A hores d’ara, gairebé ja no hi queda estoc a les dues botigues de les sabateries Torras, per a adults i infantil, al Portal de Sant Roc, perquè la parella de propietaris es jubilen i efectuen la liquidació perquè no tenen relleu generacional però tampoc un tercer que pugui aprofitar aquest estratègic punt comercial de Terrassa. De fet, el Portal de Sant Roc, en ple centre de la ciutat però amb un pàrquing soterrat amb amenaça de ruïna i sense cotxes des del 2019, ha vist com en els últims dos anys fins a sis locals comercials han tancat sobre una vintena. Això, en ple mes de Nadal, li atorga una imatge sense encant a l’espera que el projecte de l’Ajuntament de construir-hi un nou pàrquing i tota la reurbanització de la zona arrenqui, previsiblement el 2027, si es licita l’obra l’any que ve.
Una de les desercions més sonades, tot i estar al número 73 del carrer del Vall, però amb vistes al Portal, va ser el juliol del 2023 la de la papereria Gusi, reconvertida en peregrinació per a les disfresses, que havia obert el 1927. Aquell tancament es va deure a la falta també de relleu generacional però també a les noves pràctiques de compra des d’internet. El setembre del 2024, dues botigues de roba per a la llar, Montse Interiors i Tramas, van decidir alhora anar-se’n a altres punts de la ciutat més visibles. En el cas del local que ocupava Montse Interiors, al número 62, se segueix buscant llogater.
La clausura de les altres botigues a Sabadell i Girona
Entremig, va abaixar la persiana la restauració d’empanades Sanaladas, al número 39. I, aquesta tardor, ha estat el torn d’Aguilar Joiers, al número 56, i ara, encerclant-ho, les sabateries Torras, als números 52 i 58. En ambdós casos, es tracta de jubilacions dels seus responsables. I, així com el primer immoble pertany als mateixos botiguers d’una segona generació que havia obert el 1957, en el segon la parella de propietaris representants d’una tercera generació Torras, Jordi Prado i Anna Julià, en són només llogaters. A més, tanquen les dues botigues de Sabadell i la de Girona, després d’haver clausurat abans les de Granollers i Reus.
“Hem intentat que hi hagi relleu, però hi ha molts problemes legals”, es lamenta Jordi Prado del tancament de les dues botigues obertes en aquest indret el 1973 que no té hereus, però tampoc continuadors des de fora. “Hem tingut ofertes i s’ha parlat amb gent i, quan se’ls ha dit els preus d’ubicació d’aquí Terrassa, s’han tirat enrere”, dona com a una de les principals raons. “Els preus de lloguer han pujat molt, i això ve d’anys, i és desmesurat respecte al que pagàvem nosaltres”, precisa d’un arrendament per part seva amb barems anteriors i el que ha d’assumir molt més elevat algú que arriba de nou.
La dificultat de travessar les zones de vianants cap als aparcaments
I, aquí, és on sorgeix el problema del pàrquing del Portal de Sant Roc, el primer soterrat a Terrassa gestionat per Saba des del 1972, i que va tancar com a servei el desembre del 2018 buidant tots els cotxes set mesos més tard sota l’amenaça d’ensorrar-se que es manté i obliga l’Ajuntament a desviar totes les grans manifestacions que hagin de celebrar-se o passar per allà.
“A partir de llavors, ho vam notar molt”, es recorda Prado. “Els nostres clients ens trucaven per telèfon i ens preguntaven on poder aparcar”, rememora. “A Terrassa, la creació de les zones de vianants ha estat bé, però s’ha fet després que els pàrquings apareguessin al centre com un ou ferrat”, compara. “Has de travessar tota la zona blanca per anar a la zona groga i has de trepitjar la zona de vianants per accedir al pàrquing”, descriu. “I això és un conflicte del trànsit rodat amb el vianant que està trepitjant aquelles voreres”, assenyala com a problema.
“La persona que vol venir a comprar ha de travessar aquestes zones i se li posen tants impediments i tantes traves que deixa de venir i se’n va a un centre comercial com La Maquinista de Barcelona, on pot aparcar a sota”, continua lamentant. “L’Ajuntament encara ha d’estar pintant per la Rambla ratlles blaves perquè el que ve de fora sàpiga on ha d’anar, i ja estem parlant de fa sis o set anys!”, s’exclama.
Uns marges cada cop més minsos respecte a la competència i internet
En general, el sector del comerç local i familiar està passant un moment complicat. “Són problemes multifactorials, com el món digital, els costos d’ubicació, els impostos, i tot això impedeix el desenvolupament d’una activitat amb bonança i tranquil·litat”, enumera. El canvi més pronunciat cap a les compres digitals es va produir amb la pandèmia de la covid i Prado remarca la dificultat que és estar tot l’any fent rebaixes. “La gent està habituada a comprar d’ofertes, descomptes, etcètera i, és clar, això menja marges”, també diu respecte a les grans cadenes. “Nosaltres, no podem mantenir portes obertes al carrer amb cada cop marges més baixos”, adverteix.
I, en el moment en què mantenim la conversa per telèfon, explica que està passant per davant del Forn Turull, al carrer de la Font Vella. “Si vas a comprar al Forn Turull, saps que allà darrere fan un pa excel·lent, o el Carné, i això dona més garantia que no anar a comprar una baguet, amb tots els respectes, en un súper paqui”, posa com a exemple. “Saps que és un pa molt diferent perquè els comerços de tota la vida també tenen aquest plus, però la gent, en general, busca preu”, afirma. “Que et diguis Torras o que et diguis González, jo crec que ja és una cosa secundària”, conclou.
Una tercera generació sense relleu
En aquests moments, les seves rebaixes que van del 20 al 50% pràcticament ja no tenen res a l’aparador i, els últims dies, ho han concentrat tot directament a la sabateria infantil. És difícil que arribin a Nadal. Això, potser, amb el mal regust de boca de formar part d’una tercera generació de la família que talla la tradició. La seva àvia materna va obrir la primera botiga al carrer Major de Sant Pere el 1945 i, després, en van tenir als barris de Can Palet i La Maurina abans de tancar i instal·lar-se al Portal de Sant Roc. “Em sap greu perquè és la tercera generació i sembla que sigui la dita que diuen sempre: els primers ho fan, els segons ho fan créixer i els últims ho peten”, comenta irònicament però amb la consciència tranquil·la.
Els calçats Torras ja no veuran el nou projecte de pàrquing de tres plantes i 236 places i la reurbanització de tot el Portal, estimat en conjunt en 15,3 milions i que ha de començar el 2027 per inaugurar-se l’estiu del 2029. Amb una gestió totalment pública per part de l’empresa municipal Egarvia. I un projecte futur per connectar-lo per túnel amb el pàrquing de la plaça Vella per sota del carrer Major que desembossi algun dia els cotxes de la zona de vianants.
A propòsit d’aquest projecte i les recents polèmiques amb el grup d’ERC que demana un altre ús per a aquest cèntric espai, el tinent d’alcalde de Mobilitat i Comerç, Xavier Cardona, va detallar al ple d’octubre el cost municipal de 60.000 euros anuals de manteniment en les actuals condicions: “reposició de puntals, 25.000 euros; bombament d’aigua amb personal propi, entre 15.000 i 18.000 euros; reparacions urgents per a deteriorament de forçats, 12.000 euros; reparacions a les rampes, 15.000 euros“.
