El Centre i Ca n’Anglada tornen a ser la cara i la creu de Terrassa. Ho indiquen les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) fetes públiques aquest dijous dia 27 de juny, respecte a l’Index Socioeconòmic Territorial de 2021. L’IST és un índex relatiu, amb un valor de referència per a Catalunya igual a 100, que resumeix diverses característiques socioeconòmiques de la població resident en un territori i quantifica les diferències dins de Catalunya. L’Idescat n’ofereix resultats per comarques i municipis. A més, en l’àmbit inframunicipal, difon resultats de les 853 agrupacions censals, dels barris de Barcelona i de les 5.083 seccions censals de Catalunya.
L’IST concentra en un sol valor la informació de 6 indicadors: 2 sobre la situació laboral, 2 sobre el nivell educatiu, 1 d’immigració i 1 de renda. Els valors de cadascun d’aquests indicadors varien molt entre els municipis de Catalunya. Tanmateix, els municipis amb l’IST més elevat mostren resultats més alts en tots 6 indicadors i els municipis amb l’IST més baix mostren tots els indicadors amb resultats menys elevats.
Rànquing per agrupacions censals / barris de Terrassa
Per àmbit comarcal, Terrassa es troba a la part baixa del Vallès Occidental, i per sota de l’IST 100. Amb un 97,6, té per sota Sabadell (97,2), Montcada i Reixac (95), Ripollet (95,4) i el municipi més “pobre”, Badia del Vallès (85,1).
El visor Mapes de dades estadístiques ens permet consultar més en detall les agrupacions censals (o barris) de Terrassa. Així, podem veure que el barri de Terrassa amb més riquesa és el del Centre, concretament, la zona al voltant de l’Estació del Nord. El segueix, el Centre – Plaça Vella, i en tercera posició hi ha Vallparadís-Antic Poble de Sant Pere. No obstant això, hi ha encara diverses zones que sobrepassen l’IST 100.
A la part baixa, per sota de l’índex 70 hi trobem dues agrupacions censals: Ca n’Anglada i Sant Llorenç. Els segueix Ègara, però a més de 10 punts de distància. També a la part baixa hi hauria Can Jofresa-Can Palet II- Guadalhorce-Xúquer.
Terrassa 1 (Cementiri Vell): 105,8
Terrassa 2 (Centre – Plaça Vella): 121,7
Terrassa 3 (Centre – Estació del Nord): 121,9
Terrassa 4 (Vallparadís – Antic Poble de Sant Pere): 112,7
Terrassa 5 (Plaça de Catalunya – Escola Industrial): 95,4
Terrassa 6 (Ca n’Anglada): 63,4
Terrassa 7 (Torre-sana – Montserrat – Can Vilardell): 89,7
Terrassa 8 (Can Palet): 88,7
Terrassa 9 (Can Jofresa – Can Palet II – Guadalhorce – Xúquer): 80,6
Terrassa 10 (Can Parellada – les Fonts): 97
Terrassa 11 (Segle XX): 111,1
Terrassa 12 (Ca n’Aurell Est): 111,9
Terrassa 13 (Ca n’Aurell Oest): 107,3
Terrassa 14 (la Cogullada): 98,4
Terrassa 15 (la Maurina): 81,9
Terrassa 16 (Roc Blanc – Urbanitzacions Districte Censal 4): 107,8
Terrassa 17 (Can Boada): 94,3
Terrassa 18 (Can Roca – Pla del Bon Aire): 107,4
Terrassa 19 (Poble Nou – Zona Esportiva): 105,5
Terrassa 20 (Sant Pere): 107,8
Terrassa 21 (Torrent d’en Pere Parres): 106,9
Terrassa 22 (les Arenes – la Grípia – Can Montllor): 98,2
Terrassa 23 (Ègara): 77,6
Terrassa 24 (Sant Llorenç): 67,5
Terrassa 25 (Sant Pere Nord – Can Tusell): 87,5
En àmbit nacional, els municipis de Catalunya de més de 500 habitants que tenen l’índex socioeconòmic territorial (IST) més elevat el 2021 són Matadepera (IST 131,8), Castellolí (126,0), Sant Just Desvern (124,6), Tiana (124,6) i Sant Cugat del Vallès (124,5). A l’altre extrem, els municipis de més de 500 habitants amb l’índex més baix són Barbens (52,9), Salt (60,2), Seròs (65,5), Sant Pere Pescador (65,9) i Ullà (66,0).
