L’any 2019 el mercat immobiliari del Vallès Occidental va perdre el dinamisme dels darrers anys: la compravenda d’habitatges i els contractes de lloguer van caure al voltant d’un 6% respecte de l’any 2018. A més, el preu de l’habitatge va seguir creixent i va augmentar un 10% el preu mitjà de compravenda i més d’un 6% el del lloguer. Aquestes dades estan recollides a l’Informe anual de l’habitatge al Vallès Occidental, elaborat per l‘Observatori del Consell Comarcal per conèixer i analitzar l’evolució de les dinàmiques del sector i, així, aproximar l’accés a les dades als agents implicats en l’elaboració i la planificació de les polítiques públiques d’habitatge. Actualment es fa també seguiment de l’impacte que pot tenir la crisi de la Covid-19 en el sector.
Per primer cop des del 2017, l’any 2019 es registra una davallada del nombre d’habitatges iniciats. Es va iniciar la construcció de 2.211 habitatges a la comarca, 303 menys que a l’any anterior (12,1%). Es van finalitzar 1.356 habitatges, 397 més que un any abans. El pes relatiu de la construcció d’habitatges a la comarca sobre el conjunt de Catalunya va ser del 15%. És el primer cop que es redueix des de 2014, any en què va començar a incrementar el nombre d’obres noves. Això es deu a la disminució de les construccions a la comarca i al lleuger augment en el conjunt de l’àmbit català (0,2%). De manera que, es trenca la dinàmica de recuperació de construcció d’habitatge a la comarca. En relació amb la població, el municipi amb l’índex de construcció més elevat és Barberà del Vallès, amb 4,6 habitatges iniciats per cada 1.000 habitants. A continuació, se situen Terrassa (3,3) i Sant Cugat del Vallès (3,2).
!--akiadsense-->
El preu mitjà de compravenda augmenta un 10% el 2019 i se situa en 2.180 euros/m2. Sant Cugat del Vallès és el municipi del Vallès Occidental amb el preu mitjà més elevat (3.675 €/m2), seguit de Sant Quirze del Vallès (2.684 €/m2), Cerdanyola del Vallès (2.672 €/m2) i Matadepera (2.539 €/m2). Els municipis que destaquen en l’índex de compravenda el 2019 són Vacarisses amb 15 transaccions per cada 1.000 habitants (114) i Polinyà amb 14,2 (120). Hi ha set municipis per sobre de l’índex de la comarca (11,7), entre ells Viladecavalls (13,6), Sant Cugat del Vallès (12,9) i Barberà del Vallès (12,8). Tanmateix, s’ha de destacar la xifra d’11,9 compravendes de Terrassa, ja que és el municipi amb el nombre absolut més elevat de transaccions (2.624).
El preu de lloguer també creix un 6,3% i arriba als 730 euros al mes de mitjana. Els municipis de la comarca amb els lloguers més alts són Sant Cugat del Vallès (1.134 €/mes), Matadepera (1.075 €/mes), Viladecavalls (853 €/mes) i Sant Quirze del Vallès (824 €/mes). El preu del lloguer mensual augmenta des de 2014. Només a cinc municipis de la comarca el preu mitjà del lloguer contractual s’ha vist reduït anualment: Badia del Vallès (-13,8%), Rellinars (-12,5%), Vacarisses (-8,5%), Sant Llorenç Savall (-4,8%) i Sant Cugat del Vallès (-1,3%).
L’any 2019 va haver-hi 9.964 transaccions de compravenda d’habitatge i 15.951 contractes de lloguer formalitzats a la comarca. Totes dues formes de transaccions del mercat immobiliari van disminuir un 6,3% respecte de l’any anterior. El règim de lloguer és el predominant al mercat immobiliari a la majoria dels municipis de la comarca.
!--akiadsense-->
Accés i exclusió residencial
L’any 2019 es va iniciar la construcció de 293 habitatges de protecció oficial a la comarca i se’n van finalitzar 119. Tot i l’augment sostingut dels darrers cinc anys, la promoció d’habitatge públic està lluny del que hi havia abans de la crisi econòmica de 2008. El nombre d’habitatges de protecció oficial (HPO) iniciats va incrementar anualment més del doble, fet que ha provocat un augment en l’aportació de la comarca a les obres noves d’HPO del conjunt de Catalunya.
Els contractes signats per la borsa de mediació de lloguer social han disminuït anualment un 14,1%, passant dels 206 contractes signats als 177. Les prestacions de pagament del lloguer també mostren una davallada respecte de l’any anterior (-26,3%), la primera reducció des de 2014 amb un total de 4.784. Finalment, els llançaments judicials -desallotjaments del domicili- que mantenen una xifra similar a l’any anterior (1.550).
