municipi de la comarca: Castellar del Vallès. Més avall en el rànquing, trobem Igualada, Barcelona, Sant Quirze del Vallès -que ha congelat l’IBI- o Martorell, rondant els 700 euros. Per contra, aquells que vulguin pagar molt menys d’IBI hauran d’anar fins al Pont de Suert, que no arriba als 200 euros per immoble en concepte d’IBI, o a Gandesa (Terra Alta), Tremp (Pallars Jussà) i Sort (Pallars Sobirà) que no arriben als 300 euros.
Més enllà dels tres municipis vallesans anteriorment mencionats, també podem parlar de Barberà del Vallès, on l’increment és de fins al 8% (amb un rebut mitjà de 517 euros) o Sabadell, que enguany el rebut de l’IBI s’incrementarà un 14,99% (deixant el rebut en 463,59 euros, per tant, força més elevat que Terrassa). En la part alta del rànquing on l’IBI s’eleva més aquest any hi ha Rubí, amb un 12%. Els rubinencs pagaran una mitjana de 59 euros més aquest any (559,77 euros). A Cerdanyola, serà un 11,6% (deixant el rebut mitjà en 624,66 euros) mentre que a Santa Perpètua de Mogoda la pujada és molt més reduïda, de sols el 2,5%, amb un rebut mitjà de 566,99 euros. A Montcada i Reixac, el govern municipal ha decidit congelar la taxa.
L’ACN informa que el preu de l’IBI per habitatge és el resultat d’un càlcul elaborat dividint el valor cadastral de la totalitat d’immobles urbans a cada municipi pel número d’immobles urbans, fent servir dades del Cadastre –que depèn del ministeri d’Hisenda– per al 2023, la dada més recent. La xifra ha estat multiplicada pel tipus impositiu marcat per a 2024 al municipi. Les dades són aproximades per manca de dades disponibles sobre finques exemptes –com les municipals– o amb característiques particulars, així com pel fet que les dades del Cadastre no estan actualitzades a finals del 2023 o altres circumstàncies.
