Matadepera, el municipi català amb un índex socioeconòmic més alt. Un any més, el municipi vallesà torna a encapçalar el rànquing amb el nivell de renda més elevat, segons dades que fan referència a l’any 2023 i que han estat publicades aquesta setmana per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).
L’informe ofereix resultats per comarques i per tots els municipis d’un índex relatiu, sense unitats de mesura, amb un valor de referència per a Catalunya igual a 100 que resumeix diverses característiques socioeconòmiques de la població resident en un territori i que quantifica les diferències entre municipis i també dins dels mateixos municipis. Aquesta informació es pot consultar a través del visor de Mapes de l’IST.
Terrassa avança Sabadell en l’IST
L’any 2023, a Catalunya hi ha 110 agrupacions censals amb un índex socioeconòmic territorial (IST) més de 20 punts per sota de la mitjana catalana. A l’altre extrem, hi ha 62 agrupacions censals amb un índex socioeconòmic 20 punts o més per sobre de la mitjana catalana, localitzades principalment a l’Àmbit Metropolità. Curiosament, Terrassa es troba present en ambdós rànquings.
L’indicador concentra en un sol valor, dades procedents de l’àmbit laboral (2), educatiu (2), immigració (1) i de renda (1), sempre partint de la base que la mitjana catalana és de 100. La nostra ciutat, en el còmput global es troba amb 98,1 punts, per sota de la mitjana però millor situada que l’any 2022, quan es trobava en un 97,4. Així doncs, ha experimentat un lleu creixement. Si ens comparem amb l’altre cocapital, Sabadell se situa en 97,5, un percentatge igual que el que tenia, i per la qual cosa, Terrassa l’avança.
A la demarcació, en una situació molt per sobre de la mitjana (més de 110) hi ha Matadepera, Sant Cugat, Ullastrell, Vacarisses, Viladecavalls, Rellinars, Castellar i Sant Quirze del Vallès, mentre que Castellbisbal se situa fregant el 100.
Rànquing per barris de Terrassa
L’aplicació creada per l’Idescat permet entrar amb més detall i acostar-nos a l’IST per districtes censals. D’aquesta manera, podem entendre quins són els barris de Terrassa que tenen un valor més baix i quins un valor més alt. Recordem que l’Índex no només té en compte el nivell de renda familiar, sinó també el nivell d’estudis o el percentatge de desocupació entre el veïnat.
La regió amb un Índex Socioeconòmic més elevat la trobem al Centre, a la part de l’Estació del Nord, amb 121 punts. Només el Centre, a la part sud, de la Plaça Vella, amb 119,1 se li acosta. La resta de ‘barris’ es troben molt per sota, essent Vallparadís-Antic Poble de Sant Pere qui tancaria el podi, amb 111,9. Per contra, els barris més baixos serien Ca n’Anglada, amb 64,5 punts, i Sant Llorenç, amb 70,5. Terrassa té tretze districtes censals per sota de la mitjana catalana.
Malgrat que la diferència entre la regió que té un valor més elevat i la que té un valor més baix és d’una mica més de — punts, no estaríem parlant de la ciutat amb major desigualtat entre els seus barris o agrupacions censals. El que es pot veure en la comparativa amb el 2022, és que si bé en les agrupacions més ‘riques’ la puntuació s’ha mantingut igual o ha baixat algunes dècimes, en les agrupacions més ‘pobres’ han pujat, d’aquí que la mitjana global terrassenca sigui superior.
Centre – Estació del Nord: 121
Centre – Plaça Vella: 119,1
Vallparadís – Antic Poble de Sant Pere: 111,9
Ca n’Aurell – Est: 110,9
Segle XX: 110,2
Poble Nou-Zona Esportiva: 108,9
Ca n’Aurell – Oest: 107,8
Roc Blanc – Urbanitzacions (Districte censal 4): 107,8
Torrent d’en Pere Parres: 107,7
Can Roca-Pla del Bon Aire: 107,6
Sant Pere: 107,6
Cementiri Vell: 104,7
Les Arenes-La Grípia-Can Montllor: 99,7
La Cogullada: 98
Can Parellada – Les Fonts: 97
Plaça Catalunya – Escola Industrial: 96,9
Can Boada: 94,5
Sant Pere Nord – Can Tusell: 89,5
Torre-sana – Montserrat – Vilardell: 89,4
Can Palet: 88,6
La Maurina: 83,1
Ègara: 79,2
Can Jofresa- Can Palet II- Guadalhorce-Xúquer: 78,3
Sant Llorenç: 70,5
Ca n’Anglada: 64,5
Fins i tot podem anar més enllà i mirar-lo per seccions censals:
Per als més curiosos deixem aquí el rànquing de 2022, on en comparació podem veure que en el rànquing actual han pujat a primeres posicions Poble Nou, Ca n’Aurell Oest i Roc Blanc + urbanitzacions:
Centre – Estació del Nord: 121,1
Centre – Plaça Vella: 119,8
Vallparadís – Antic Poble de Sant Pere: 111,8
Ca n’Aurell – Est: 111,06
Segle XX: 109,5
Torrent d’en Pere Parres: 109,2
Poble Nou-Zona Esportiva: 107,9
Can Roca-Pla del Bon Aire: 107,8
Sant Pere: 107,6
Roc Blanc – Urbanitzacions (Districte censal 4): 107,1
Ca n’Aurell – Oest: 107
Cementiri Vell: 105,6
Les Arenes-La Grípia-Can Montllor: 98,9
La Cogullada: 97,5
Plaça Catalunya – Escola Industrial: 96,9
Can Parellada – Les Fonts, 96,9
Can Boada: 94,6
Torre-sana – Montserrat – Vilardell: 89,2
Sant Pere Nord – Can Tusell: 88,9
Can Palet: 88,4
La Maurina: 82
Can Jofresa- Can Palet II- Guadalhorce-Xúquer: 79
Ègara: 77,6
Sant Llorenç: 69,5
Ca n’Anglada: 61,8
