Catalunya va registrar el 2017 un total de 236.694 canvis de residència entre municipis, xifra que representa un increment del 2,8% respecte al 2016 i un canvi de tendència en l’evolució de les migracions internes, ja que des del 2010 no es produïa un augment en el nombre de moviments dins el territori català, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). El saldo migratori total per a Catalunya el 2017 va ser de 61.512 entrades netes, com a resultat de l’aportació de la migració procedent de la resta de l’estat espanyol, amb 4.216, i de l’estranger, amb 57.296.
La majoria de comarques catalanes i l’Aran registren saldos migratoris positius; només el Baix Ebre, la Cerdanya, el Pallars Jussà, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta en van registrar de negatius. El Barcelonès, amb 21.079 moviments, destaca pel volum de fluxos com a receptor de les migracions de la resta de l’estat espanyol i de l’estranger, i com a emissor dels moviments dins de Catalunya. Pel que fa als saldos nets amb relació a la població de cada comarca, destaquen per les altes taxes el Baix Penedès, amb un 17,8‰; el Moianès, amb un 14,6‰, i Osona, amb un 14,0‰.
Saldo positiu al Vallès
El 56,2% dels moviments interns a Catalunya són intercomarcals i donen per resultat un saldo positiu a 24 comarques. Les comarques limítrofes al Barcelonès són centres d’atracció dels fluxos intercomarcals. El Maresme (1.820 moviments), el Vallès Oriental (1.461) i el Vallès Occidental (1.115) registren els valors més alts de saldos migratoris nets. D’altra banda, de les 17 comarques (més l’Aran) que registren un saldo negatiu, el Barcelonès destaca per presentar el saldo més gran d’aquest signe, amb una pèrdua de 9.945 sortides netes a la resta de Catalunya.
En considerar els fluxos amb relació a la població de la comarca, les majors taxes de migració neta positiva es registren al Baix Penedès (9,8‰ habitants), el Moianès (8,8‰), l’Alt Penedès (6,6‰) i la Cerdanya (6,2‰). Entre les comarques amb taxes de migració neta negativa destaquen la Ribera d’Ebre (-6,5‰), el Pallars Jussà (-4,6‰), el Barcelonès (-4,5‰) i l’Aran (-4,2‰).
L’anàlisi de la migració interna segons la grandària demogràfica del municipi d’origen i de destinació constata que els municipis entre 50.001 i 100.000 habitants i els de més de 500.000 són emissors de fluxos migratoris cap a la resta de municipis. En els primers, el saldo migratori és de -717, i a Barcelona, de -9.222. Del conjunt dels municipis amb saldos migratoris positius, destaquen els compresos entre 2.001 i 50.000 habitants, que són els receptors dels majors fluxos migratoris, amb un saldo positiu de 8.888 moviments.
Els municipis que han registrat saldos positius més elevats com a conseqüència de les migracions internes a Catalunya són Sabadell (567), Badalona (489), Terrassa (390) i el Vendrell (352). A l’altre extrem, els majors saldos interns negatius corresponen a Barcelona (-9.222), l’Hospitalet de Llobregat (‑585), Santa Coloma de Gramenet (-474) i Sant Cugat del Vallès (-351).
El saldo migratori amb la resta de l’estat espanyol
El Barcelonès concentra la major part de les 4.216 entrades netes a Catalunya des de la resta de l’estat espanyol, amb un saldo de 2.776 moviments, seguit del Vallès Occidental (463) i d’Osona (347). Hi ha 14 comarques amb saldos negatius, tot i que són quantitativament menys significatius. Les diferències més grans entre les immigracions i les emigracions són les del Baix Llobregat (-67) i el Maresme (-61). Les taxes de migració netes positives més altes corresponen a la Cerdanya (2,9‰), a l’Aran (2,7‰) i a Osona (2,2‰), mentre que entre les negatives destaquen el Pallars Jussà (-3,1‰) i l’Alta Ribagorça (‑2,9‰).
L’augment dels moviments migratoris de Catalunya amb l’estranger s’ha reflectit amb saldos positius a totes les comarques i a l’Aran, excepte a la Cerdanya i el Montsià. El Barcelonès destaca per presentar el major saldo positiu (28.248), amb una taxa de migració neta positiva de 12,6‰ habitants. A l’altre extrem, la Cerdanya registra un saldo negatiu de 204 moviments, que correspon a una taxa de -11,5‰.
